EL FORAT

Em recorda al meu propi jo, si, aquell frontó que em convida a comunicar-me, que em respon quan la necessitat impera en el desig irrefrenable de parlar amb ningú.

L’únic espai que ens pertany única i exclusivament a cadascú de nosaltres.

Tot i que el compartim, en el moment que el posseïm o ens posseeix, es fusiona amb nosaltres per formar un de sol.

Realment, pensant-ho be, es el lloc que més s’assembla al records o a l’imaginari que suposadament representa el meu pensament. Aquell espai sense límits, abstret de tot concepte. L’infinit podria assemblar-s’hi? No ho se ( si en tingues cap idea seria una afirmació). El que si sé, es que el bany (si, heu entès be, parlo del bany) es un espai vital en la vida de l’ésser humà, i no només pel que anem a fer suposadament, sinó pel que realment succeeix en ell. A saber...

Realment és l’espai més ocult, més íntim, menys representat; pel·lícules, contes, poemes, cançons, teatres etc mai inclouen aquest moment de incommensurable plaer.

Esta en el conscient col·lectiu, però sotmès entre les reixes del gran mestre tabú, atrapat dins les xarxes de l’educació més hipòcrita, esperant el seu torn, lluny de ser a prop.

Un lloc tant menyspreat, sense cap credibilitat en sentit col·lectiu, però tant apreciat per l’individu en solitari. Tant ridiculitzat entre converses, tanmateix, alabat al estatus de déu (sense menysprear el bany) en moments clau. Qui dubta d’una bona clavada d’ancla segons després de ser atacat per la suor freda i les pinçades típiques del ventre?

L’espai ideal per aïllar-se del mon. Competent en tasques tant àrdues com la de despendre’s d’una part de nosaltres, i no estic pensant en evacuar precisament, sinó en alleugerir-nos del pes d’algun moment difícil entre parelles, familiars, amics, etc.

Un bon lloc per confessar-se a un mateix, per llegir, escriure, desfogar-se ( no! Anar de ventre no!) en un sentit més sexual.

Parlant de sexualitat i de cagar, aquesta va per vosaltres i sobretot per els homes:

Tots sentim un plaer descomunal en el moment d’extreure material descartat via anal, serà igualment plaent el moment de l’ introducció d’algun element? La resposta crec que és clara, a no ser que formeu part d’algun grup de mascles irreductibles en cos i ànima.

Tant de mal ens ha fet el col·lectiu social que ni tant sols ho he provat? No formaré part del abans anomenat grup de mascles en cel?

Abans d’entendre el que volia dir ser marica, quan el nostre cervell encara no tenia límits (els del desconeixement d’infinitat de coses si, però cap barrera imposada) quan encara érem verges (no! No parlo de l’anus!) de ment. Sense tabús, lleis o normes, sempre regides per la societat que ens ha tocat viure a cadascun de nosaltres, estic més que segur que en alguna exploració del nostre cos, aquell mini forat (sona a pederàstia això!), deuria ser burxat en varies ocasions. Fins i tot el Papa (si els vostres pares també, però parlo de l’altre) en el passat, va furgar per dins seu. Que collons i en el present encara més! Un home “teòricament” reprimit! No vull ni imaginar-me la varietat d’objectes que han fet una visita guiada per la cova més sagrada del planeta.

Heu vist la col·lecció d’art que hi ha en el Vaticà?

Quina quantitat i varietat de peces que alberga (soc només jo o també us recorda una paraula adient al tema?) allí. És pervers, ja ho sé però és menys pervers el fet de predicar la pau, l’amor, la justícia, etc i a la vegada posseir (aquesta és la paraula que millor encaixa) tot aquest material, de valor incalculable?

Que hi fot tot allò entre quatre parets?

Neix allà el concepte “hipocresia”? No, el més probable és que l’home va nàixer amb aquest concepte sota el braç i no una barra de pa congelat del Lidel.

Imagineu-vos tots aquells marbres rodons. O quadrats! Aquest nou Papa té una cara d’assassí en potencia, que el sado es preveu un joc de nens per a ell.

Val! Val! Deixem-ho aquí

Be, d’avui no passa que no ho provi, si el Papa pot jo també. Ja diré el què en la futura secció que anomenaré: “un passeig per l’anus”.

Jerònimo!!!!!!

És de boig la facilitat que tinc per anar d’una banda a l’altre per no dir rés de rés.

Be, on érem? A si! ” El aseo “que diuen els castellans.

Conec molta gent que podria suprimir aquest moment, el moment del buidat.

Clar, també hi ha gent que podria deixar de follar i fins i tot gent que podria deixar de respirar. Llàstima que no s’ho plantegin més seriosament. Seria un gest molt generós per la seva part. La Societat hauria d’encoratjar a aquests individus a una vaga de respiració col·lectiva. Com es pot dir que cagar és una pèrdua de temps?

Mirar el resum d’un partit de futbol de primera ronda entre els dos equips dels pobles més desconeguts del planeta no és perdre el temps no?

Si és cert, segurament desprès de les discoteques, el futbol és l’enemic més odiós que tinc. He dit després? Suposo que m’he distret, en la llista de l’odi, tots dos estarien fent equilibris per no caure en segona posició.

Ahhhhhhhhhhhhh!!!!!!

No passa res! He comès l’error d’imaginar-me un partit de futbol dins d’una discoteca amb tots els” hits del verano” des de els anys 80 fins ara.

AAAAAHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

No si vos plau!!!!

AAAAAAAAHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Merda, no m’ho treuré del cap en tres anys! Hauré de pensar amb alguna cosa bona per oblidar-ho. La mort per exemple, ara s’hem presenta en forma de xocolata desfeta i xurros. De vici!

Sense gaire atenció pel que llegiu, cosa fàcil per el poc que hi ha que llegir, la deducció més obvia és la d’una falta de continuïtat envers el tema d’allò més absoluta.

Mira que el tema te merda per treure i tot i així em veig sotmès a un poder sobrenatural que m’allunya de l’escrit que intento dur a terme i quina casualitat, aquest poder sobrehumà m’ataca des de dins!

A cagar!