LA MUSA

- Ostia Nei, quant de temps sense veure’ns!
- No el suficient... Ho sento si no m’alegro del retrobament...
- No et preocupis, com més fidelitzo una amistat més creix l’odi.
- Tot i ser d’una utilitat fèrtil, la teva presencia no deixa de ser molesta.
- Una musa forçada podríem dir no?
- Quin remei...
- Sempre escrius de nits?
- Fill de puta...
- No pretenia riure’m de la situació, ben mirat és culpa meva.
- Tranquil parlava amb mi, be, ja fa estona. Deu meu, et dono consciencia i ja tens deliris de grandesa!
- Val, ho sento. I que fem ara?
- Intentar despistar-te.
- No serà fàcil.
- Ni falta que fa, sempre et rendeixes quan no et faig cas.
- Fill de puta...
- No, no, parlar amb l’insomni d’un mateix acosta més al psiquiàtric que a un prostíbul.
- La veritat, em preocuparia més si parlessis amb el d’un altre.
- Clar, ara et preocupes per mi no?
- Be, és una manera de parlar.
- Mare meva...ni per distreure’m serveixes.
- La meva funció no radica precisament en servir.
- A no?
- Riu, riu, que mentrestant em dones vida!
- No, si al final t’agafaré estima...