Ahir voltava en moto per fer mes suportable aquest meu enemic anomenat calor, quan a punt d’entrar en una de les mil rodones que envaeixen camins, carrers i autovies. Un cotxe em va impossibilitar continuar amb embranzida que duia.
Un cotxe de luxe, gamma alta i fanfarroneria extrema.
Un Ferrari crec, motor gran i descapotable. Apart de vestir amb el color amb les màximes garanties per atreure les mirades menys variades.
Rosa no! Encara el titllarien de “ marica ”! (Deu meu sagrat diví de la vida perdoneu els nostres pecats concebuts i per concebre...)
Com no podia ser d’altre manera, després de la victòria en gran part dels sentits, per no quedar curt, duia activat el caçador de possibles preses via audició, Shakira o succedani, succedani o Shakira, a un volum inaguantable fins i tot per un sord acabat d’enterrar tres carrers mes enllà del país veí.
Es una pena, que cap geni de l’inútil hagi tingut la delicadesa de crear un captador de possibles receptors via olfactiva. Mitjançant una gasolina amb olor a maduixa, plàtan, taronja, préssec amb almívar o molt millor; olor a Chanel nº 4, (no ser cap mes nom ,o no tinc cap ganes de recordar-los), etc.
Seria interessant, vint o trenta milions de les antigues pessetes en forma de toro dins d’una gavia de metre per metre es mereixen un públic entregat en cos i anima, preparats per consumir sense notar el gust, tones d ‘informació ensucrada per tots els poros del cos. Dos sentits (vista i oïda) son insuficients. Imagineu-vos una persona sega i sorda; ni tan sols es giraria al passar prop seu!
Tot i que el pitjor dels possibles vindria de la ma d’un mut.
Penseu-ho. Com compartir la seva divina experiència amb la resta , però sobretot com mostrar-la al conductor ?
Si esta clar, un mut pot expressar amb la cara o amb gestos però mai gaudirà del plaer de dir aquelles frases tant repetides en el passat i en el futur com:
Mireu, Mireu!
La puta!
Joder!
Dió mio! Egto e un carraco!
Amb això si que follariem!
Quan pagui el crèdit del Toyota me’l compro!(Sense pensar que amb noranta-vuit anys ningú et dona un crèdit)
Després de reflexionar sobre tot això, abans d’entrar a la rotonda, la trajectòria de la meva mirada va topar amb l’ésser (no dic viu perquè si, conduïa, però he vist coses mortes movent-se amb mes gràcia) transformat desde que entrà en el cotxe en un globus inflat a base de quantitats industrials d’ego de tercera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario