tag:blogger.com,1999:blog-71624203043702645922024-03-08T00:46:56.868-08:00ZANGANADES I TRUCULÈNCIES IMAGINARIESD’UNA MENT PERVERTIDA PER L’IMPERMEABILITAT DE LA MATEIXAMonstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.comBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-18109474931054596092012-01-23T13:40:00.000-08:002012-01-23T13:41:48.219-08:00LA MUSA- Ostia Nei, quant de temps sense veure’ns!<br />- No el suficient... Ho sento si no m’alegro del retrobament...<br />- No et preocupis, com més fidelitzo una amistat més creix l’odi.<br />- Tot i ser d’una utilitat fèrtil, la teva presencia no deixa de ser molesta.<br />- Una musa forçada podríem dir no?<br />- Quin remei...<br />- Sempre escrius de nits?<br />- Fill de puta...<br />- No pretenia riure’m de la situació, ben mirat és culpa meva.<br />- Tranquil parlava amb mi, be, ja fa estona. Deu meu, et dono consciencia i ja tens deliris de grandesa!<br />- Val, ho sento. I que fem ara?<br />- Intentar despistar-te.<br />- No serà fàcil.<br />- Ni falta que fa, sempre et rendeixes quan no et faig cas.<br />- Fill de puta...<br />- No, no, parlar amb l’insomni d’un mateix acosta més al psiquiàtric que a un prostíbul.<br />- La veritat, em preocuparia més si parlessis amb el d’un altre.<br />- Clar, ara et preocupes per mi no?<br />- Be, és una manera de parlar.<br />- Mare meva...ni per distreure’m serveixes.<br />- La meva funció no radica precisament en servir.<br />- A no?<br />- Riu, riu, que mentrestant em dones vida!<br />- No, si al final t’agafaré estima...Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-83290408299361614882009-06-02T12:30:00.000-07:002009-06-02T12:31:16.429-07:00MANELET DELS FLOTADORS<p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Bressada tendrament pel sedant oneig, l’ombra negre pel potent contrallum fou l’ultima imatge d’aquest ésser indefinit.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Com el vaig sentir dir una vegada; un flotador no és com un cotxe que el canvies quan és vell, simplement és ell qui et canvia....<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Em vaig topar amb ell per primera vegada fa un any i dotze mesos; quan enmig de la bulliciosa papereria on fullejava una revista, una veu característica acompanyada d’una frase desconcertant, m’obligà a tombar la mirada.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Amb una tranquil·litat desbaratada, una veu de criatura amb angines, una vestimenta ambigua i un posat de presentador de noticies retirat; demanava a la dependenta en to rigorós, si podia ensenyar-li tots els models de flotadors de la botiga.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Col·lapsada per la feina com estava la noia, el contestà per inèrcia apuntant amb el dit petit de la ma dreta mentre amb la resta sostenia varies llibretes d’anelles, que en aquella revista de tendències regalaven una pilota inflable amb encertats colors per a la moda d’aquell estiu. Interessada pel tema afegí uns retrets pel que fa a les dimensions, que com ve deia, eren exagerades per a fer de coixí, però insuficients per a fer la croqueta amb nens majors de cinc anys.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">En Manelet, posseït per la mirada flotà cap a la secció de revistes, donant abans les gràcies al coet humà convertida en una bola de Pinball; rebotant incessantment dins les quatre parets del mostrador.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Alçà la revista en qüestió, rebassà curosament l’obertura del plàstic que contenia la pilota, s’acostà el plasticós regal a escassos centímetres del nariu dret i el flairà, mentre que amb els ulls clucs les parpelles vibraven al compàs de les orelles.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Amb menys de cinc segons en tingué prou per rebutjar l’oferta, llençant revista i pilota com si d’una javelina es tractés en la direcció que li oferia més recorregut en aquell espai.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">El benhumorat destí, acabà amb l’ordenada fins llavors secció de best sellers, que apilats en precari equilibri per emfatitzar(o això vaig pensar) la fragilitat de les seves paraules, caigueren un a un dins les papereres que s’exhibien pel terra, creant una imatge impagable digne d’una instal·lació del MOMA Museum.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Amb un sonor i molest adéu i caminant lateralment sortí de la botiga, fent una volta sobre el seu mateix eix quant era sota del marc de la porta, per tot seguit enfilà cap a la banda de mar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">El terrabastall creat per l’inexplicable llançament, relegà gran part dels assistents a una postura ben molesta, ja que impedits per l’espant, només giraren el cap cap els esdeveniments. Una gran amant dels safareigs morí al instant al trencar-se el coll, i sis persones amb problemes cervicals foren ateses per metges en practiques, tot i tenir constància de la seva bona recuperació posterior. Una segueix de baixa(tres anys més tard), tanmateix en el poble, és de sobres coneguda la seva infalible picaresca en l’art de l’escaqueig. Qualitat que la seva filla ha heretat amb no menys perícia, i amb la qual segueix vivint de l’estat gràcies a una depressió, suposadament generada pel malestar que li comporta el fet de veure la seva mare en un estat d’invalidesa crònica. <span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">He de reconèixer, que en el moment vaig quedar gratament sorprès pel rampell de l’home, i al sortir a la seva recerca vaig robar inconscientment la revista que en aquells moments fullejava. Per cert, mai sabré del cert que em dugué a escrutar aquella revista, ja que el macramé no m’interessa, tot i que em sap greu haver llençat com si em cremes a les mans tal compendi de colors uns metres més enllà, ja que era l’únic record físic que he tingut mai d’en Manelet.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Pentinant la zona amb la mirada em quedà clar que s’havia esfumat, i despistat e indignat vaig anar a prendre un refresc a la terrassa més cara, sense adonar-me que a demés era l’única que no tocava el sol.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">No gaire menys curiós fou el segon encontre amb l’estrany ésser en qüestió.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">El banc, poc freqüentat pels meus humils estalvis, fou l’escenari de l’inestable nova exhibició a que ens sotmetí en Manelet.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Jo era fent cua davant tres mostradors, dels quals com de costum només era habitat un d’ells, creant una cua de mal digerir. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Amb el zigzaguejar d’un esquiador expert, en Manelet, ajudat per uns copets a l’espatlla contraria al seus moviments, avançava posicions sense demora, fins quedar davant meu, fent-me dubtar de que el que hi havia fins aquell moment davant meu era un ficus mal podat a la vegada que pitjor alimentat, deducció gens brillant a resultes del seu inexistent color verd en les fulles, tot i ser de plàstic.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’atengué un home semi transparent, amb una camisa a ratlles impecablement planxada i amb una cortina d’esclarissats cabells repartits uniformement de dreta a esquerra, agrupats en files de vint pels(aproximadament), donant la sensació de portar al cap una pinta desfeta pel calor que provoca l’ impotència de no poder treballar amb bermudes i samarretes florescents en un banc(ja podeu respirar, ho sento per la llargària de la frase).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Un “bondiaquedessitja” semblà sortir de la maquina de contar bitlles, i en Manelet, amb la seguretat innata d’un foll, demanà novament si podia veure tots els models de flotadors existents a la botiga, afegint aquest cop, que l’idea d’examinar els catàlegs tampoc l’amoïnaria gaire.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’expressió del treballador, absent de sorpresa em descol·locà, i la maquina de contar bitllets li prengué la paraula mentre ell somreia, informant en Miquelet de la sort que tenia al acudir aquell mateix dia, en que al obrir un compte durant aquell precís mes, la casa tindria el gust d’oferir-li gratuïtament un matalàs de platja amb el logo del banc ocupant absolutament tot el volum del que disposava l’obsequi inflable.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">No se si fou l’imatge del matalàs en el prospecte el que m’encongí, o que el mateix el va fer créixer a ell, però de ben segur que la visió de l’esfera del rellotge que completava el tres en ratlla que formàvem amb en Manelet i jo, quedà reduït a tres quarts(de quatre). <span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Com no, en Manelet demanà si podia veure el present, que tres segons més tard restava planxat sobre del mostrador, rebent incessants passades de les formoses planxes que conformaven les mans de l’immaculat treballador.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Una glopada de plàstic en estat gasos assaltà les meves fosses nassals, quant amb uns moviments encertadíssims, en Manelet es va desfer de la junta que soldava ambdues parets del plàstic que embolcallaven el matalàs. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">El mateix procedir de la papereria acostà el matalàs al nas del nostre amic.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Tot i tardar un segon més que en l’anterior flairada, el final fou el mateix; prospecte, matalàs i embolcall volaren – en aquest cas a mode de bumerang – esquivant deliciosament amb una paràbola molt neta una columna, fins aterrar amb l’elegància i precisió idònies per a fer saltar tota la banca que en paquets de tot tipus de bitllets i monedes d’igual alçada eren allí apilats. Molt encertat, l’atzar diposità la tant preuada desfeta dins dues capses de cartró, que abandonades romanien en un dels típics mal escombrats racons de tot espai habitable, i que segons després sostenien dos treballadors del banc, agenollats a terra com dos pidolaires donant gracies a deu per la generositat dels vianants.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">No està de més dir – tot i no saber-ho del cert – que la diagonal dreta oferia un recorregut imperceptiblement de més recorregut que el triat per en Manelet, però mai l’hi tindria en compte és clar...<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Aquest cop – i em dol dir-ho – no vaig veure si en Manelet giravoltava sota el marc de la porta, ja que quedava fora de la meva visió, i l’oferta de la coberteria del vintè aniversari del Monopoly caducava aquell mateix dia.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Dos mesos llargs separaren del segon el tercer encontre amb el llançador implacable d’objectes inflables sense aire.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">La visió d’en Miquelet entrant en una botiga d’inexistent especialització, m’alegrà al moment. Allí hi podies trobar des de rulls de fil de cotó fins a tasses plenes de pols d’en Naranjito.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’infinitat de cossos inflables que flanquejaven la porta evidenciaven un previsible triomf per en Manelet.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Quant gran fou la meva sorpresa, al escoltar que el que demanava al inflat botiguer no era res més que una caixa d’aspirines.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Indignat, el vaig perseguir a fi de treure l’entrellat de tot plegat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Amb un caminar esbiaixat, marcava diagonals poc accentuades, fregant i rebotant amb les parets a mode de bola de billar de bandes, sense cap destinació aparent, fins que dues hores més tard, el punt amb que li tocava rebotre, coincidia plenament amb la porta d’una pastisseria, en la qual s’introduí netament, perseguit per a mi uns segons més tard, sense perdre detall de la conversa posterior amb les dependentes:<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="" lang="CA"><span style="">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="" lang="CA">Em podria mostrar tots els flotadors de que disposi? O els catàlegs de la nova temporada? També acceptaria de bon grat informació sobre altres establiments d’aquestes característiques on pogués trobar el flotador que millor m’escaigui –proferí abans de ser saludat per cap de les dues germanes que regentaven la pastisseria, que al sentir la ridícula demanda esclataren a riure.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="" lang="CA"><span style="">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="" lang="CA">Perdoni? Deixà anar un minut més tard mentre s’assecava les llàgrimes la dependenta amb les ungles més curtes, dominant-se forçant l’auto control fins a límits inhumans.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="" lang="CA"><span style="">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="" lang="CA">No voldria pas un tortell de nata? –afegí maliciosament la que tenia els peus més plans entre sanglots i esbufegades.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="" lang="CA"><span style="">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="" lang="CA">El podria veure? –demana impertèrrit aquell misteri d’home.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Les dues dependentes envaïdes pel desconcert, es miraren i accediren a mostrar-li mentre posaven cara de pasta de full.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">En Manelet, com un cambrer alçant la safata, flairà el tortell poc més de sis segons, separà dels ulls uns centímetres el tortell regulant el cristal·lí per enfocar-lo, i dubitatiu assentí amb el cap, el mossegà compulsivament, feu una ganyota evidenciant una total desaprovació i el llençà com un frisby col·locant-lo a mode de corona en el cap del bust del fundador de la pastisseria, que presenciava els esdeveniments des de la cantonada més allunyada del local.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Tothom coneixia la desagradable però dolça historia sobre la mort per sobredosis de nata de l’avi pastisser, i aquella corona d’espines lletoses fou el millor acudit que algú pogué fer sobre tal tragèdia.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Amb un neutral “adéu i gracies” s’allunyà l’home, mentre jo pagava els desperfectes en un intent per a fer entendre a les netes del santificat pastisser, que aquell home no hi era tot.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Així vaig perdre-li la pista aquella tarda, confinant-me un cop més a l’impotència del desconeixement.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Dos mesos i un casament avorrit més tard, casualitats de la vida, per quarta i última vegada m’acostaren a l’odissea d’en Manelet.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Se’l veia desmillorat, la seva fins llavors generosa cara, havia esdevingut angulosa, tendint al blanc blavós del gel. Enmig de la barba revolucionada s’intuïen uns llavis inflats i morats com el flotador que amb tant afany perseguia. Els dos laterals totalment desgastats i tacats de la roba, em recordaren el successiu rebotar que el guiava. <span style=""> </span>L’americana de pana marró, fruit del desgast onejava com la seda, i els pantalons d’un negre pàl·lid es movien pesarosos, com a des temps de les cames, donant testimoni del seu esgotament.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’electricitat que el movia en el passat restava latent, només perceptible en l’acompanyant va i ve de braços al caminar, però les seves mans....<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Les llàgrimes s’escolen sense remei quan penso en aquelles mans. Inflades a base de sang sense retorn, cremades pel sol i poblades d’esfereïdores esquerdes resseguides amb sang resseca. Les puntes dels dits, morats al punt de gangrena, eren a un pas d’explotar, i les ungles demanaven saltar al buit en un atac col·lectiu de suïcidi.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Semblava que parles sol, fins que un mecànic aparegué de sota un cotxe amb les mans greixoses, amb una eina en una ma, una cigarreta no menys llefiscosa entre la comissura dels llavis rodolant a banda i banda, i l’altre ma recol·locant-se la seva valuosa aportació a l’escassa natalitat espanyola.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">En Manelet seguia amb el discurs, mentre el sospesador de boles, flexionant les cames i escopint a traves de l’espai buit que li cedia als llavis la burilla plena de cendra circense, com tot mecànic professional, segui la seva ruta sense immutar-se.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">La veu d’en Manelet s’apagava per moments, pregant per una intervenció divina. I com no, vaig cridar l’atenció del mecànic repetidament, fins que sense abandonar les seves parts i amb la mirada perduda, recalcà en el fet de que no era sol en el mon, que altres essers vius habitaven aquell espai ple de vehicles esguerrats i olis cremats.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Vaig cedir la paraula a la desfeta humana, que procedí amb el seu discurs qüestionador en busca del flotador perfecte.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Com per art de màgia una nova, impol·luta i encesa cigarreta rebia incessants xuclades dels(segurament)ennegrits pulmons de l’home impàvid, que inexpressiu escoltava a en Manelet, fent sonar el mono abans blau de treball en un intent per mitigar les picors del seu anus(suposadament)humit, per l’excés de ventositats liquides, guanyades a pols a base de la saturació de greixos que oferia el bar del costat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Sons inescrutables fintaven la cigarreta movedissa sense aconseguir fer-la caure, però en qüestió de segons un neumàtic desgastat només per l’extrem, rodolà fins topar amb les cames adormides d’en Manelet, que al despertar-se tremolaren com una fulla de plàstic.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’olor que emanava del neumàtic va estalviar la levitació forçosa per a la cata de rigor.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Un somriure mai vist, donà per assentat que havia trobat el flotador dels seus somnis. Dues llàgrimes patinaren per les galtes fins que el canto viu dels pòmuls les tallaren per precipitar-les als seus respectius peus, mostrant el color real de les sabates uns segons, fins que el cuir s’empassà aquell tresor ple de vida amb el conseqüent eructe de plaer.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Aquella escena em deixà estorat, palplantat, corprès i esmaperdut, impedint-me reaccionar en l’ajuda d’en Manelet per recollir el seu tresor.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’esquena encarcarada d’en Manelet es negava a plegar-se per recollir aquell be de deu, i les cames ploraven només de pensar en una flexió. Quina angunia els udols d’aquelles cames, ni tant sols a les matances del porc s’escolten xiscles tant angoixants!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’únic recurs que li quedava era el dels braços, que amb un angle de 40 graus amb el tronc, intentaven arribar al neumàtic sense gaire sort, ja que els separaven deu centímetres molt malparits. Com l’Uri Geller, intentà tancant els ulls superant mentalment aquella distancia, però el neumàtic no es bellugà ni un mil·límetre, cosa que si va fer el braç al dislocar-se-li l’espatlla. Un dolor suficient per tocar el cel al palpar la goma polsosa l’envaí. La seva expressiva cara com tot humà en el moment culminant del coit, reflectia el compensat equilibri entre dolor i plaer.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Va prémer amb força el neumàtic, fent petar totes i cada una de les articulacions dels dits que grinyolaven per la falta d’oli, les putes dels dits vessaren sang coagulada, pus i altres líquids indefinits per sobre la goma donant-li un caire més “racing” si cap, i no se com, aconseguí aixecar-lo un pam, i ràpidament, amb el braç bo(és un dir) l’empaità com si fos una pilota en l’últim segon d’una final de beisbol.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Ja era en el seu poder i ningú ni res podria arrabassar-li el preuat trofeu.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Envaït per l’incommensurable delit, encegat de plaer, gaudint amb el frec del neumàtic amb el seu cos, caminà cap a la sortida.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Sense gaire previsió, un jove aparentment sord, havia aparcat momentàniament el seu vehicle verge de pols, barrant la sortida del taller, fent vibrar la carrosseria a través d’uns bafles amb ganes de brega, mitjançant percussions repetitives fins l’infinit, i ajudades per tota mena d’innocents sons electrònics vuitanteros de mal suportar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Com els gossos de peluix amb piles, en Manelet rebotava amb la porta del cotxe, girava 360 graus, xocava, girava 360 graus, topava, 360 graus més, col·lisionava, i així durant cinc minuts sota el marc de la porta del taller, deixant unes roderes sagnants al vell mig de la porta del cotxe. El sord, que no era mut, al veure les agressions a que era sotmès el seu amor, en una lluita per a superar els decibels dels altaveus, quedà sense veu, relegant als punys a continuar la comunicació amb en Manelet, el qual seguia girant sota el marc de la porta, això si, a una velocitat superior gràcies a l’energia desmesurada procedent dels braços del sord des de sobre l’auto. En un moment, al advertir les ratllades que ell mateix havia fet en el seu estimat vehicle, encrespat amb si mateix, els seus punys canviaren de rumb fins topar amb la seva pròpia cara quedant estabornit allí mateix.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">En Manelet seguia girant i emanant sang pel nas com un aspersor sense pressió. Jo vaig despertar de la letargia a la que estava sotmès, vaig saltar per sobre del capo del cotxe exagerant la pressió sobre la planxa, m’introduí en el vehicle, vaig alliberar la sortida tot raspant el lateral contra la paret(si, no me’n vaig poder estar..), i vaig deixar el cotxe i l’amo sobre el sostre, aparcats uns metres mes enllà.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Les cames d’en Manelet amb una energia renovada el guiaven sense fre, i com les rates darrere el flautista de Hamelin jo el seguia encisat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">En pocs minuts caminàvem per la sorra de la platja. Deixà caure el neumàtic sense deixar de caminar, i amb una carícia especialment bonica feu rodolar el flotador en direcció a l’aigua, amb la velocitat constant del seu caminar, mentre es desfeia de la seva roba quedant totalment nu a menys d’un metre de l’aigua.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">El neumàtic al topar amb l’aigua es volcà, i amb un salt enlluernador, en Manelet s’escolà pel buit del cercle sense tocar bores fins deixar per sota les aixelles la seva joia.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Quin somriure. Per segona vegada aquell home em va fer plorar. S’havia endollat al mar mitjançant el neumàtic, la seva cara radiava jovialitat, el seu somriure feia dansar les gavines per sobre el seu cap, i els peixos agafats per les aletes feien rotllana al seu voltant mentre escopien aigua salada com una font.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">El sol tenyia de plata el mar, convertint en Manelet en una silueta negre cada vegada més petita.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Alguna força desconeguda el portava mar endins, sense presa, gronxant-lo carinyosament durant tot el trajecte, fins que la meva vista el fusionà amb l’horitzó.<span style=""> </span><span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">La claror del nou dia tintava el mar amb daurats de bijuteria, i jo seguia esperant el que de ben segur sabia que no succeiria. Les picades dels mosquits donaven feina a les deu ungles de les meves mans i a set o vuit(no ho recordo exactament) dels peus.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Va home, anem a fer un cafè amb llet, que el repartidor de Donuts estarà al caure em vaig dir.<o:p></o:p></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-5572754979840083882009-03-28T09:20:00.000-07:002009-03-28T09:26:25.737-07:00PER ALS QUE SOU ENMIG DE TOT<p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><span style=""> <span style="color: rgb(255, 255, 255);"> </span></span><b style="color: rgb(255, 255, 255);">L’AVI<o:p></o:p></b></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">De totes les histories que m’explicaren de petit; des de les més fantàstiques, les romàntiques, d’amor, d’aventures o de terror, l’única que em marcà de per vida fou la que el meu avi amb una intensitat desmesurada m’explicà una i altre vegada davant la meva inesgotable insistència. El meu avi gaudint tant o més que jo, l’explicava amb passió i amor colossals. El fet de ser l’únic que quedava embadalit davant d’aquella suposada realitat i d’altres histories, em convertí en el seu net preferit. Segons ell aquell relat havia viatjat pel temps a traves de varies generacions mitjançant la oratòria guanyant en matisos però perdent fidelitat. M’assegurà que els fets eren verídics, tot i no saber del cert quin tant per cent d’imaginació s’havia adherit durant el constant recorregut que mantingué viu aquell fragment d’història.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">A part de l’avi, la troballa d’aquell mon li dec a un pobre treballador d’un bar on varem aterrar a mitja tarda a prendre una tassa de xocolata calenta per contrarestar el fred enmig d’aquell hivern exageradament feréstec.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">El bar desert com el carrer, habitat només per gèlides corrents d’aire fou l’escenari ideal per donar aquell mateix embolcall irreal que se’n desprenia del relat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Tossut, obstinat i pesat com una mosca a l’estiu, el meu avi parlava pels colzes, això sí amb l’increïble facilitat per adornar i enriquir magistralment qualsevol succés fat i sense vida. El cambrer que el coneixia millor que jo, feia el cas just davant dels kilòmetres de paraules que enfilava sense cap mena de respecte al silenci, i com tot bon cambrer, sabia com parar atenció sense escoltar, contestant en qualsevol moment sense errar cap tret, convencent que escoltava. Com tots els grans oradors el meu avi quedava tant immers en les seves explicacions que ni tant sols dubtava del assistents de la conferencia de torn, però amb un acte reflex, de tant en tant deixava anar algun: Deu ni do eh? Que m’entens? O un: Em seguiu? De boig eh? Mesurant el grau d’atenció del seu públic, oblidant ràpidament tot dubte per continuar amb l’afusellament de tota orella vivent que pul·lulés al seu voltant.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Era irremeiable sentir-se atret per el ritme i gracia de les seves cròniques, a la vegada que era igualment inevitable quedar saturat de la seva presencia quan un duia una bona estona prop seu, i aquella tarda polar en contrast amb el caliu desprès per l’avi, en un intent frustrat, el cambrer va intentar fer-lo callar amb un comentari que si no fou ben be així, l’essència del mateix i la conseqüent replica de l’avi s’hi acostaven bastant:</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Val, val, prou de xerrameca, el teu net no n’entén res d’aquesta morralla, només te nou anys i jo ja tinc el cap com un timbal, perquè no l’hi expliques un conte per a nens i el distreus a ell? Tinc distraccions per a tota una vida jo!</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Au desagraït! Que sabries de la vida si no tinguessis el meu bolletí especial de la tarda?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Si, si! – comentava l’avi inflant la papada mentre amb la mirada desdenyosa, de reüll el resseguia de dalt a baix– els resultats del futbol, el numero premiat de la loteria i la predicció del part de la maquina escurabutxaques els tens al dia, però i la resta del mon? Els diaris oliosos i amb restes de metralla de la guerra matinal no saps ni com agafar-los, ni tant sols entenc com no se’t desgranen entre les mans quan els entres a primera hora. Dema t’esperaré a la porta abans que surti el sol, no em vull perdre cap detall de tal gesta, m’agradarà veure com els manegues, deus semblar aquells homes que per primera vegada agafen un bebè, amb la cara de circumstància, mirant de reüll la criatura, traient cap a l’esquerra la punta de la llengua entre la comissura dels llavis ressaltant l’esforç intel·lectual que requereix tal proesa, mentre el suor fred navega amunt i avall de l’esquena esquivant fiords de pus, com el mercuri d’un termòmetre dins d’un hospital, sortejant llits plens de virus. Em moro de ganes de veure la tremolor de mans que et deu provocar el covard pensament del que et costaria tornar a comprar aquell gerro de cristall de bohèmia en cas d’una desgràcia i el neguitós va i ve cerebel·lós mentre rumies el camí perfecte per desempallegar-te d’aquell objecte més inquietant que una central nuclear construïda amb canyes!</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–No callaràs no!–replicà el cambrer mentre processava tanta informació punyent.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Be... un conte per a nens has dit? Això és el que vols? – S’afanyà a dir l’avi.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Si, si, explica-li el que vulguis... tu mateix! Però a mi no m’atabalis!</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Doncs ara, per mal educat no et mouràs d’aquí i escoltaràs una historia que de ben segur no t’han explicat mai. Sabent com ets dedueixo fàcilment la teva procedència, i m’estranyaria que un avantpassat t’expliqués quelcom semblant.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Sense faltar eh!? Vinc duna família humil però digne...</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–No ens expliquis la teva vida ara...la tarda i la decoració del bar ja son prou depriments– deia l’avi aquest cop, amb un to més distés i sense malícia –doncs com deia, el que us contaré amb el temps us ensenyarà tot el que necessiteu per a convertir-vos en essers nobles i dignes d’aquest qualificatiu que anomenem “humà”.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Va, va! Prou bombo i comença amb les guitarres que no tinc tot el dia home! –deixant-se vèncer l’hi cedia la paraula al difícil rival.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Aquell dia, innocent e ignorant com era no entenia gran cosa, ni tant sols m’interessava de que parlaven, simplement somreia davant del intercanvi de fletxes que és llençaven contínuament. La historia que prometia l’avi per contra ja em tenia expectant, alerta com un gos desprès d’escoltar el so típic al llevar la tapa d’una caixa de llautó plena d’aliment caní. Si hagués tingut cua, en pocs segons hauria escombrat gran part del terra d’aquella barra, infestada de restes de necessitats i vicis.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">El cambrer fent cara de gòmbit despedint-se de la llibertat sortint de l’aigua, resignant-se va clavar els colzes a la barra, desenferregar-los de allí ràpidament, per passar un drap per la fusta viscosa, i reprendre la posició habitual d’un barman qualsevol mentre mata el temps.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Amb una memòria envejable que sortosament jo havia heretat, ens relatà fil per randa tot el que sabia sobre el tema.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Ens introduí recalcant que allò era verídic, que segurament gracies als escrits d’un dels afectats que va recollir tota la informació referent al cas, havia arribat fins als nostres dies.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Segons va dir, l’escrit es va perdre misteriosament abans de fer-ne copies o esser estudiat detingudament.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">L’escrit el trobà un pagès mentre llaurava el camp, al topar amb una caixa metàl·lica, rovellada i malmesa per les inclemències d’aquell clima poc piadós. Els papers en molt bon estat els acollí setmanes després un familiar seu, un escriptor sense anomenada que com a gran lector que era s’interessà per la troballa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Com que el pagès a dures penes sabia llegir, l’escriptor fou l’únic que el llegí directament. La historia el va commoure de tal manera que se’l rellegí fins l’extenuació, mantenint viu aquell recull de records, interrogants i vivències que temps enrere algú plasmà amb tanta cura.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">En un principi l’escrit el posseí, i no volia compartir-lo amb ningú, guardant-lo com un tresor fins que un dia va recalcar en l’error dels seus actes, allò no podia quedar en l’oblit, pertanyia al mon sencer, tothom tenia el dret i el deure d’adquirir el preuat be d’aquelles paraules.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">L’endemà de la decisió va parlar amb el seu editor i l’hi explicà que tenia entre mans un escrit que requeria ser publicat sense demora, que ja havia esperat prou temps per sortir a la llum. L’editor tot i saber de les penes dels escriptors va acceptar reunir-se dos dies més tard no sense sospitar això si, que podia ser un truc per fer-lo llegir la seva ultima novel·la de pacotilla.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">L’escriptor de camí cap a l’editorial amb l’escrit en un maletí, cofoi com no ho havia estat mai amb cap dels seus, va ser víctima d’un atracament net i ràpid. Per darrere un lladre de poca monta li estirà el maletí i cames ajudeu-me el va despistar després de córrer durant uns minuts en una travessa qualsevol del casc antic infestat de gent, deixant-lo estesat a terra desprès de treure les tres tones de nicotina fossilitzada que tants anys havia tardat en recol·lectar en ambdós pulmons. No corria tant des de l’escola, be no havia corregut més desprès d’ençà, a part de la matinada davant de dos policies amb ganes d’herba gratuïta per els naixents carrers d’un boig estiu d’adolescència.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Quedà tant fotut e indignat que no se li va ocórrer res més que escriure-ho tal i com ho recordava, intentant seguir el patró de l’antic escrit. Va seure en un bar(qui sap si era el mateix on ens trobàvem aquella tarda d’avorrit fred hivernal) i el plasmà en una hora, el temps just per arribar mitja hora tard a la reunió amb l’editor, prou temps per ser rebut entre retrets i crits varis.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">En un primer moment l’escriptor pensà en fer passar l’escrit com l’autèntic prescindint de l’assumpte del robatori, però la poca credibilitat dels folis el va fer reaccionar i li explicà la veritat. L’editor temen un truc, l’intentà treure de males maneres, fins que la lluentor de la mirada i l’efusió de les explicacions de l’escriptor el varen convèncer si més no per donar-li una ullada.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Amb pocs paràgrafs va quedar convençut de que allò que tenia entre mans no era la nova novel·la de l’escriptor, o si més no havia canviat radicalment la manera d’escriure. Entre el silenci del despatx i els sons apagats i llunyans de la fervor de la ciutat, l’escriptor mirava embadalit com l’editor somiava despert, movent exclusivament els ulls, a velocitat costant sense parpellejar, movent-se únicament quant per qüestions físiques el foli no donava cabuda a més paraules, i ràpidament girava full per retrobar-se amb aquell misteriós relat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Que li sembla? –preguntava inquiet cada dos minuts l’escriptor.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Pss! Un moment...–deixava anar mecànicament l’editor sumit en el nirvana.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–De on ho has tret això?–Preguntà l’editor al acabar amb cara de pa de quilo blanc.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–No importa, que li ha semblat? Es gran oi?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Si, si, no hi ha dubte és un gran relat, polint una mica quatre detalls podria ser una obra mestre, però....de qui és? Qui és l’autor?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–No ho se, i dubto que algú ho sàpiga, el trobà un familiar meu mentre plantava patates o cebes.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Ni cebes ni patates, això és la llet! Tens res més d’aquest autor?–Preguntà mentre el frec de les seves mans produïen guspires daurades.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Només va trobar això dins una capsa, enterrada en el seu hort, però digui’m...es podria editar?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Oh es clar que si, només m’hauré d’informar dels temes legals dels dret d’autor, és el primer anònim que se’m presenta publicable, m’hauré d’informar de tot, em sembla que no és fàcil...a no ser que ho publiquem amb el teu nom..</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–No! Ni pensar-hi!–s’indignà l’escriptor.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Bé, era una idea, els guanys els repartirien equitativament, i podríem guanyar-hi molt més, pensi-ho, podria arreglar-li la vida uns quants anys!</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Això no és el que pretenc, a demés, com podria escriure rés semblant? </span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–No es preocupi per el futur, potser serem morts quant tingui que escriure de nou, l’important és el present i aquestes oportunitats no es presenten sovint...</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–No ho se, no ho se...és immoral...no és digne d’un escriptor honest... tanmateix em permetria dur una vida més còmode, sense els patiments i sobresalts que m’ofeguen constantment...</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Així m’agrada! Demà el corrector li farà la posta a punt, vostè mateix el podrà revisar i amb el seu vist i plau en pocs dies omplirem el mon d’aquest llibre amb lletres ben grans emmarcant el seu nom en la portada.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Deixi’m uns dies i ja el trucaré, no ho tinc tant clar com vostè...</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">L’editor, entrenat per convèncer amb la seva verbositat bípeda el tingué vint minuts més dins la gàbia, deixant-lo sortir només quant el nivell de convenciment fou gairebé òptim.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Sense dormir ni pensar en altre cosa que no fos el llibre, l’endemà l’escriptor trucà a l’editor per tirar endavant amb l’indigne però llaminer pla.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><span style=""> </span>En poc temps es corregí, es revisà, i es preparà l’impremta per fer el tiratge, amb tanta mala sort que segons després d’engegar les màquines, quelcom s’espatllà i durant dos dies els tècnics es tornaren bojos per solucionar el problema. Un cop solucionat, per falta d’un treballador que es posà malalt, es decidí posposar-ho fins l’endemà, cosa que no succeí mai ja que aquella nit per problemes elèctrics es produí un incendi en la sala d’aquella màquina, calcinant tot el relacionat amb l’escrit, i el despatx on es trobaven els ordinadors essent prop de la sala, es cremaren parcialment quedant afectat únicament l’ordinador on es trobava l’escrit. Estava predestinat a desaparèixer, fins i tot la copia de l’original va desaparèixer misteriosament de casa de l’escriptor davant el seu estupor, que fart com estava dels problemes que li causava l’escrit va decidir no escriure’l mai més, això si, el recitava constantment en llocs públics, festes, entorns familiars etc.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Durant uns anys varies persones intentaren dur a terme el mateix propòsit; immortalitzar aquells esdeveniments en publicacions setmanals, diaris o llibres però sempre succeïa quelcom inesperat que feia impossible la seva reproducció no verbal. El tema s’oblidà ràpidament, com tot nou succés, i així el relat començà a viatjar com antigament, de pares a fills, d’avis a nets, de marits a mullers o de mullers a marits, entre amics etc...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA">L’ESCRIT ANÒNIM</span></p><span style="color: rgb(255, 255, 255);" lang="CA"><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p></span> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><br /><span lang="CA"></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA">I<br /></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El cas que tot seguit explicaré, amb l’ajuda de múltiples i variats testimonis; cada qual més dubtós e incoherent tot i trobar certs paràgrafs d’indubtable credibilitat, sense tenir cap base científica, documental o testimonial contrastada, puc dir sota jurament que és totalment verídica, certa com aquests essers negres desfilant per el desert de sorra blanca que perseguiu amb la mirada. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Segons encara circula el rumor, ell mateix ho explicà anys enrere quan encara parlava, comentant que tot allò venia de lluny, que durant molts anys d’estudi i pràctica, va anar desenvolupant aquell ser tant únic i misteriós.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Deia ser un estudiós de la felicitat alliberada; dins d’un estat de control i consciencia absoluta, amb la voluntat d’arribar a la felicitat, alhora que reconeixent-la (la felicitat)en tot moment. No l’interessava la felicitat de la innocència, ni la de la ingenuïtat; perseguia la del coneixement, la del enteniment de tot succés per més dolorós que fos, la de l’equilibri amb tot el mon i amb ell mateix.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Considerant-ho una quimera més de l’home, ell mateix en dubtava. D’altre manera agüessin esdevingut els successos si no fos per la seva perseverança socràtica envers el coneixement, focalitzat per qüestions que no especificà amb la felicitat. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb una pressa i constància mai vistes i amb una voluntat entusiasta com ninguna per millorar el seu delit gaudint en tot moment, anava trencant totes les barreres del seu ser, juntament amb les de la societat (que si fa no fa eren les mateixes) sense cedir davant de res, divertint-se en cada minut de la seva vida, essent feliç per la via de la comprensió i acceptació de cadascuna de les situacions en que es trobava en el seu dia a dia.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">A grans passes anava desfent-se de tots els tabús, pors, rancors, desenganys i altres sentiments negatius amb un somriure cada vegada més ferm i sincer.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Progressant ràpidament, el seu somriure guanyava matisos positius dia a dia, al igual que el seu comportament, les seves paraules, els seus gestos, el seu encant i fins i tot podríem dir que el mateix passava amb la seva ànima.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Per arribar a la felicitat absoluta, era imprescindible la sinceritat, quelcom contradictori amb l’ hipocresia, les mentides piadoses, els silencis amb forma de desacord etc, i això el dugué a tenir seriosos problemes amb la convivència en societat.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Plantejaments, respostes, comentaris, gestos i somriures s’allunyaven tant dels paràmetres occidentals, que pocs quedaven complaguts de les seves sàvies paraules.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Tant reservat en alguns moments com elèctric en d’altres com era, la gent, desconfiant d’aquella bipolaritat, no entenia com a resposta a qualsevol manifestació de malestar, els comentaris sincers i directes, i encara menys aquell ampli somriure. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Segons recorda un personatge digne de la aprovació per consens dels fets, durant el temps d’acceptació del somriure amb l’entorn, “l’home” va viure situacions tragico còmiques de tota mena:</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Imagineu-vos enmig de la solemnitat d’un enterrament; la vídua buidant per terra cor, ànima i llagrimalls, amb el seguici de caps clots davant seu, un a un donant-li el pesem, el petó, l’abraçada o simplement la reconfortant mirada del lament compassiu de rigor; tant consolador tot plegat. Fins que davant de la vídua, “l’home” comentava amb un somriure d’orella a orella el següent:</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">–Quina meravella de dia per a un enterrament, el teu marit va triar be el dia de la seva mort, un gran gest per part seva. Perquè exiliar aquests ulls negats darrere les ulleres de sol? El sol dona vida...– i el que feia més mal; aquell to joiós en les seves paraules, que amb la nostre llengua de signes e interpretacions soterrades traduïm sens dubte en severa i maliciosa befa.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En moltes ocasions escoltant una discussió acalorada entre dos persones, s’hi afegia somrient entre frases piadosament neutrals, i els encesos tertulians amb gestos i mirades desdenyoses e incisives acabaven tombant tota la ira contra el pobre home, que en un intent de positivisme il·lustrat, defensava el seu punt de vista conjuntament amb els dels dos contrincants de la manera més pausada, serena i plàcida, mentre els dos fins llavors enemics, apinyant-se en un de sol e injectats per l’energia de la feble impotència, es desfogaven sense control, fins que un quart amb dificultats per frenar aquella discòrdia amorfa i descompensada, feia entrar en raó als dos monstres perduts enmig de l’odi més compulsiu.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Al principi (quan el seu poder encara no atrapava, només encisava un xic)molta gent comentava que aquell professor fins feia poc tant respectuós, havia quedat tocat, tarat per les drogues del laboratori on treballava(treballava en un despatx), per un accident de cotxe conduint borratxo(no tenia cotxe i a penes bevia un gotet de vi al dia), per la depressió després que la dona el deixés per un més jove (mai es va casar ni se l’hi coneixia cap parella), o per l’entrada en una secta introduïda recentment al país, desconeguda encara, tot i saber del cert que tenien poders sobrenaturals, capaços de xuclar el cervell i els diners, dels quals se’n beneficiava un gran gurú, esperant el seu moment per conquerir el mon amb el seu sobre dimensionat cervell, compaginant diners, poders mentals i un gran coneixement d’història, política, armament nuclear, psicologia, parapsicologia etcètera, suficients per dominar la humanitat sencera (sense comentari). També es parlava d’una malaltia encara desconeguda que havia contret a l’África o l’Àsia(no havia sortit del país en la seva vida), sumades a les més variades histories paranormals que omplien aquell sac d’invencions tant clàssiques i modestes com absurdes. És una llàstima, tanta imaginació destinada al mal, quant be faria si invertissin el destí...</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En poc temps va perdre molts amics i coneguts que no entenien aquell somriure plàcid com a succedani de la tant esperada reacció compassiva a les seves lamentacions sobre desgracies i adversitats de la vida, i entenent encara menys el mateix somriure en resposta a les amenaces de no tornar-lo a parlar mai més si continuava mofant-se d’ells. Poc servien les explicacions amb que acompanyava aquell somriure, ans al contrari ja que engrandien el malentès i el corresponent despit fins allunyant-los precipitadament d’aquell somriure perniciós.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Ben curiós es el fet de no rebre mai una pallissa, ni un cop, ni una empenta, ni tant sols una ecopinada rabiosa. Es podria dir que els deixava tant sorpresos, eren tant surrealistes les seves frases adornades amb el somriure màgic, que si no s’escoltaven amb la llibertat sense coartar adequada; es païen malament, es feia una mala interpretació, i et deixaven amb un dubte paralitzant; el conscient et manava matar-lo allí mateix, mentre que l’inconscient, més encertat, et frenava, et feia girar sobre el mateix eix cent vuitanta graus i com a un soldat el seu general et manava marxar recte sense tombar-te fins arribar a casa.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Pocs miraren més enllà d’aquella expressió facial cada vegada més misteriosa, alhora que divina, i tots els que experimentaven de debò aquell somriure, advertien l’absència total de malicia, de burla o prepotència; una mirada lliure d’aquell somriure del nostre personatge deixava clar que allò era el consol més reconfortant per a tota dolença, ja que com un bon àpat, ben entomat i digerit era capaç d’eliminar tristeses, penes, mals, pesars, patiments, agonies, afliccions, turments etc...en pocs segons. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquest punt hauríem d’advertir, gràcies a la nova aportació d’un dels amics de “l’home”, que aquella felicitat no era del tot egoista; que en principi anava destinada única i exclusivament al seu ser, però que prenent consciencia del seu allunyament del mon, s’adonà que pocs l’entenien, i que allò el podia apartar del seu destí, i que en cap cas podia deixar que el seu objectiu afectés negativament a terceres persones. Tenia clar el que volia, tanmateix sabia del cert que aprofitar-se, ferir o molestar altre gent cercant la felicitat absoluta, podia allunyar-lo de la mateixa, i mica a mica va anar retallant distancia a la soledat, la del individualisme exacerbat, sense deixar de fer res normal, però sense immiscir-se amb res ni ningú, àrdua feina dins d’aquest mon on per un somriure diari ets convidat al bateig del net, al casament del cosí, al enterrament del marit etc....però al cap i a la fi, conscient com era no deixava de ser el típic saludat que tothom respecta però que ningú coneix, o ben pocs.<span style=""> </span></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Al cap d’uns mesos, la seva comunicació depenia en un deu per cent de les paraules, un quaranta per cent del somriure, i el cinquanta restant del silenci, això si, d’un silenci d’admiració amb tot el que succeïa al seu voltant, fins al punt de donar la impressió de veure’l sempre sumit en un estat dual; amb una part connectada al mon real complementada per una altre més espiritual, més sensorial, d’abstret deleix, que el mostrava com l’etern badoc, i sense estar fora d’òrbita la seva presencia semblava difuminar-se per moments fins desaparèixer, tot i poder-la tocar sabent del cert que era allí. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquell punt es deia que s’havia convertit en un d’aquells pobres disminuïts psíquics que sempre riuen, i és veritat, qui no el coneixia podia pensar que era tonto, encara que els que recorden les seves sàvies paraules abans de prescindir d’elles, el tenen per un deu, per un esser celestial; amb el poder de transmetre plaer i serenor amb la mateixa sonoritat de les paraules, obviant el contingut de les mateixes, tot i ser el seu mateix contingut terapèutic.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Expliquen ara els que poden, que amb el temps va anar prescindint de les paraules fins reduir el seu vocabulari a unes poques, que combinades en infinitat de variacions podien resumir tot el que tenia que dir, sense complicar el que per a ell era realment interessant: la comunicació positiva a través del coneixement i pràctica del positivisme il·lustrat.</span></p><span style="font-size: 20pt; color: rgb(255, 255, 255);" lang="CA"><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p></o:p></span> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> II<br /></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Gracies als “bocins” d’alguns ara sabem que diferents histories corrien en boca de tothom, unes positives i d’altres negatives com la que pregava sense pietat que cada vegada que algú queia, es feia mal o topava amb el cotxe en presencia de “l’home”, aquest esclatava amb rialles desmesurades, amb la mirada obstinada i macabre com amb la que un dimoni assaboreix el sofriment torturador de les ànimes condemnades a casa seva. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Es comentava que no tenia d.n.i, ni passaport, ni diners, ni feina ni casa, que apareixia al carrer com per art de màgia cada matí, escometia el seu cerimoniós dia a dia enganyant amb els seus poders de telecinesi(ni tant sols varen tenir la decència de parlar d’hipnosis) a tota anima vivent que es trobés al seu pas, per continuar d’igual manera tarda i nit fins desaparèixer entre un feix de llum blanca com en un ascensor cap al cel(molt original també).</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">A Suiza segons comentaven alguns, es deia que el mateix home havia curat tota la planta d’un hospital caminant gairebé flotant per el passadís mirant de reüll totes les habitacions mentre buscava un metge d’urgències per tancar-li l’hemorràgia d’un tall que es va fer al arrencar un cartell d’una comèdia teatral enganxat a la façana de casa seva(!!??!!).</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Molts el titllaven de nou messies, de ser el nou venedor de fum de la nostra era, el nou il·luminat que creient esser tocat per la mà divina salvaria el mon de la misèria e ignorància amb unes parques paraules entenedores per tothom.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb ell totalment aliè als esdeveniments es crearen clubs de fans, desprès més seriosament(tant com perillosament) es creà un grup de seguidors de la seva doctrina(que mai fou escrita o recitada per a ell), manifestant-se contínuament en favor de la felicitat mentre emprenyaven a tot deu. Més tard un home jurant ser el seu únic deixeble, va fundar una secta proposant les sis normes del somriure silenciós. Mireu si era babau aquest guillat, que l’aproximament del so del reclam del silenci amb el so del numero sis el va motivar a crear només sis normes: </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">-Mai gastaràs un silenci en va.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">-Un somriure forçat no ens durà a la veritat. Un somriure alliberat ens durà pau i serenitat.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">-Nomes els lliures de pecats sonors somriuran fins l’eternitat.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">-Somriure es comunicació amb els que estimem; un somriure sense receptor envairà el cel de felicitat coartada, destruint l’equilibri de l’oxigen (aquesta sempre s’endura el guardó al despropòsit més infame).</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">-El somriure, el silenci i el somriure silenciós alhora que el silenci somrient gaudeixen del mateix esperit renovador, purifiquem-nos constantment, alleugerim els nostres pesars i pecats mitjançant la purga mínima de sis-cents sis somriures sincers al dia(si, si, esteu pensant be: sssensss). </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">-No es paga per un somriure silenciós, es cobra per el plaer sonor (en aquest punt, alguns seguidors assedegats de poder, en un intent de crear un nou corrent dins la mateixa doctrina, trobaren(després de buscar) connotacions sexuals per atacar a l’excels deixeble, introduint falses proves d’uns escrits de la ma del profeta, que contradeien el suposat mal digerit aprenentatge del deixeble).</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Més tard va obrir noves normes dins de les primeres sis, per falta d’excuses o eines suficients per dominar els seus feligresos més rebels. Fa falta comentar quantes?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Una altre rumor no menys imaginatiu, era que tots els partits socialistes, verds, lliberals, hippys, comunistes etcètera, se’l rifaven per convèncer als grans estrategs del mon militar i polític per abolir aquest sàdic i lucratiu enriquiment mitjançant la compravenda d’armament o la instrumentalització de la guerra. Per així guanyar infinitat de vots amb una proposta fins ara impossible de realitzar, tot i l’acceptació de la mateixa per part de la ciutadania en general.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Però la millor era la conversa entre dos treballadors de banc mentre esmorzaven en un bar(segons un “bocinador”). Be, potser no era la millor historia, però la salsa era d’allò més consistent i saborosa.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Un d’ells parlant amb perniciosa incredulitat proferia ofenses e injuries contra “l’home” i l’altre sentint-se ultratjat, i tornant-li la coça entre crits inconnexos refutava de la següent manera:</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">–Però que collons dius? Saps qui es aquest home? Només la ignorància et pot dur a parlar així d’aquesta deïtat. Mai n’he parlat amb ningú, però m’ho has tret amb palanques brutes, i no em queda altre remei que explicar-ho! Recordes com ens va costar que la meva dona quedes embarassada? La mare que et va...el que s’ha d’escoltar hòstia! Doncs després de intentar-ho tot i més, el doctor ens va dir que tots dos teníem deficiències per a concebre fills, i que més que sort ens faria falta un miracle per aconseguir-ho. Casundena! Ella al llindar de ser estèril, i jo amb una qualitat d’esperma baixíssim, baix com el teu coeficient intel·lectual; quasi nul collons! A demés el doctor ens va treure del cap la fecundació per via de la donació d’esperma per culpa del complex problema de la meva dona, qui el va parir al cabró! Només ens quedava l’adopció ens comentà, cosa que per a nosaltres no era més que una mala solució, molt lluny de ser el que volíem, m’entens!? T’ho juro, que em mori ara mateix si t’enganyo! Sortint de la clínica ens varem creuar amb “l’home”, be, <span style=""> </span>juraria que ho era, s’hi assemblava molt almenys! Tot i que en cap moment el vaig veure somriure com diu tothom, però tampoc no m’hi vaig fixar gaire; encara no se’n parlava llavors i va ser uns dies desprès que vaig lligar caps. Però el més important, és que al arribar a casa; no se si per desfogar-nos o per confirmar el que havia dit el metge, varem fer l’amor de mil maneres diferents, fins que vaig extreure tota la blancor del meu cos, fins i tot ulls i dents semblaven transparents desprès d’aquella marató sexual, i el fet és que setmanes més tard, la meva dona era en estat de bona esperança, i poc després sabíem del cert que no eren ni una ni dues criatures, sinó tres. Com expliques això incrèdul? Casualitat? Miracle? No, no, aquell home diví, aquell mag de la bonança, en només una mil·lèsima de segon posà la llavor del meu ventre a les entranyes de la meva dona al notar les nostres dificultats! N’estic segur! Que diuuus!?A demés la meva dona va aprovar l’examen de conduir just l’endemà del creuament amb “l’home”, no es això un prodigi? I quina casualitat que ho aconseguís a la sisena vegada, coneixes les sis normes? I tot allò de Suiza i l’hospital? I tu! Insultant, embrutant el seu nom, agredint la seva generositat, t’hauria de caure la cara de vergonya, insolent! Tampoc saps que viatja a través d’una llum encegadora? Fins i tot l’han vist volar, propulsat per el mateix somriure, que me’n dius eh!?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La quantitat d’històries que envoltaven aquest cas, d’igual manera que qualsevol altre d’igual indole creixia exponencialment, i la poca credibilitat de les mateixes anava parella en qüestió de números.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Deixant estar les ramificacions de l’historia, un conegut m’explicà gracies a un “bocí” que els últims canvis en el seu estat el van deixar tal i com jo el vaig conèixer: un home silenciós amb una amabilitat fora del comú, amb una dispersió de benestar radiant al seu voltant de molt mal explicar, portador d’una mirada totalment paralitzant; per la seva capacitat d’envolar-te cap a dimensions de plaer, capaces d’aniquilar tot temps o espai durant uns incalculables segons buidant tot esperit negatiu a l’observador, guarint ferides internes als capaços d’obrir-se davant la breu però infinita mirada d’aquell àngel fora de lloc.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Uns mesos més tard, aquell somriure sense moviment era sorprenent de debò. Es diu que durant molt temps es passà vint-i-quatre hores amb aquell somriure als llavis, fins que un dia segons un amic del seu metge, aquells muscles encarregats de dur a terme la part més física del somriure, s’avien atrofiat, laxats fins a ser inservibles per a la resta de la seva vida, cosa que no el preocupà gens ni mica, al revés, la sentencia del metge, fou acceptada amb un angoixant somriure desproveït de tot moviment de llavis, tot i fer-se palès amb el seu corresponent aclotament subtil d’ulls, donant vida a les potes de gall i dotant-lo d’una familiaritat i un caliu proper alhora que torbador, per la gran expressivitat de la part superior de la cara en contrast amb la part baixa; morta com la seva expressió verbal.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En poc temps aquelles potes de gall llargues com els dits d’una bruixa, van fer un alto en el seu camí cap a les orelles, captives del mateix problema d’atròfia muscular. Aquell bondadós somriure només quedava reflectit per la lluentor de la mirada, acompanyat d’una lleu hissada d’orelles mentre en el front s’alineaven unes barres sinuoses molt marcades per l’excessiu va i ve de contraccions.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els muscles del front; com grans guerrers que eren, aguantaren fins l’ultima envestida essent els últims en desistir en aquella severa batalla, deixant només les marques d’una incessant vida passada; mostrant-se com les úniques senyals que evidenciaven vida en aquella façana erma. Però de darrera d’aquella façana fatigada i maltractada, brollaven uns ulls capaços d’irradiar bondat, generositat i noblesa, tot velat per un tel de misteri que t’apartava de la realitat d’una revolada.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb el temps, aquells que el criticaven, el maleïen o se’n mofaven, es rendien als seus peus, o al seu no somriure com havia dit algun, beneint-lo fins la mort.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><span style="color: rgb(255, 255, 255);" lang="CA"><o:p> </o:p></span> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA">EL MEU BOCÍ EFÍMER DE FELICITAT</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El primer i únic contacte directe amb ell, fou en un banc al parc que hi havia darrere del meu restaurant preferit. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Sent conegut per a tothom però amb el poder de crear confiança i respecte, mai vaig voler-m’hi acostar com aquell qui encuriosit observa un animal al zoològic, i no només era respecte el que sentia per a ell, sinó que l’esser mateix sense voler-ho, creava una aureola de pau, benestar i un no se què que t’allunyava de ell, a no ser que l’apropament fos fruit de la casualitat. Ni tant sols el mal educat de torn s’atansava a comprovar les histories cada vegada més simples i borroses que envoltaven el seu misteri.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest és també un dels grans enigmes que caminaven amb aquest home; records, pensaments, comentaris i tot el relacionat amb aquest esser; a mida que el seu poder creixia, al mateix ritme es diluïen, fins al punt de quedar reduït al que semblava un somni llunyà.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Totes les referències que he fet fins ara, son fruit del des encantament en el qual encara ens trobem, recordant lentament tot el succeït, recordant sense ordre aparent en el temps; al atzar apareixen i desapareixen per sempre retalls de la nostre relació amb “l’home”, aquest és l’ordre al que estem confinats, i tant important és per a tots, que com a bojos llibreta en mà esperem un nou “bocí” d’informació, en situació d’alerta per el poc temps de marge que ens dona aquest capritxós sistema imposat d’organització mental.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Però com deia, ara que puc, la primera i única vegada que el vaig veure (o això em sembla), jo era assegut en un banc llegint quelcom,(res més important que el que se m’acostava), i sentint una mena de pessigolleig per tot el cos, i notant el moviment del banc al asseure’s algú, aixecant la vista del llibre, em vaig topar amb aquell home, i la meva consciencia conscient del que veia(i suposant ara que aquesta era una de les barreres infranquejables d’aquest home) em manà naturalitat, i sense poder-ho evitar, em vaig comportar com si res, com si aquell home fos qualsevol, un de tants que només et fan retirar la vista del llibre un segon per continuar allí on ho havia deixat, i en aquell banc vaig sentir o notar, o les dues coses alhora una conversa més enllà de l’explicable amb l’home del somriure latent(així s’atreví anomenar-lo l’incrèdul per antonomàsia del barri, abans de sucumbir als seus inofensius encants), però no una conversa al ús, era més aviat un estira i arronses de sensacions i sentiments, que dins d’un mateix podien ser representades com una conversa, però que en el intent d’exterioritzar-los, aquelles suposades frases es desfeien com un tarró de sucre nedant en un tallat. Sense poder mantenir una conversa amb ell, podies mantenir-hi una comunicació d’intensitat impossible de repetir o d’explicar.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Tant sentida fou aquella natural reacció de barrar el conscient envers la situació, que no hi havia pensat mai més fins ara, que mentre ho escric es va allunyant sigil·losament, i per més que m’hi esforci, amb un ritme constant s’amaga entre la imatge dels records perduts. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquesta era la meva primera experiència amb els suposats “records efímers”, com ja han batejat els experts. Com heu pogut veure, he preferit parlar de bocí de felicitat; és més agradable de pronunciar, tant com la presencia de l’home, i em sembla representar millor aquells sentiments que ens regalà, i fa justícia amb el que a tots ens ha quedat de ell; un bocí de felicitat.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Com veieu intento reproduir cronològicament tota la informació de la mateixa manera que jo l’he anat rebent, amb els incisos dels records penetrant en el precís instant que m’ataquen, o per definir-ho justament en el precís moment que m’il·luminen.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA">III</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Com les dunes davant del vent, les histories es movien en totes direccions, donant formes inèdites cada dia, fins arribar tant lluny que a hores d’ara, encara no es veu el final d’aquestes. I amb aquests ràpids moviments, havent creuat varies fronteres, gent de fora venia amb l’idea d’estudiar aquell somriure amb capacitats miraculoses, empesos per la seva curiositat o per la dels seus caps de treball, però en aquell punt, faltava veure’l un sol cop per quedar atrapat davant aquelles xarxes de saviesa infantilment pura i concedir-li un bé tant preuat i oblidat com és el del respecte; desistint en tot intent d’interrogar-lo no fos cas que se’l destorbés.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Molts d’aquests forans eren periodistes pagats per l’empresa a fi d’entrevistar “l’home”, de captar el màxim d’informació del seu cercle d’amistats, de treball, d’oci, etc...</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El nombre d’estrangers al poble es va duplicar en dos anys, ja que els nouvinguts no només quedaven impedits per a dur a terme l’estudi, sinó que a demés quedaven rendits davant l’encisador univers que pul·lulava entorn de “l’home”, confinant-los a refer la seva vida allí, abandonant dones o marits, fills, pares i mares, avis, amics etc, o intentant portar-los a aquell paradís. I els caps de redacció assedegats d’exclusives enviaven noves tropes, incapaços d’entendre el que passava en aquell poble,conegut a mode d’acudit com “el traganoves”(un dia més, l’originalitat; com a bona artista que és, restava en el llit aquell matí). L’excés d’oferta periodística aconseguí tancar l’escola de periodisme, el mercat periodístic saturat d’aquests per l’entrada de centenars d’estrangers i la nul·la sortida dels mateixos, minaven fins l’últim racó d’aquella població i contrades. A la llarga, impedits per sobreviure amb l’encàrrec que no eren capaços d’acomplir i per culpa de l’excés de periodistes, es tenien que buscar altres feines, de la mateixa manera que d’altres especialistes atrapats en el poble però amb menys competència, reconstruïen la seva vida relegats a la incomprensió familiar per la seva convicció de no sortir del poble per forjar-se un futur a l’exterior.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Curiosos de tota mena ja siguin turistes, metges, advocats, científics, estudiants, filòsofs, artistes, politics, etcètera, quedaven captius de manera irracional, i convidant a amics i familiars a descobrir aquella màgia de tant mal explicar, engegaren aquell flux d’anades massives sense retorn. <span style=""> </span></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Gràcies als comentaris d’un nen als seus pares, tenim constància d’alguns aspectes del seu físic, al igual que del seu deteriorament constant.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Sembla ser que la part sensorial, tothom es capaç de recordar-la durant escassos minuts, però la física pocs o cap son capaços de treure’n l’aigua clara, a part d’alguns nens. Les aportacions més significants sobre aquest tema, curiosament provenen dels nens, que sense entendre aquells records fugaços els comenten espantats als seus pares, i els pares ràpidament momifiquen tota explicació, abans del seu oblit etern.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Per el que sembla deduir-se de varies explicacions dels nens,<span style=""> </span>“el somriure” va anar perdent el foc de la seva mirada, que s’apagava lentament. La intensitat que desprenia era la mateixa, però la part més física de l’ull denotava un cansament extrem. El blanc dels seus ulls tendien al groc, com el lacat esgrogueït per l’escalfor d’un focus, com de la mateixa manera els dits d’un fumador empedreït queden tatuats per la nicotina amb un groc desagradablement dens.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">A dures penes podia amb les parpelles i per l’escletxa forçada que quedava, apareixia una lluentor sanadora, un reflex que no encegava ni molestava, ans al contrari, que il·luminava donant una llum especial de tonalitat groguenca impossible d’explicar. Només el fill d’un reporter de Grenlàndia, en el seu primer i únic(fins ara) bocí va definir amb encertades paraules tot i ser d’impossible enteniment per la resta d’humans, incapaços de discernir tantes tonalitats en el blanc.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA">IV</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Aquí comença la part més confosa del relat. Espero amb el temps, ordenar tot aquest desori amb l’ajuda de nova informació.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">També tenim la informació del seu metge, que davant del impediment d’acostar-s’hi en qualitat de metge per saber com evolucionava el prematur desgast del seu cos, un dia, per casualitat, estant d’esquenes a ell en el mercat va advertir aquella dispersió de folgança al voltant seu, i com tots els que ja hem recordat algun bocí, comentà que contradient-se el conscient amb el inconscient, va continuar amb els seus quefers no sense quedar-se amb la sensació d’estar davant una anima immensa, atrapada en un cos malalt i esgotat. D’aquí la teoria de que s’estava quedant cec, ningú pot corroborar-ho per ara, però el doctor en el moment de rebre aquell bocí va quedar convençut de tal cosa sense saber-ho amb certesa.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Altres bocins, sobretot dels nens, ens duen a pensar que “l’home “va seguir fent vida normal, tot i topar constantment amb tot i tothom, amb la cara totalment inexpressiva, convertit en un espectre vivent, proveït d’una essència optimista i encomanadissa com el seu somriure invisible.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquest punt, l’acumulació de bocins es tremenda en qüestió de quantitats, però pel que fa a qualitats deductives, deixa molt que desitjar. Els bocins se’ns presenten en forma de llamps, d’una violència esfereïdora, d’una intensitat aclaparadora, però sense poder-ne extreure’n cap conclusió resolutiva que no sigui la del benestar de tots els que recorden aquells moments. El resum mental fet imatge (com es va convenir entre tots els afectats) és el de ser enmig d’una sala de premsa amb mil fotògrafs i on cada flaix fotogràfic donava el plaer d’un orgasme universal.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Dins del consens, es va deduir(sempre dins d’un marge d’error) que aquest impàs durà dos mesos.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Un dia “l’home” es presentà a la consulta del metge, i sense dir res s’estirà a la llitera davant de la infermera durant la revisió de tensió d’un pacient, mentre el doctor en el seu escriptori anotava les corresponents dades.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En els relats dels tres assistents, consta que davant d’ells abans de morir(suposem que dos mesos després de perdre la vista) incapacitat per dir res, va deixar brollar dos riades de llàgrimes durant deu minuts, calant tota la roba que duia, per deixar de respirar de cop i volta, sincopant els batecs del cor fins l’extinció total del bombeig. Les riades van cedir lentament, i al desaparèixer, sigil·losament sense que ningú s’adonés del canvi, va aparèixer aquell somriure als llavis que tants malentesos havia creat anys enrere, però amb un toc de melangia poc definida, o de anhel mal pintat, o això deia en el bocin d’un nen traduït pels experts.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El nen era fill del metge que l’atengué i a través dels porticons havia espiat de principi a fi tot el procés, ajudant en l’explicació dels fets amb els detalls més físics.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Després de deliberar amb tota la informació de que es disposava, uns deien que aquelles llàgrimes varen ser el seu últim impuls per exterioritzar el seu més que optimista ser. Tot i poder expressar amb la resta del cos, aquell personatge misteriós, només enviava emissions positives a traves de la part superior, cosa que encara engrandiria aquell sortit de preguntes sense resposta. Uns altres, segurament els que no havien gaudit tant intensament de la seva proximitat, s’atrevien a dir amb la boca petita això sí, que les llàgrimes eren fruit d’un pesar gegant, de la impotència davant d’aquell nou canvi, proveït d’una discapacitat absoluta per mostrar afecte, cordialitat i positivisme. La resta, els únics que varen tenir contacte amb ell en les seves ultimes hores, deien sentir el mateix bondadós somriure, sense que es mogués ni un mil·límetre cap part del seu cos, que tant sols essent prop de ell un ja rebia ininterrompudament aquelles ones invisibles però certes com la vida mateixa.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">De tot això es podia deduir que no tothom rebia d’igual manera ni amb la mateixa intensitat l’energia, o com es vulgui dir d’allò que l’home desprenia.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els estudis encara no conclouen res, però el cert és que suposadament les persones més innocents eren les que dominaven més parts dels records a la vegada que gaudien més de la proximitat de “l’home”.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Tanmateix les innocents tenien un record molt clar, sense cap mena de dubte del que sentien cosa que la resta no podia dir, sempre dubtant dels records, contradient-se en detalls sense ser-ne conscients. Arribant a la conclusió que els nens, essent més innocents captaven i recorden millor, però amb dificultats per expressar els sentiments, tenen més viva la part física. “L’home” els cridava sobre manera l’atenció amb l’afany qüestionador típic dels nens, però tirant massa del sentit més ràpid (la vista), recorden moltes coses, però la majoria son detalls físics acompanyats d’alguns apunts sobre sensacions, però poques per culpa de l’estrès que els comporta aquella sensació que no saben explicar. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">D’aquí va néixer la necessitat de fer una selecció en el recull de bocins, ja que tots s’aprofitaven, però els de la pila dels anomenats “innocents” es revisaven amb cert privilegi.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Però tornant als bocins dels presents en el moment de la mort de “l’home”, on no hi ha dubte ni enfrontament, és en el precís moment de la mort, el moment just en que aquelles ones positives deixaren de ser emeses, i on els tres assistents sentiren literalment unes plantofades a la cara, seguides d’uns pinçaments als budells seguits d’una fluixera en tot el cos per caure finalment a terra sense poder-hi fer res. Aquest últim punt(el de la caiguda) el certificà el nen, que fou el que avisà a la resta de persones de la casa, que sorpresos al entrar a l’habitació es trobaren als tres que assistien “l’home”, drets, amb les mirades perdudes, un tocant-se el cap amb una ma en senyal de no entendre res, la dona recollint els instruments del metge com a acte reflex al tenir la ment en blanc, i el metge palpant el mort com si no l’hagués vist mai, però convençut de la seva mort.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Com en molts punts dels records dels “oblidats”(se’ns anomenava a tots els que aviem recuperat algun bocí que altre de “l’home”), la mort de “l’home” la varem sentir tots, els que érem lluny i els que érem prop, tots varem sentir quelcom dolorós dins nostre. Molts parlen de pinçades, plantofades, i altres expressions de dolor físic, però jo diria que el mal que sentirem anava més enllà del dolor físic, no ho definiria com una entrada de dolor sinó com una sortida de plaer, com aquell qui nota el buit dins seu, això era el que ens va produir aquell dolor tant intens. Però això no ha entrat en els expedients del govern, com tantes altres coses que no han superat els filtres del supervisor en cap.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest és un altre punt que he retardat al màxim possible, en un intent per no vilipendiar el relacionat amb l’home, com a mostra del gran respecte que sentim envers ell des que en tenim constància tots els “oblidats”. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Un cop entrats en el tema hauria de comentar que aquest escrit, no es res més que l’acumulació d’informació que conjuntament amb varis oblidats innocents, estem compilant dia a dia, prescindint de cap data, ja que la sensació de l’exclusió del temps en aquesta historia és vital, “l’home”no va aturar el temps, ni el va fer desaparèixer, seguia sent allí però cal obviar-ho per respecte, i per recalcar la trivialitat d’un aspecte tant poc important. No pretenc guanyar un Nobel, sinó deixar constància d’uns fets que s’escapen a tota reflexió purament teòrica, l’essència del mateix relat es el que importa de debò i el temps no és res més que una façana d’un edifici, quelcom que no influirà en tota la historia, ja que aquesta pertany al més enllà, pertany al passat, al present i al futur de la mateixa manera que la vida en la seva totalitat depèn d’un tot d’impossible definició.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El que “l’home”intentà i que en part aconseguí era més poderós que cap virtut ideal o que qualsevol esperit diví, per la seva consciencia de l’inútil recerca de tota veritat, i això es el que l’allunyava dels deus, a la vegada que s’acostava al cor dels homes, sabent del cert que no era possible arribar a tocar mai el seu anhelat fi.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Com és podia tocar el que no existia? Tot i així, l’esperança el portava a creure que ell mateix podia crear dins d’un infinit els límits de la veritat,reconeixent que potser allò es convertiria no en un alliberador destí, sinó en un recinte tancat. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La vida sempre en contradicció. Un home en un intent per a descobrir la felicitat absoluta, generant involuntàriament el contrari. Però podia valer la pena no?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">M’atreveixo a repetir que n’era conscient, però com tot esser humà, va preferir esborrar-ho dels punts negatius que el podrien haver frenat en aquell boig intent de trobar la felicitat absoluta. D’altre manera fora inconcebible arribar tant lluny com va arribar.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Pot l’esser humà concebre tant poder sense ser-ne conscient? </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest punt va ser l’únic que obvià “l’home”, i segurament era el més important, podríem dir que era l’únic que el feia humà, l’únic que demostrava que la perfecció no existeix, que és simplement l’anhel d’obtenir allò impossible. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Cal dir que tot aquest escrit ha sigut possible gracies al sindicat de l’estudi de “l’home” del qual jo pertanyia abans del caos.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Sincerament allò va començar sense ànim de lucre, purament per descobrir les claus de la bondat, per millorar el mon en la mesura possible, tot i que com era d’esperar, la humanitat no esta preparada per tal proesa.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els ideals sempre es quedaran com el que son, metes que floten com illes incomunicades per l’inexistent transport capaç de dur-nos-hi, com els estels que veiem des de la terra, que si un s’hi acosta el suficient per tocar-los, es dona conta que ja fa temps que no existeixen, que no eren més que el reflex d’allò que podria ser però que ja no es, que ja no ens pertany.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Així que passà un temps, les coses es complicaren; estaments governamentals de tota classe posaren les seves urpes corrompudes buscant quelcom més que la millora del mon, tacant amb l’ambició del bitllet i del poder el miracle de “l’home”.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquell grup autònom d’estudiosos de “l’home”perdia llibertat i frescor mitjançant les traves polítiques a que érem sotmesos, fins trobar-nos formant part d’una investigació militar immersos en infinitat de paperassa burocràtica e imposicions de caire malèvol. Davant d’aquella perversió començà la dissidència massiva, fins que mitjançant idees brutes farcides de maquillatge, fins aparentar boniques paraules prometent el be de tothom varem ser convidats a seguir amb l’estudi.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En un principi ens compraren a base de grans sous i privilegis varis, però al veure que la nostra creença era ferma com les seves ambicions, ens segrestaren amistosament fins convertir-nos en esclaus de l’imperi del poder. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p><p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""><br /></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA"><o:p> </o:p>V</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Un cop mort, l’estat catatònic d’oblit envers els records de “l’home” en que es trobava tot el poble, es començà a dissipar, podríem parlar fins i tot que el respecte que tots proferíem, minvava per alguns incrèduls, que gairebé oblidant el passat, es revelaven contra els seus propis records.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Abans de morir, ningú en parlava, però tots érem conscients de la seva existència, en canvi amb la seva mort tot aquell passat quedava retingut en nosaltres en forma de sentiments, sensacions, de mal definir, de mal creure fins i tot. Eren parts d’un somni? D’un malson?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Les dues preguntes donen com a resultat els dos tipus de oblidats que regnen ara mateix en el poble. És molt injust parlar d’ànimes nobles i d’ànimes indignes, però no trobo cap altre divisió clara. Ja se que és simplificar les coses, però de vegades no ens queda cap altre remei per no perdre’ns entre línees. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Van córrer comentaris fent referència a un estudi per part de científics de tot el mon, però com ja havia passat abans amb els periodistes, ningú s’atrevia a acostar-se per por de quedar-s’hi eternament, si viu tenia poders positius, ningú s’atrevia a deduir com serien aquests poders un cop mort.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El primer que ho intentà, fou un eminent personatge del mon de la ciència amb més diplomés, títols carreres, màsters i títols penjats en les parets del despatx que adhesius i fotos que folren la carpeta d’un adolescent d’institut.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Arribà amb el seu grup d’ajudants habitual, decidit a resoldre tots els dubtes plantejats per tota la quadrilla de metges i caps pensants que per por d’entrar en aquell mon desconegut, observaven el cos de “l’home”a través d’un vidre de la precintada consulta on encara restava mort l’incitador de tant moviment en aquell fins llavors tranquil poble de muntanya.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Un dels seus sequaços entrà primer, després d’encoratjar-lo el científic sobre dimensionant els privilegis que obtindria després d’aquell acte. El pobre noi entrà tremolant, intentant pensar només amb la recompensa, però el cos el traïa a cada pas, atorgant-li un pas digne d’una gelatina amb potes.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Un cop dins i a dos metres del cos, el instint de supervivència li manà fer mitja passa enrere fins que la seva mirada va topar amb el seu superior, que de tant severa com fou, aconseguí substituir la por inconscient per la conscient, obligant-se a caminar amb passes de puça cap al cadàver.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La seva cara més blanca que la del mort era indicadora del que estava patint, però finalment s’acostà fins gairebé tocar-lo. Darrere del vidre desenes d’ulls ensenyaven les venetes vermelles amb la forçada postura de parpelles. El noi, més relaxat es girà i amb un gest d’aparent valentia indica al mestre de cerimònies que podia entrar tranquil·lament, que dissimulant com va poder el neguit, entrà a la sala seguit dels seus no menys nerviosos ajudants.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La tensió es rebaixà, tots es relaxaren durant uns minuts, fins que en el moment d’iniciar un tall a l’abdomen amb el bisturí, el científic va caure desinflat a terra, com si per art de màgia el seu esqueles s’hagués fos, com quan aixafem verticalment una llauna de refresc, quedant ajagut totalment vertical sobre els seus peus.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els ajudants desorientats i amb cares de sorpresa i terror se’l miraren uns segons sense tocar-lo, i darrera el vidre tothom començà a cridar que sortissin ràpidament, cosa que no dubtaren gaire, i a l’instant eren tots fora, menys el valent que entrà primer, que s’ajupí a mirar les constant del mort i al confirmar el que temia, intentà arrastrar-lo cap a fora davant de les aterrides mirades dels assistents.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El cos estava rígid com el gel, i es va tombar com es tomba un gerro allargat, sense cap punt de flexió, i el xicot quan duia un metre, amb un gest d’esglai deixà caure el cos a plom i sortí esperitat de la sala, continuà corrent fins la porta d’entrada de l’edifici en silenci mentre tothom el seguia cridant-l’hi l’alto, fins que un dels militars de més graduació manà als dos sentinelles que salvaguardaven la porta que el disparessin. Quatre trets després el noi restava immòbil i sense vida en una posició grotesca, mig tombat a terra amb esquitxos de sang poblant la seva esquena.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">L’endemà mateix del intent d’autòpsia creant-se ràpidament infinitat de teories(cap verificada encara) com la deficiència cardíaca, la mort sobtada i misteriosa sense cap explicació, la d’una malaltia desconeguda (una altre vegada) i en el llindar de l’absurd, viatjant com la pols en suspensió en l’aire, envaint ciutats senceres la hilarant historia d’un atac de riure que l’ofegà mentre rient i morint; somreia.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Ningú volia relacionar la mort del científic amb aquell personatge màgic, però l’inconscient col·lectiu guanyava posicions avançant poderosament sense fre. Ningú més ho intentà.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El cadàver ara mateix és en mans de no es sap qui. Va haver uns mesos de descontrol amb el cos. Els poders politics, amb l’absència de familiars, d’amics, coneguts, o saludats, no es posaven d’acord amb els passos a seguir amb aquell cos tant ple de misteri. Els dubtes s’aplegaven fent pinya, enrarint i entorpint un procés tant quotidià com el de la mort. Tothom es volia treure les puces de sobre, a la vegada que no podien resistir la temptació d’apuntar uns punts al seu favor amb aquell material publicitari tant llaminer, però el respecte encara ressonava en aquelles ànimes a mig podrir de nou. Desprès de dures reunions, on com mai havia passat, ningú feia cap suggeriment, una ànima noble va dir que el que s’havia de fer era el mateix teatre que es feia amb tothom, ja que justament allò que diferenciava al nostre personatge, era l’essència d’una normalitat entelada per un vel místic. Tot el que feia no era diferent al que feia la resta dels humans, simplement el que canviava era l’esperit amb que ho feia, que esquitxava el seu voltant contaminant de manera positiva tot proper afortunat.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La bondat i respecte envers l’home es dissipava lentament, mentre els ressentiments incorregibles d’alguns començaven a despuntar sense pressa. La gent sense adonar-se’n, tornava a parlar d’aquell home, la majoria positivament, pocs negativament, i la resta simplement en parlaven, comentaris purament testimonials, sense cap carrega, simplement al·ludint a aquell home, posant-lo al seu lloc de on ell pertanyia, en un punt indefinit entre l’existència presencial i l’absència temporal, com un deu al qui ningú coneix, que ningú sabria dir si era bo o dolent, o si existí o no. Fins i tot uns quants juraven que només havien somiat amb ell, que ningú l’havia vist mai, ja que no es tenia constància de cap imatge seva, ni fotos, ni vídeos etc..</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquesta teoria, guanyava adeptes a pas de tortuga, però a pas ferm i segur, i creixia exponencialment.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Mica en mica, estudiosos, curiosos, científics, religiosos i filòsofs, s’apropaven al poble per trobar proves, testimonis o pistes per definir una mica més aquest personatge insòlit, capaç de barrar el pas fins llavors cap intent d’enteniment del mateix.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La vida d’aquell poble durant la vida del “extraterrestre” com ja l’hi deien alguns, fou com la de qualsevol, l’únic que variava era la contradicció que oferia el pensament o més ben dit l’acostament fisico-mental envers aquell esser per part de tothom, ja que poc a poc la gent havia deixat de parlar de ell, i no perquè no en tinguessin res a dir, simplement per el fet de saber del cert que tothom pensava el mateix, i com dos matemàtics, no discuteixen sobre el resultat de dos més dos, la gent del poble donaven per sabut tot el que envoltava a aquell home, sense parlar-ne, però gaudint intensament dels seus poders i de la absoluta convicció que de allò se’n aprofitava positivament tot el poble. Fins i tot la paraula “aprofitar” sonava despectiva en aquell entorn i en aquell moment; per això la necessitat d’obviar el llenguatge, massa pobre o imprecís per parlar de ”l’home”.<span style=""> </span></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Fins aquest moment, mai es va parlar de tots aquests temes, com si darrera d’una barrera de llum una multitud d’ànimes curioses esperant el seu torn per sortir, per traspassar aquella frontera sense cos, impedides per un poder capaç fins i tot de travar sense inquirir, sense coartar, ni prohibir, ni tant sols insinuar, purament fent veure o convencent sense parlar, o sense intentar-ho, a parlar-ne. Però un cop mort, aquelles barreres sense cos perdien força, sent violades per aquelles ments com sortides d’un somni encisador per tornar a la realitat de subsistència, i necessitades de respostes per aclarir dubtes que fins llavors no necessitaven explicació alguna.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els reporters innats, molts d’ells passats a cambrers, cuiners, botiguers, escombriaires etc...des encegats i en un intent desesperat per retrobar-se, reprenien la feina que els havia dut allí, però en aquell estat de semi impediment per tractar el tema de “l’home”, amb una lluita contracorrent, rebaixant-se a mesura que avançaven en el temps, investigaven sense vilipendiar l’aura de respecte que sense reclamar, demanava l’esperit de “l’home”.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Ja se’n podia parlar, però pocs eren els que en podien parlar malament, i això no esta demostrat però es podria dir que els únics que en parlaven malament, la majoria no vivien en aquell poble mentre “l’home” era viu, eren segurament nouvinguts, amb el morro suficient per parlar-ne com si el coneguessin de tota la vida.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquella sensació de respectar-lo, fins i tot va arreplegar pobles propers, ja que molta gent que ni tant sols s’hi havia apropat, els mereixia el respecte més gran, tot i que tots sabem la convicció que genera la promoció desmesurada de qualsevol tema, i aquell en concret s’estava sobre dimensionant de manera burda i sistemàtica.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">No negarem que molta expectació era sincera, bondadosa, però en aquells moments la gran majoria era fruit d’una competició aferrissada per treure’n el major partit possible; uns per guanyar bots, altres per sentir-se i fer creure’s més important, uns tercers per diners, i així anar sumant perquès de tots colors, això si, tot per un benefici propi, a curt o llarg temps, i com més curt millor.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span>Algú havia dit que potser “l’home havia visitat altres pobles, però molts sostenien que sempre feia la mateixa ruta, i que si canviava algun punt del seu dia a dia era per anar al cinema, al metge o altres coses normals en un home normal, però que mai ningú de confiança havia vist aquell home fora del poble.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El que era clar, era el poder de convicció i de tolerància que havia aconseguit “l’home” en només quatre anys, aquell esser havia revolucionat aquell poble, de nou, periodistes i altres encuriosits estudiosos de infinitat de rams diferents, aterraven en aquell insignificant poble a la recerca del que ja s’havia anomenat el calze del somriure.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En poc temps, politics, militars, milionaris, artistes de Hollywood etc... enviaren metges, psicòlegs, erudits etc... per trobar la clau de l’èxit d’aquell home, fins i tot alguns artistes creient ser a prop de la troballa que els enviaria al pedestal de l’adoració popular, van deixar enrere el bótox i altres tècniques quirúrgiques per por de perdre el poder de l’arruga d’expressió, que tants bons resultats l’hi aportà a “l’home”. D’altres, més perniciosos i amb menys moral van decidir que el mateix cirurgià, podia afegir-li arrugues extres, si d’allò depenia la seva credibilitat per al reclam massiu. El poble, convertit en una mescla de parc temàtic de l’arqueologia i del mon paranormal, creixia en nombre d’habitants de manera exagerada. En un any la seva població creixé alarmantment, fent d’aquell poble de tranquil aparença, el més pretès per les grans esferes de la societat, produint un canvi de ritme i de valors en els seus pobladors més antics, forçant-los a plantejar-se l’exili.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb el ressò d’aquella historia repicant per Europa, el mon es preguntava que eren aquelles histories que viatjaven tant ràpides i que setmanes més tard, arribaven de nou amb més força, més inventiva, i sobretot amb menys credibilitat tot i enriquir l’enigma.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els constructors del poble i voltants, es fregaven les mans construint com a bojos per guarir les necessitats imperioses d’aquella expectació, i l’ajuntament content com mai ingressant tots els tants per cent que podia d’aquelles transaccions amb els seus terrenys, i ja empesos per la roda del lucre i de l’absurd començà a fer una campanya al veure la transcendència que agafava en l’estranger tot el relacionat amb “l’home”, però amb el gran problema de no tenir ni una foto del homenatjat, cap imatge, i poques descripcions, per no dir cap de coherent.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Dels “oblidats” més joves encara no havíem rebut gaires bocins en aquell moment. Encara ningú havia recordat res gaire clar de l’aspecte de “l’home”, alguna que altre definició, però cap coincidia, semblava ser que els records eren tant personals que cadascun el recordava com volia, o com bonament podia. Teníem la pista de l’esquimal, transcrita per el pare del nen de Grenlàndia que esforçant-se a escriure el seu únic i breu reportatge sobre “l’home”, va recordar el to groguenc dels seus ulls, comparant-lo amb el blanc groc verdós amb tendències al gris brut, del desglaç en primavera d’alguns punts elevats, a traves de la refracció de la llum en la posta de sol mitjançant el moviment dels arbres de la zona del seu poble. Una pista totalment insignificant, ja que el destinat a fer un retrat robot, no es podia ni imaginar tal color, i l’esquimal no el trobava en cap carta de colors de cap fabricant de pintura.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Sense tenir res ferm, el conseller de cultura; un ex periodista arribat del sud, en un intercanvi per part del seu partit, va decidir inventar-se una cara, una cara que pogués competir amb el record de la gent del poble mitjançant infinites sessions de càsting amb tots els que acceptaven uns euros a canvi de posar uns minuts.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Van caldre més de cinc mil fotos i varies setmanes per arribar un acord per part de tots els jutges encarregats per trobar la representació de ”l’home”. Sense gaire convenciment, a traves d’un jurat popular, varen repartir les cinquanta fotos guanyadores per concretar quines s’acostaven més a la realitat. Cap dels trenta votants es va definir, i no es que no coincidissin amb les fotos, sinó que cap s’atrevia a posar-ne cap sobre la taula, i només es posaren d’acord en dir que cap feia justícia als seus records.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquell punt, els antics habitants del poble, recelosos amb l’alcaldia i els seus lacais, emprengueren petites manifestacions en contra del mal us del record de “l’home”. En un estat de semi inconsciència(segons comentaren alguns (incloent-me a mi)més tard) van acudir en el mateix punt, i a la mateixa hora tots els residents durant els anys de vida de “l’home” sense excepció, i va ser un punt d’inflexió en aquells esdeveniments, ja que per primera vegada, érem allí junts tots els atrapats per el que anomenaríem més tard com “els insurgents”.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">L’alcalde i gairebé tots els treballadors eren allí, revoltant-se en contra de ells mateixos, bocabadats cada vegada que es plantejaven aquell contorsionisme mental que els movia. L’endemà, tots incloent-hi l’alcalde deixaven els seus càrrecs, al·legant l’incompatibilitat dels seus càrrecs amb la seva consciencia.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Fora estrany pensar que en comptes d’allò hauria estat més fàcil deixar de fer cas al conseller de cultura, un dels pocs que no era infectat per aquella malaltia del respecte indeleble. Però no, ni tant sols això els permetia aquella alegre malaltia.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El cas és que ràpidament les vacants s’ompliren d’estranys, de gent forana vinguts expressament per controlar aquell castell de focs d’artifici.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquest punt començà un conflicte internacional, tots els poders fàctics del mon reclamaven el seu tall del pastis. Començaren els escrits reclamant el que era seu, adjudicant-li a “l’home” procedències de tot el mon. Estudis procedents de mig mon intentaven demostrar una suposada nacionalitat de “l’home”. No escatimaven en detalls, sorprenent a propis i estranys amb teories de tota mena, al·legant infinitat de teories que aquell ser era d’un o d’un altre país.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Les televisions mundials retransmetien a tota hora programes especials dedicats a l’historia de “l’home”, inventant-se constantment dades tretes de la màniga, intentant crear un instint patriòtic del tema, convencent als fills d’aquella terra que allò tant meravellós els pertanyia, que aquell ser era fruit d’aquella societat.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Les cadenes més riques, recreaven en la pantalla gracies a la tecnologia digital els més espectaculars e inconcebibles retrats d’aquella vida des de el seu naixement fins la seva mort, burlant-se de tots els records que teníem els afortunats de l’experiència única.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Hollywood amb els seus prestigiosos estudis juntament amb els directors de més renom cremaven tones de papers buscant el guió perfecte per la pel·lícula del segle, començant una carrera de fons, convertint tot esser vivent en futur guionista. Durant un temps els guions sortien d’una fleca, d’un convent, d’un bufet d’advocats, o de qualsevol indret on coincidissin aquests tres elements: saber escriure, paper, i llapis. Be i un quart, el més important; una desmesurada ambició del bitllet ràpid.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Historiadors, periodistes, politics perruquers, decoradors, artistes, pastissers, venedors, traficants etc, tots units per treure profit d’aquell filó.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els carrers eren plens d’objectes fent referència a “l’home”; un pa de quilo amb el tall emulant un somriure, una agencia de viatges invitant als viatgers a conèixer la ruta del somriure perpetu, una plaça amb una escultura d’un home indefinit però amb un somriure profident, deixant veure unes dents de vidre projectant una llum encegadora gracies a un dispositiu de llums darrere les mateixes, gelats amb forma de boca amb el corresponent eslògan de la felicitat eterna com a reclam, el nou joc de vídeo consola amb l’heroi convertint tot esser trist en feliços vianants a traves del raig de llum propulsat a traves del somriure, i lluitant a la fi de cada pantalla amb comunitats de depressius, víctimes del terrorisme, atletes jubilats i un sense fi de personatges plens de desgracies, el nou model d’una prestigiosa marca de cotxes alemanya amb el morro emulant un somriure amb uns fars disposats de manera que representessin les dents d’aquell somriure lluminós, etc.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">No cal dir-ho, però crec que de tot el que va aconseguir “l’home” a part del benestar creat en el seu entorn, l’únic de profit va ser la capacitat per despertar mitja humanitat donant-los una empenta per a pensar e imaginar com no ho havien fet mai. La finalitat potser no era la que a “l’home “ l’hi hagués agradat més, però almenys va fer néixer l’esperit de l’imaginari, cosa que no distava tant del seu propòsit. Només faltava direccionar aquell esperit cap a una finalitat noble. Però no ens enganyem, som humans, animals, i sobretot supervivents caiguts del no res i conscients de la nostre data de caducitat. </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Mentre el poble sencer, era cobdiciat a parts iguales per diferents estats de tot el mon, disputat tant físicament com moralment, el conseller de cultura cansat de veure clar que s’acostava una guerra o la pèrdua del seu càrrec davant d’aquella oportunitat, va decidir tirar endavant només uns eslògans amb un logotip, sense cara, fent servir aquella falta d’una presencia clara, per mostrar la part més divina de l’home, la part de més difícil accés; allò si els agradaria als votants del seu alcalde, va pensar. Tots els assessors, conjuntament amb una empresa privada de marketing, dissenyaren diferents logotips amb dibuixos, colors, fons treballadíssims, i un llarg etcètera d’inventiva per fer xapes, pòsters, samarretes, bambes, paraigües i tota mena de merchandising típic per al turisme fàcil. Sense l’aprovació dels autèntics residents del poble, però amb l’acceptació total dels nouvinguts, l’ajuntament, a través d’unes subvencions negociades amb mig mon, va fer una campanya brutal per promocionar allò que per a la majoria de mortals, ni tant sols existia, o si més no, no se’n tenia una constància palpable, ni un sol retall o minúcia de rastre d’aquell només fins ara rumor.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">L’ajuntament encegat conjuntament amb estaments governamentals d’aquest país i forans, ompliren d’eslògans absurds els carrers de mig mon, per farcir d’estupideses la resta. Indignats, els habitants de tota la vida del poble, emprenyats com mones i aprofitant-se de la pujada desmesurada dels preus del metre quadrat, es van vendre les cases, xalets o pisos, per marxar a un lloc de dignitat superior a la d’aquella desfilada de<span style=""> </span>despropòsits. Segons es comentà, només dos famílies varen aguantar allí, i misteriosament varen morir les dues calcinades per unes flames en els seus respectius domicilis.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Com hem anat veien en aquesta historia totalment verídica, hi ha parts que no s’aguanten per enlloc, i aquesta era una d’elles, i no per la falta de credibilitat d’un assassinat d’aquest tipus no, més aviat per la convicció total de tots els afectats, atrapats per l’esperit humà que els regalà “l’home”, incapaços de trair la pluja divina amb que foren beneïts.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Durant mig any la potencial precipitació de guanys es convertí en una desfeta universal, l’estira i arronsa del bitllet acabà com era de preveure, fins el material més elàstic te les seves limitacions, i el diner, feble com és s’esquinçà per tot arreu en moltes parts desiguals, creant noves formes d’horror: saquejos, assassinats, robatoris, baralles entre barris, lluites entre pobles i finalment guerres entre països.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Les aliances eren a l’ordre del dia, els assalts al nostre poble de diferents exercits omplia els carrers del plom inquisidor. L’única avantatja d’aquesta guerra fou la negació total de matar civils, o d’utilitzar bombes, ningú volia perdre el llegat de “l’home”, i les llistes dels noms que coneixien o tenien informació es convertien en ostatges de gran valor, essent venuts desprès de llargs i feixucs interrogatoris realitzats per psicòlegs sense escrúpols.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En pocs dies descobriren que allí no quedava ningú amb informació i poc després s’assabentaren de l’emigració total dels afectats. Molts de nosaltres ens trobàvem repartits per la comarca, i alguns amb més sort eren fora del país.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El caos d’una guerra a part d’oferir una mala vida, ens garantia amagatalls i el suficient desconcert per fugir sense problemes, però proliferaven les nostres fotos amb la seva corresponent variant recompensa segons la informació que se’n coneixia de cadascun de nosaltres. Per evitar ser confosos amb els perseguits, la gent s’afaitava demostrant que no tenia res a amagar, i els barrets, ulleres o altres complements varen desaparèixer ràpidament. Així no ens quedava altre opció que la d’oblidar-nos de tota disfressa, deixant al descobert el nostre rostre, visible per a tothom. Només ens quedava amagar-nos el màxim de temps possible, convertint-nos en autèntics professionals de l’art de l’invisibilitat, intentant sobreviure en boscos, a base d’una alimentació purament de subsistència, a base de cucs, arrels, algun fruit, etc.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En els boscos, cada vegada més vigilats, ni tant sols es podia fer foc, el fum ens delatava ràpidament, així que la carn crua era l’únic tiberi al que podíem optar.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Tots els perseguits teníem cartells dels altres a fi de reconèixer-los per fer pinya.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Jo anava amb un grup de dotze persones, alguns coneguts i d’altres només vistos de passada. Dia rere dia el grup anava creixent, i la informació dels enxampats era més gran, i sobretot més desesperançadora.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb molta feina varem aconseguir excavar sota d’unes roques el nostre amagatall, una residencia humida, plena d’insectes molestos, i de dimensions reduïdes per la creixent arribada de nous fugitius.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Mica en mica ens varem anar organitzant, cada nit dos grups de tres persones tenien l’obligació de trobar menjar, beguda, eines i altres menesters per al grup. La regla d’or consistia en estar segurs que ningú els seguia, i si tenien cap dubte, fugir en direcció contraria al nostre cau i si no els enxampaven, tornar al cap de dos dies per extremar la seguretat del grup. Tots els que formàvem aquell grup tant variat, posseíem el mateix fons humà, segurament deutor de les experiències amb “l’home”. En cap cas tot i estar en situacions extremes, cap de nosaltres s’enfrontà amb ningú, era la unió perfecte de l’esser humà, convivíem en total harmonia, no hi havia gelosia, recels, sospites, lluites o competició entre nosaltres, fins i tot varem desistir en la idea de tenir un cap visible, tots teníem coses a dir i les decisions sempre es definien per consens, gairebé a l’instant de parlar-ne.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Les personalitats del grup eren múltiples, i en situacions normals ens haurien enxampat al veure de lluny les guspires que engeguen els desacords de mentalitats oposades, però érem presos de la saviesa humanista que ens conferí “l’home”, o així va concloure la xerrada sobre el tema que varem tenir tots plegats.<span style=""> </span></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Era curiós pensar que mentre mig mon es trobava en lluita buscant-nos, nosaltres gaudien d’una societat reduïda però totalment benvinguda. No teníem a penes menjar, l’aigua recollida de les escasses pluges de l’època era pobre, els medis per veure altres parts del mon eren nul·les: confinats a l’exclusió de la societat ens reduïa el radi d’acció a escassos quilometres a la rodona, i els plàstics sobre la terra humida, paper i llapis, estris rudimentaris i roba bruta eren les úniques comoditats de que disposàvem. Tanmateix, mai havíem gaudit d’una felicitat tant aclaparadora. La nit ens regalava l’agradable consol dels estels saludant-nos fent l’ullet incansablement, la lluna fent-nos una companyia d’allò més sincera ens donava la llum suficient per vigilar el nostre reducte, i la naturalesa animal, ens avisava de possibles visitants, alhora que ens donava la tranquil·litat de saber que l’home no era l’únic animal del planeta, a part de l’ajuda energètica que ens oferia la seva vida. Les carícies del vent entre fulles dels arbres, matolls i resta de flota, feien l’homenatge més sentit al silenci, donant al repòs la dosis justa del so de la joiosa calma.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La sortida del sol amb tan lleugera serenor respectant la nostre cohabitació amb l’entorn, semblava entendre els nostres desitjos, afeginte-se en aquella lluita desarmada a favor d’una victòria sense precedents.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La comunitat sotmesa a aquell regal, i no pas a la tortura com qualsevol hauria pensat, havia oblidat per complet el seu aïllament; erem on volíem estar, la pretensió de l’afany de competició constant era un mal record del nostre passat, juntament amb altres desagradables condicionants substituïts per l’aïllament; l’únic fre per al nostre desenvolupament com a essers nobles, o humans, tal i com s’entenia aquesta paraula abans de perdre tot el significat positiu.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En dos mesos varem perdre quatre companys per una banda, i varem guanyar-ne sis més. Aquest succés tràgic quedava relegat a idees purament naturals, era l’injust preu de la nostre civilització, com la pèrdua d’un conill en una família d’aquests per alimentar-nos. Tots érem conscients dels perills d’aquell medi hostil, com qualsevol esser viu. No vol dir que no patíssim la conseqüent tristesa, però allò era la llei de la nostre vida, rés podia guarir aquella ferida, aquella pèrdua, només el consol de que nosaltres com ells, algun dia també moriríem, així que per resignació ens lamentàvem i continuàvem amb la nostre lluita.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">A traves de les captures, el nostre palau de sorra i pedra era cada vegada més vulnerable, als militars aquelles troballes podien revelar-los que eren prop d’un cau.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Ens començarem a plantejar la possibilitat d’aconseguir varis amagatalls, sempre endinsant-nos cap al bosc, però en direcció cap a poblacions per aconseguir qualsevol cosa que necessitéssim. El primer cau el manteníem ben amagat, i uns metre més enllà preparàvem un altre fàcil de trobar, creant pistes falses en un intent per marejar la perdiu. Una de tantes tècniques utilitzades per desorientar als militars i buscadors de recompenses.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Preparàvem contínuament caus petits fent-los creure que érem pocs, en direcció oposada al nostre destí, i utilitzant sempre el mateix modus operandi, totalment contrari al que utilitzàvem normalment, obligant-los a seguir pistes falses.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Mentre el nostre poble nòmada assentava relacions cada vegada més solides, segons els escassos diaris robats ens assabentàvem que la guerra es dissipava lentament, i el poble de “l’home” era propietat de molts països a parts diferents, segons el poder de cada país. Havien arribat a un consens, i mica en mica s’hi afegien països nous, amb unes porcions mínimes. En el poble semblava esser destinat confluir tot el mon, convertint-se en la nova seu mundial. Tot i així seguien les bregues per a la informació, i el llegat de l’home encara era una incògnita, i el mateix podem dir del seu cadàver, tot i els rumors de pertànyer als Russos.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Alguns països fent pinya presumien d’una suposada ajuda mútua, però els morts en diferents bàndols demostrava que encara era lluny de ser una realitat.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els americans fent gala del seu poder era a punt d’obtenir els drets d’imatge per a una pel·lícula, o varies, per a llibres, documentals suposadament supervisats per la comunitat mundial etc.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Tots els documents sobre les investigacions sobre l’home fetes per el mateix poble abans de la guerra, i falsos documents, corrien de ma en ma amb l’única finalitat de guanyar diners. Aquells papers eren la nova divisa de la nostre era. Fins i tot es parlava de fer-los entrar a borsa.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els diaris en totes les llengües tenien un suplement nou amb informació de l’home, ja que no només eren preses de la persecució militar; el periodisme els feia una dura competència removent cel i terra per trobar informació.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Els grans caps d’estat no tardaren en comprar, tancar o amenaçar diaris d’arreu. Fou un moment tens en les relacions de tots els països, la bogeria col·lectiva s’havia apoderat de tots els estaments, les negociacions anaven de la ma de nous escàndols. Mentre per davant dos politics s’encaixaven les mans, per darrere les ganivetades es succeïen a la par.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""><br /></span></span></p><p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span><span style=""><br /></span></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span>VI</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">No se com quan ni perquè, un poble tant insignificant es convertí en la comunitat mundial més ferma, i en tant sols tres mesos després de dures batalles es varen posar d’acord tots els països per dominar plegats el poble, cosa que dificultà enormement els nostres propòsits.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Mentre es barallaven entre ells, la recerca s’esvaïa un xic però a partir d’aquell instant, els engranatges militars i policials es convertiren el quelcom més seriós, sempre dins de les capacitats dels mateixos. El marge d’error minvava alarmantment, obligant-nos a reforçar les precaucions davant l’allau de vigilants pentinant les zones més apartades de la munió.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Buscant noves formes d’investigació ens enviaren subjectes camuflats en un intent per introduir-se en el nostre reclòs dia a dia.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La nostre societat rica en llibertat espiritual es començà a debilitar quan un d’ells desprès de restar dos dies amb nosaltres; quan instintivament tots plegats convençuts de qui no era, i amb el problema de deixar-lo anar per al risc que allò comportava, topà amb un conflicte moral.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">El deixàvem anar simplement?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Dos dies eren pocs, però suficients per engegar a dida la seguretat que tants esforços ens havia costat.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Deixar-lo anar amenaçant-lo? Amb que? Com podíem nosaltres, essers indefensos per convèncer algú de cap possible conseqüència?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Convèncer-lo perquè es sumés al grup?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Allò era inconcebible, no era tocat pel do de “l’home”, i era innegable que cap individu que no hagués conegut “l’home” seria el que érem nosaltres; homes a mig camí entre la terra i la lluna, impotents per aterrar de nou a la terra, però assedegats de vida en la mateixa.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Matar-lo?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Això a dures penes sortia amb forma de veu de cap de nosaltres. Tots hi varem pensar, de la mateixa manera que ens en varem oblidar.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Quina altre sortida teníem? Tancar-lo en una cel·la? Era graciós, posar-lo en una garjola dins de on érem nosaltres engabiats per els seus semblants? Tenia cap sentit? Cometre com ells aquella falta? </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Fou el primer error que varem cometre en aquella aventura, però encara ha d’arribar el dia en que algú doni una altre solució més encertada.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">A part de morals, l’individu ens portà molts problemes pràctics; no es portava malament, però traginar-lo, fer gàbies noves, alimentar-lo, curar-lo etc, eren traves afegides a la nostre més que precària situació.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb el temps s’adaptà correctament tot i no estar d’acord amb molts ideals que compartia el grup. Tot i ser el que nosaltres volíem, varem aprendre a entendre el seu punt de vista sense estar-hi d’acord. A partir d’infinitat d’hores de conversa i amistat ens començarem a confiar. Creiem que el síndrome d’Estocolm faria acte de presencia tard o d’hora, i quant varem creure que s’havia integrat totalment, començaren els privilegis; passejar amb escorta, menjar amb nosaltres fora de la cel·la, caçar conjuntament amb companys del grup etc.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">No era com nosaltres, però la seva resignació i el nostre amor el convertiren en un dels nostres, enriquint les converses amb el seu pensament diferent. La reflexió era evident, la contaminació de la lògica començava a envair les nostres ànimes. I el més graciós, teníem un rebel ensucrat en el nostre reducte de rebel·lió contra aquest mon d’homes.</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Ens estàvem civilitzant? Quant érem més civilitzats, abans, durant o desprès de la presencia de “l’home”? Quina seguretat tenim de que la manera en que em decidit viure es la correcte? No és igualment egoista enclaustrar-se a fer la nostre indistintament de que no fem mal a ningú? Poder no fem mal a ningú, però estarem deixant de fer el be potser? És la covardia un signe de debilitat? De comoditat en comptes de rebel·lió?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">En que ens hem convertit? En plantes a mercè dels herbívors? En animalons dependents de la falta de gana i astúcia d’un depredador més gran? </span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Fins llavors, dins del reducte semblàvem tenir-ho tot clar, però d’ençà de l’entrada de l’individu, ens començarem a preguntar si no érem res més que unes maquines humanes, programades per conduir les nostres vides cap a un ideal imaginari i fals, que dins d’aquelles parets que semblaven obrir-nos a un nou mon, simplement ens oprimia?</span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Preguntes i dubtes campaven recloses com i amb nosaltres, donant llum a la foscor més absoluta. <span style=""><br /></span></span></p><p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><br /><span lang="CA"><span style=""></span></span></p><p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""><br /></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA"><o:p> </o:p>VII</span></p><br /><p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">La part espiritual era en conflicte, com part material, a redós de necessitats coartades constantment per els caça recompenses materials i d’ego. Aquella felicitat començaven a prendre forma de vacances ja oblidades, érem en un punt d’inflexió, on la balança es decantava pesarosament cap al bàndol fins llavors prohibit.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">En terra de ningú ens trobàrem a l’entrada de la primavera. Semblàvem morts, érem immòbils per el dens tràfic enmig de dos carrils amb un flux continu d’idees amb direccions contraposades, a la vegada que guiats per la necessitat per triar un dels dos corrents.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">El grup perdent afinitats s’esquerdà lentament, deixant fluir un cabal immens de raonaments descontrolats, posant com a jutge entre nosaltres el presumpte delinqüent.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Semblava escometre el seu nou paper sense rancors, limitant-se a trobar solucions justes per a tothom, destorbat per l’infatigable poder de l’inexistent veritat absoluta.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Les discussions, cada vegada més violentes acabaren per desfer el grup, formant nous subgrups sense cap cap visible aparent. Amb tot això ningú tenia clar que volia fer, sabien en quin grup quedar-se, però la decisió cabdal era un enigma per a tots. </span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">El nou jutge amb la carta de llibertat en ma, es quedà dubitatiu entre els dos grups, sense saber que fer, ell era l’únic que es debatia entre tres mons, o quatre si contemplem la mort com a un d’ells. Fou el més afortunat, perquè un del segon grup va triar per ell, amb un cop de roc al cap, traient-li la vida a l’únic cervell raonable del moment, engegant una batalla campal on quedaren dissolts els grups, ja que d’un i d’altre sortiren de pressa nous assassins en potencia, assedegats de venjança, mutilant tot intent per frenar-los, mentre un parell entre els quals m’incloc, ens allunyàvem de allí sense cap direcció.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Que fàcil és destriar el que no vols, de la mateixa manera que difícil és saber el que vols.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Tots dos marxàvem en direccions gairebé oposades, girant-nos de tant en tant amb una mirada plena d’una mescla entre melangia i alliberament, però no per gaire temps, ja que en pocs minuts el meu cervell tornava a donar ordres confuses sense pietat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Aquella zona la coneixia molt be, i sabia on preparar un cau individual per poder pensar tranquil·lament.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Començar de nou, sol, sense eines, sense recolzament de cap tipus, sense un futur esperançador, sense il·lusions que no fossin les de sobreviure, i amb una gana criminal. Fet el cau, em vaig estirar sobre la humitat de la terra acabada de despullar. Tant oblidada com la tenia, em van retornar per uns instants records del inici de la fugida del poble, amb la sensació agredolça del malestar i la reconfortant certesa de la comoditat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Després de donar-me uns minuts de plaer relatiu entre sensacions, oblidant tot pensament pràctic, vaig rumiar un pla per sortir d’aquell enrenou.</span></p><p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><br /><span lang="CA"></span></p><p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span><b style=""><span lang="CA">IIX<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Els dies següents foren de transició, de reflexions contradictòries, de preguntes sense resposta. Blanc? Negre? Dreta? Esquerra? Riure? Plorar? Viure? Morir? Lluita? Resignació? Cap resposta em complaïa, era enmig d’una emboscada interior,incapaç de sortir-me’n amb la meva, ja que el més difícil de dilucidar era quina era la meva.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Sent pràctic només tenia que decidir el que volia, però ni tant sols això sabia. En aquest punt res em semblava be, ni tant sols correcte, no podia defugir del que ja sabia, em trobava immers en una guerra personal, envoltada d’una altre institucional, que m’allunyava de tot intent de gaudir de la vida. La mort era la solució més fàcil a la vegada que la més covarda, i no estava per cedir davant d’aquell pensament derrotista, feia temps que era en peu de guerra i no em limitaria a abandonar. El cel reclamava la meva pugna cap a un destí, però quin?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Era dins d’un laberint, on em quedaven pocs camins per triar, com podia escollir un o altre desprès del viscut? El mon em queia al damunt, res semblava tenir significat, que volia dir tot allò? Que hi feia jo allí? Quin era el meu lloc enmig d’aquell desgavell d’ideals?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">En poc temps la meva opinió del mon havia donat infinitat de tombs, en quedava algun per descobrir? Potser el que la vida em demanava era només sobreviure, habitar entre el descrèdit dels propis pensaments, destriant aquells que no em convenien per més que hi cregués, tornant al punt de partida de tot esser viu; la supervivència.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Aquell era el meu destí? Tenia seriosos dubtes d’encaminar-me cap aquell mon, no seria com tirar enrere? No era de allí don m’allunyava feia tant poc temps? Però el més trist, tenia cap altre sortida? El cap em fumejava com mai, la lluita interna a la que era sotmès m’impedia moure, restant en el cau tres dies seguits, sense dormir, menjar o cap altre cosa que no fos la de buscar la manera de sortir d’aquell dilema.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Cansat de tot i començant a dependre de la part més animal que em dominava, la supervivència parlà per a mi, conduint-me cap a una direcció molt clara; la practicitat de l’esser. </span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Tenia que reaccionar o em moriria pensant, abans que de gana tot i que aquesta feia acte de presencia em forma de foc i mareig minut rere minut en la desolació més aclaparadora de l’humit cau on em trobava:</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Rendir-me a l’estat era l’últim recurs. Vagar sol per les muntanyes amagant-me dels militars, els policies i els caça recompenses, sumat a la possible trobada d’algun ex company esquizofrènic no era gaire alentidor. Volia tornar a la societat però semblava impossible. Punt per punt:</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Com em poden reconèixer, per la cara? El d.n.i? Totes dues coses transformables però com?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Primer necessitava roba militar, per passar inadvertit i desprès ja veuríem.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Per afrontar el nou repte tenia que ser prop de la ciutat, els militars en el bosc anaven d’incògnit, l’únic lloc on podia trobar uniformes era enmig dels pobles o ciutats, custodiats per infinitat de cartells amb les cares dels fugitius com jo.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Feia temps que no tenia noticies de l’exterior, no sabia com havien canviat les coses, potser era impossible acostar-se a la urbe sense fer saltar unes alarmes. Eren capaços de posar chips a tot esser vivent per trobar els que no en tenien?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">El nostre invitat d’honor al cau era mort, podria d’esquarterar-lo en busca d’algun aparell.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">No me’n sabia venir, m’estava plantejant aquella barbàrie?</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Crec que després de tres nits sense dormir, vaig embogí una mica, parlant sol amb una mirada obstinada, sense cap mena de moral ni humanitat, només volia fugir d’aquell horror, i si feia falta crearia un horror superior per sortir de allí.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Rés, em jugaré l’ultima carta, aniré a per un militar, l’estaborniré i em quedaré la seva roba passi el que passi, però....hauria de desfer-me del cos. No em podria permetre que al reanimar-se despullat expliques el que l’hi havia passat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–No se’n parli més, el mataré i amagaré el cos en el cau. La seva desaparició em donarà poc temps per aconseguir un lloc on viure, on amagar-me, abans no busquin l’uniforme, segur que van numerats.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Merda, merda! Que fotré ara? Tinc que sortir-me’n, fabricaré un ganivet de fusta i l’hi clavaré en el coll sense miraments, si fa falta repetides vegades fins que es dessagni com un porc!</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Recordo aquestes paraules com si fos ahir, i no me’n penedeixo, estava fora de control.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">Com ja sabeu mai vaig arribar a clavar el ganivet, però en aquell moment era l’únic que desitjava, era l’únic que m’interessava, però després de sentir un cop ben fort al cap, suposo que vaig quedar inconscient a escassos metres del militar, i això és tot el que els puc dir, em poden torturar fins l’infinit com ja han fet, però no trauran rés més de mi, a no ser que siguin mentides per callar l’agonia.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">–Be, ho han apuntat tot? Està gravat? Guàrdies! Torneu-lo a la cel·la, donem-li dos dies de repòs i continuarà cantant més relaxadament, necessitem saber el màxim possible, és l’últim de la llista, i és l’únic que encara sobreviu, es podria dir que el que no surti d’aquesta desfeta humana no serà rés nou.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA"><span style=""> </span><span style=""></span><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA">IX</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; color: rgb(255, 255, 255);" align="center"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><span style="color: rgb(255, 255, 255);" lang="CA"><o:p></o:p><o:p></o:p><o:p> </o:p></span> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">L’avi sempre acabava (com si s’hagués oblidat del més important) afegint en l’últim moment, que l’escriptor solia fer menció d’un paper que trobà el pagès al obrir la capsa, que plegat per la meitat podia recordar les tapes d’un llibre, però que l’utilitzà per encendre la llar aquella mateixa nit. Això si, comentà el pagès que hi havia una sola ratlla escrita, una frase que com va dir ell, no tenia cap sentit.</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">El pagès de llegir en sabia ben poc, però l’escriptor no va poder estar-se d’incorporar aquelles paraules:</span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA">“Per a tots els que sou enmig de tot” </span></p> <p class="MsoNormal" style="color: rgb(255, 255, 255);"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-57879817524329489392009-03-25T09:50:00.000-07:002009-03-25T10:33:28.187-07:00LA DESICIÓ ENCERTADA<p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Ell mateix em va reconèixer que no era un passatemps gaire habitual -tot i ser molt útil per la superpoblació que amenaça al planeta- em comentà amb una mirada freda, tanmateix desbordant de bondat i humanitat.<br /><br />Fa una setmana que escolto les esgarrifants notícies sobre el tema, però com tota notícia sobre catàstrofes naturals, no l’hi dono gaire importància. El que no es pot controlar no em mereix gaire atenció, a no ser que tals comentaris serveixin per alguna cosa. Si si, ja se que l’assassinat compulsiu no entra dins les catàstrofes naturals, més aviat trobem la noticia en l’apartat de successos, però les malalties mentals son un fet natural, quelcom que no deixa de ser un problema de la mateixa família que un huracà o un diluvi desmesurat. O això em pensava.<br /><br />És dimarts, i com tots els dies de solejat hivern, pujo al terrat de casa per gaudir de tant reconfortant plaer que esdevé l’escalfor equilibrada del gran astre.<br />El meu -en excés- silenciós procedir, m’adjudica aquell matí una imatge inaudita com poques; després de graduar les pupiles per a la desmesurada quantitat lumínica que em depara la sortida a l’exterior de la cavernosa estança, se’m revela la foto d’un vell ajagut en una posició semi artrítica, amb un fusell a la ma observant els carrers que es deixen veure des de la terrassa.<br />Qualsevol amb dos dits de front recularia ràpidament. Que es pot esperar d’un home amb un fusell apuntant vianants? Això mateix és el que em reté allí; la curiositat.<br />Fent gala del tant ben aprés ensenyament social, llenço un bon dia seguit d’una frase morta sobre l’agradable temperatura que fa. Sense el sobresalt que comporta el fet de ser descobert fent alguna malifeta, el vell, mentre treu l’ull dret del visor telescòpic, amb les mateixes bones maneres em respon amb el corresponent bon dia, seguit d’uns encertats apunts sobre la desagradable humitat que impera en l’ambient.<br />Les gavines espolsant-se la mandra del matí no deixen de donar voltes per sobre nostre, cridant qui sap que a qui sap qui. Tots dos ens perdem entre l’ envejant imatge d’aquells gràcils moviments amb que ens delecten. Amb ganyotes i gemecs fa palesa la seva vellesa, i amb la ma lliure del fusell, acaricia el seu malmès coll a resultes de la regirada a la que ha estat sotmès mentre observava les voleiades.<br /> <!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br /> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">- Deu meu, ara he quedat clavat! Oi que no deixa de ser graciós, que per culpa de la llibertat d’aquests essers se m’empresoni el coll? –deixà anar entre riures i gemecs bombollosos.<br />- Doncs si, els deus quan volen, en deixen anar cada una....<br /><br />Sense adonar-me’n -mentre que ell si ho advertia -, quasi mato aquell pobre home, que entre rialles i esbufecs, repeteix sense descans:<br /> <!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br /> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">- Molt bona aquesta, els deus quan volen....! Molt bona, molt bona...<br /><br />No tardo ni tres segons en comprendre aquell deliri, explotant entre rialles i avivant les seves.<br /> <!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br /> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">- Prou, prou!- em suplica l’home buscant més mans per cobrir totes les parts afectades pel dolor.<br />- Si, si, deixem-ho aquí, o vol morir d’un infart?<br />- Fer volar la imaginació, això és el que hem de matar!<br /><br />Dins l’humor absurd continuen les rialles a duo, fins que tots dos per terra, deixant que el sol assequi les llàgrimes, ens mirem uns segons, ens donem la ma i ens presentem.<br />Mantenim una conversa distesa i agradable, sense els comentaris de rigor típic dels desconeguts.<br /><br />Està retirat em comenta, fou reporter fotogràfic arreu del mon; d’aquí la seva afició per observar a traves de diferents òptiques.<br />M’acosta el fusell, me’l desa curosament sobre la ma i m’anima a mirar el carrer, les persones i els objectes tant familiars per a mi.<br />- De ben segur mai havies reparat tant precisament amb el que veus cada dia oi? Aquella bústia per exemple, la distancia que ens separa, tot i veure-la de prop ens permet gaudir d’ella de manera més respectable, sense interferències, de manera més neutral, sense deixar-nos embadocar per la seva presencia. La distancia és molt important per no influenciar-nos. Que me’n dius de la gent? Segur que coneixes alguna persona.<br />- Si, la dependenta de la llibreria. Com sempre pren el sol buscant víctimes per guarir la seva verborrea matutina.<br />- Segueix-la, observa els seus moviments, reaccions, gestos; no tenen una llum nova? Clar que si, la de la insignificança. La llum de la desconeixença, la que ens situa allà on som; enlloc i arreu, enmig del no res tant ple de tot. Aquesta llunyania els escindeix del seu mon, de les seves amistats, familiars o enemics. Des de aquí no és res més que una part del paisatge, una part més que omple el pla de l’imatge. Com aquell arbre, la paperera o el cotxe blanc mal aparcat. Des de la distancia que ens permet l’objectiu, valgui la redundància, l’objectivitat decreix, no per fer-nos semblar deus des de les altures no… Ens converteix en jutges de paisà, sense la pressió del tribunal ni de les lleis.<br />- Una mica de raó si que té; podria comentar infinitat d’anècdotes sobre la dependenta, però ara mateix em dona la sensació que no son seves aquestes, que no li pertanyen. Ni tant sols el contacte dels seus peus amb el terra sembla real des d’aquesta perspectiva.<br />- No és la perspectiva el que la desvincula del terra, sinó el fet d’observar-la sense la seva presencia directe. Has aconseguit prescindir del seu ser, convertint-la en un petit punt d’imatge en l’espai. Un de tants que cohabitem en aquesta suposada existència, i un cop oblidada la seva verborrea, i tots els altres insignificants records o pensaments vers ella, només ens queda la seva imatge, perfilada amb cartró ploma com un cartell de publicitat fora d’una botiga. I no és res més que això oi? Uns metres cúbics d’imatge amb relleu ocupant un espai que minuts després ocuparà un altre cos. Fins i tot podríem dir que si no hi fos no canviaria res. L’essència de les persones o els objectes, no son més que miratges des de la llunyania.<br />Canviaria el mon si desapareixes aquesta o aquella persona? Quants minuts?<br />Quants dies? En cap cas serien canvis importants, més aviat comportarien re<br />direccions ínfimes en el seu entorn, com quan talen un arbre enmig d’un bosc:<br />algú es quedaria sense ombra, però algú se’n aprofitaria del sol.<br /><br />- Be, però el seu entorn més proper rebria el patiment de la carència, amb tot el que comporta...<br />- Cert! Ara deixa el microscopi i mira més lluny, ha canviat quelcom? Ha quedat afectat el país? I la raça humana? I el planeta en si?<br />És evident que no. Detalls més insignificants com encendre una bombeta crearan<br />trastorns més grans que la mort d’aquesta miserable dona.<br />- Insignificant per a vostè!<br />- I per al mon en general, tot i que si la mort no fos natural, s’engegaria la maquinaria de la suposada justícia que amb el seu desgast energètic, malmetria mil vegades més que la simple mort en si.<br />- Així està a favor de l’assassinat perquè si?<br />- És una manera molt dura d’expressar-ho, però suposo que si.<br />- Sense remordiments?<br />- Si l’esser humà no cregués que és superior a qualsevol esser, no en tindria de remordiments. O a cas te remordiments l’home que trepitja una aranya per l’angunia que li representa el sol fet de mirar-la?<br />- No, però és diferent...<br />- Si, en aquest país i en d’altres està clar que si. I m’imagino que si parlem de matar animals per menjar-nos-els, aquest assassinat està més que justificat oi?<br />- És clar.<br />- Però si jo matés aquesta dependenta, qui diu que algú no se’n beneficiaria d’aquest lloc de treball, aconseguint el tant preuat sou per a menjar?<br />- Per deu! No parlarà seriosament!<br />- Reconec que matar gent compulsivament no és un hobby gaire habitual, i que a part de ser penat per a la llei, la moral no ho accepta però mirat fredament, des de la llunyania a través d’una òptica diferent, no esdevé un regal per al mon?<br />- No! En cap cas! No li diu res el dret a la vida?<br />- Em preocuparia més prescindir del dret a la mort, no creu?<br />- Ambdós son igualment importants!<br />- I qui mana sobre aquests destins que son vida i mort?<br />- Vostè no, o almenys no hauria se ser així. Qui és vostè per acabar amb la vida d’algú?<br />- Ningú.<br />- I doncs? Creu que seria just?<br />- Qui ho diu que el destí sigui just? A demés qui decideix el que és just o no?<br />- Jo podria matar-lo a vostè abans de que cometés cap més crim.<br />- I qui és vostè per cometre tal crim? Jajajajaja! Que li fa pensar que te les claus d’aquest cas en concret?<br />- Em semblaria més justa la seva mort que la de la dependenta.<br /><br />L’home es treu un revòlver de la butxaca i me’l lliura reptant-me amb les següents paraules:<br /><br />- Doncs si ho te tant clar.....endavant. Alliberis d’aquesta feixuga carrega que tant l’amoïna. Està carregat, i li he tret el segur.<br />- S’ha tornat boig?<br />- No, no és el cas. Però sembla que tenim un problema. O em mata o seguiré matant.<br />- No crec que haguem d’arribar a aquests extrems, em sembla que un centre per a bojos seria un terme mig més que acceptable.<br />- No em faci riure. Mai he sigut gaire amant dels pedaços, només serveixen per complicar les coses.<br /><br />Fa estona que el fusell descansa en el mur amarat per l’ombra, i el pren abans de donar-me el revòlver. Com que em veu reticent a acceptar el revòlver, el desa a terra davant meu, i amb moltes dificultats passa al terrat del veí i és col·loca en posició per a disparar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">El mur que ens separa, només deixa el seu cap a la vista, d’ulls en amunt.<br /><br />- Et podries posar a la meva dreta? Això si, no et deixis el revòlver.<br /><br />No entenc el que pretén però accedeixo a fer-ho. En cap cas faré servir l’arma, tanmateix podrà ser un bon segur per a les negociacions.<br /><br />- No se que pretén però no penso deixar-lo matar a ningú.<br />- Doncs no se’n parli més, premi el gallet o no tardaré gaire en fer-ho jo.<br />- Esperi! Doni’m uns minuts, necessito parlar amb vostè!<br />- No hi ha res a parlar, està tot molt clar. La societat ha tardat molts anys en convèncer el seu mal·leable cervell, i amb pocs minuts em seria impossible redreçar-lo. I pel que fa a mi....encara ho te més difícil.<br />- Però no veu que és una bogeria?<br />- Miri, està perdent segons, que en poca estona es convertiran en vides. Vostè mateix. Jo he de continuar el meu camí. Miri aquell nen, quines galtones!<br />- Escolti! No ho pot fer-ho això!<br />- Doncs aturi’m si ho te tant clar.<br />Te trenta segons per a decidir el que te que fer. I no se’n parli més. I compte amb<br />els moviments, si es mou per a colpejar-me premo el gallet.<br /><br />Que faig? No trec la vista del que em deixa lliure el mur, mentre els meus pensaments lluiten a gran velocitat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">-L’aviso que ja n’ha consumit deu.<br /> <!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br /> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">I comença a des contar segons des de el numero vint.<br /><br />- Vint....dinou....divuit...<br /><br />Alço el revòlver i l’amenaço entre crits tremolosos.<br />Impertèrrit continua acostant-se al zero.<br /><br />- Catorze....tretze....dotze...<br /><br />Gotes de suor s’escolen en els meu ulls. Tot jo estic xop d’una suor freda i àcida.<br /><br />- Nou....vuit.....set....<br /><br />Un torrent de llàgrimes dissolen la coïssor d’ulls. La coïssor interna, per contra augmenta exponencialment en cada segon cantat.<br /><br />- Tres....dos....un....<br /><br />Uns segons més tard, dos veïns sobresaltats es barallen sobre la procedència d’un tret. El pare està convençut de que es tracta d’una escopeta, el fill assegura reconèixer el so d’una pistola....<o:p></o:p></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-42760102447495111742009-03-25T09:48:00.000-07:002009-03-25T09:50:17.064-07:00EL BARRET CURIÓS<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Intrigat com sempre però decidit com mai, després de mirar per la finestra, s’enroscà la bufanda, es tocà amb un barret polsós i s’introduí dins l’abric més càlid a la recerca de respostes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El parpellejant fluorescent dins l’ascensor, com un aparador de llaminadures a un nen, l’atragué descartant l’escala. El molest però familiar grinyolar contrastava amb el confortable però espantós emmoquetat de l’interior de la cabina. Quatre pisos donaren prou temps per ordir detalladament el pla a seguir, per aclarir que encara era ell qui el mirava des de el mirall, i de meravellar-se amb l’absurda reflexió anterior.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Com un taxi vell, l’últim i fastuós grinyol arribà acompanyat d’un sonor espetec metàl·lic al tancar la porta rematant el concert de garranyics.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tot i que més modesta, la porta d’entrada a l’edifici, també va recitar certa xerricant melodia, només superant sobradament l’ascensor amb l’últim do de pit, gràcies a la combinació de la sobre tensada molla de retorn, els vidres “bailongos” i la resta de materials descollats de la porta.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb els dos peus al carrer, milers de fulles esmolades en forma d’aire donaren la benvinguda al nostre amic, acariciant amb malicia mans i cara.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Mentre caminava pujà fins l’últim graó la cremallera de l’abric, aclucà els ulls deixant una escletxa en l’ull dret i una fenedura en l’esquerre, escurçà el coll uns cinc centímetres, amagà les mans dins les butxaques i reduí(aproximadament) trenta-sis centímetres cúbics el volum total del seu cos arraulit pel fred.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Alleugerint el pas, advertí l’absència del tentineg de claus que tant be coneixia, i li donà tanta importància com al fet de veure amb el cap clot, que duia un mitjó de cada color: o sigui cap..</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Només tenia una missió, la decisió era ferma, d’aquell dia no passava que en tragués l’entrellat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El seu objectiu era allí, uns metres més enllà, palplantat davant la lluminosa i tètrica aura verda que radiava en la seva cara el rellotge termòmetre de la farmàcia, esperant com cada matinada l’informe tèrmic. Dos graus afirmaren els vibrants números, menys dos graus comentaren els ossos tremolosos.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Reprengué el camí com cada dia amb el silenci del carrer, però dos ulls sagaços ressorgint d’entre un barret i una bufanda, el seguien impacients trencant la rutina.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Alertat per les sonores passes del perseguidor, frenà en sec i es girà sobtadament, i escrutant el desèrtic carrer advertí l’inquietant imatge d’una paperera tocada amb un barret polsós. Tants impostos municipals per vestir insulsament el mobiliari urbà, quin mal gust! No veuen que no casen el marró del barret amb el groc canari de la paperera? Comenta entre dents l’indignat perseguit, que enutjat continuà caminant maleint als decoradors i paisatgistes municipals.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El to verd farmacèutic de la seva cara, gradualment tendia cap al vermell pastisseria, dramatitzant el moment de manera fílmica.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Perseguit i perseguidor, units per un fil invisible, com tren i vagó, recorrien camí a velocitat legal, aprofitant les diagonals que els conferia l’espai per economitzar temps i energia, creuant il·legalment la calçada.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El pas del perseguit, una mica anquilosat evitava trepitjar les rajoles vermelles i les línees, mentre que el perseguit, s’acontentava amb les línees, mania que el feia caminar de puntetes a basa de saltirons amorfs però elegants, creant una melodia sincopada de palmades sordes que recordaven el llunyà espolsar d’una catifa mitjançant cops enèrgics d’escombra.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Sense ensurts la persecució es duia a cap de manera ordenada; tal i com comentà dies després un pilot d’helicòpter que desorientat, sobrevolava el poble. Recalcà també l’extraordinària sensació que produí en ell la singular imatge dels dos homes movent-se a ritme de funky marcant línees rectes mitjançant coreografies còmiques.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Sense cap explicació aparent, el fugitiu parà en sec, girà tres-cents vuitanta quatre graus sobre el seu eix i caminà fins topar de morros contra una persiana de garatge. El sec espetec, estrident i vibrant que a través del filtre en que es convertí l’escala, el passadís i les tres portes que la separaven del primer pis, patinat pel son profund del ex boxejador que habitava en ell, el despertà sobtadament per posar-se en guàrdia a punt per començar el setè assalt.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’accidentat perseguit, deduint l’error de càlcul al reconèixer els vint-i-quatre graus sobrants en l’execució de la maniobra, assegut a terra, mig atordit pel cop i per el desgast matemàtic, observà la distinció que conferia aquell abric de bona manufactura en el raquític stop de la cantonada. Els pantalons, tot i no ser els més adients, donaven un aire d’autoritat que afavoria molt encertadament el context. I re considerant el mal gust de l’ajuntament vers el mobiliari urbà, els donà la raó en aquell cas en particular, ja que potser no anava a la moda aquell esquifit stop, però el rigorós posat amb que vestia imposava cert respecte, idoni per al seu inquisidor propòsit.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Una velleta al passar pel costat, com una rata, feu un saltiró a mode d’evitar contacte algun, per acte i seguit propinar una escopinada sonora sobre les ulleres del atordit suposadament borratxo. Cosa que aquest agraí amb una reverencia mentre aprofitava el verdós i malalt fluid per netejar les ulleres fregant enèrgicament amb la bufanda.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El stop, també rebé l’encara vital energia de l’avia, amb una coça punteguda i rabiosa al punt més feble de la tíbia, mentre renegava de l’autoritat en qualsevol de les seves formes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Immòbil en aparença darrere la senyal, l’incandescent cara del perseguidor augmentà dos tons el vermell de l’esfera, detall que no passà per alt l’home ajagut, tot i atribuir al canvi de tonalitat, la recent incorporació del verdós gargall telat que tant be havia netejat els vidres, i que gràcies a la seva textura greixosa, a demés atorgaria una capa protectora excepcional i molt útil per als tant sovintejats errors de càlcul.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Recolzat a la persiana, estudiava la manera adequada per aixecar-se amb el mínim esforç, quan de sobte, com si de les profunditats de l’infern brotés, un ronroneig de fals animal despertà la persiana, que és començà a elevar pescant per l’abric l’indecís homenet, fins que al quedar dret es soltà i continuà caminant com aquell qui no vol la cosa. Gràcies a deu o a un pot de mostassa; l’únic gos de la comarca amb l’increïble capacitat per parlar, donà fe dels esdeveniments, comparant l’escena amb un capítol d’en Charlot.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’atordit saltant línees, i a cinc rigorosos metres el barret polsós atent a qualsevol canvi o sorpresa, fent equilibris sobre fines rectes divisòries. Tots dos desfent el camí, mantenint l’apropiat caminar que els caracteritzava, convertint el passeig en una alegre gimcana.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’interior del barret recordà que mirant per la finestra de casa, mai havia esperat més de dos minuts després de veure desaparèixer la figura de l’home. Sempre tornava? Que volia dir tot allò, es preguntà.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Cansat de tant secretisme, abordà al personatge amablement, però amb un fil de veu tremolos alhora que agosarat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- Perdoni! Un moment!</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- És a mi? -preguntà desconfiat al reconèixer el barret.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- Si, si... –acostant-se-li amb tranquil·litat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- Que vol? –mentre reculava dissimuladament.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- Quin bon dia eh? –comentà per trencar el gel d’una basa que els flanquejava.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- Si, m’agrada el fred, tot i que no el suporto.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- A mi em passa quelcom semblant amb els cigrons; en menjaria cada dia, però em produeixen nàusees.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Que vol? Tinc una mica de pressa.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Arquejà la cella dreta, per l’incapacitat de fer-ho amb les dues i reprengué la conversa.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- És que....no se com explicar-li. Tinc un dubte i ..... – sostenint la i fins que reuní forces suficients – és d’aquí vostè?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- Del barri? Del poble? Del país? Del planeta? De....</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- No, no, be, vull dir que si, del poble.... - el tallà.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- I tant! De tota la vida!</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- Ho veu? Ja m’ho temia jo...., em sonava d’alguna cosa. Disculpi les molèsties.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-61110800892043063612009-03-25T09:45:00.000-07:002009-03-26T10:31:54.076-07:00DÈCIMES<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-size:26;"><span style=""> </span><br /><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Deia que no era culpa seva, que una força superior el dominava. Parlava sempre d’un ésser que el manejava, que movia els mítics fils conduint-lo sense cura.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En quantes ocasions hem escoltat aquestes mateixes excuses, per tot seguit exigir justícia en favor del damnificat?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Coneixent el demandat, les coses canvien, ja que tinc dades molt útils per un veredicte casolà, i tot i només ser un conegut el meu veredicte moral s’acosta millor a la realitat del cas i la meva moral em demana justícia, però no la de les lleis, sinó la de la vida en si, l’única capaç d’entendre, l’única capaç d’excloure les necessitats ràpides d’una societat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquí entrem en una espiral d’estira i arronses entre el mon pràctic i el mon ideal. Ja sé que no podem obviar el pràctic, però desfer-nos de l’ideal, esdevé una trampa mortal, i sobretot un desgravi més que important dins del delicat mon de la clemència.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tots sabem que un violador, un assassí, un lladre, etc.. no hauria de delinquir impunement, o més ben dit, no hauria de tornar-hi, però és just castigar-lo quan el que l’ha dut a delinquir, segurament ja és fruit d’un patiment anterior? Podem negar-nos a l’evidencia que segurament ja ha pagat per anticipat?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Be, estem suposant moltes coses que desconeixem, però del cas que fèiem referència abans, en tinc suficients dades per confirmar, que si, el que va fer era digne de ser castigat(la llei ho diu ben clar) però el càstig, no serà igual d’injust que el que rebé el demandant per part del demandat? I així, no ens trobem en un tapa tapa ràpid, deixant de banda el més important, que és l’esser humà en conjunt, en favor d’un de sol, rebent<span style=""> </span>de nou la patacada?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La llei mana, i l’únic que hem fet és netejar un gra de sorra, però la platja encara resta bruta, i per netejar aquell gra, ha calgut d’embrutar uns quants trepitjant-los mentre arribàvem amb aquella maquinaria obsoleta i plena de fugues d’oli.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">No seré jo qui el jutgi defensant-lo i encara menys culpant-lo, no em pertany a mi aquest poder tant desagradable e injust, l’únic poder que tinc, per sort, és el de l’opinió. Insuficient però útil a la vegada que necessari..</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Només demanaria una justícia més noble per aquest miserable, i per tots els altres que es troben en situacions semblants, millors o pitjors.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Solució? Encara no la tenim.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El que si tenim és un problema, i sense cap mena de dubte, una solució errònia... </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El cafè ja era fred, i tot i saber del cert que ni calent n’ hagués extret el seu sabor amb el seu corresponent plaer, posat ja en capficar-me en tot el que em passes en aquelles hores, intentava degustar mentre deglutia sense remei.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">A mi, per naturalesa, em costa fer dues coses alhora, magnificant-se quan una de elles és intentar resoldre un dubte, i més si és dels grans, universals(per ser precís).</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">A través del vidre, el sol, fora d’aquell ambient ventós i gèlid, aportava suficients punts en positiu en aquella continua pèrdua d’aquests. Sort en tenim del cos i la ment regulant els punts minut a minut per fer-nos més suportable el dia a dia.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Molts dies sota mínims pel que fa referència als punts, pot convertir-se en un desconcert, mutant a descontent general, canviant cap a la degradació del pensament per esdevenir en follia, o per dir-ho d’una manera menys maliciosa, un salt a una realitat menys propera a la de la mitjana de la societat, convertint-lo en un marcià, condemnat a la màxima<span style=""> </span>incomprensió de l’entorn.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Per <span style=""> </span>parar aquella maquinaria infernal, vaig fer una aposta de canvi en el meu estat; tant obsessionat en fer hores extres a la fabrica de desolacions continues, intentant capturar moments de goig a traves del sentit més directe i ràpid.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Dins dels clàssics del benestar, ben situat a les llistes, sempre tindrem el somriure d’un nen. Per a mi, és superat per el plor del nen, no el plor del dolor, sinó el plor de la exigència, aquell fals plor que porta de corco la parella novell, mentre aporta un somriure als pares més experimentats i algun que altre observador mentre pren cafè com qui agafa aire. Aquell plor de la innocència ja malmesa per la debilitat del bon cor dels pares, esdevé una llaminadura per un addicte al sucre com jo. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquells pares s’hipotecaven a ritme frenètic amb atencions. Amb el poder de l’angoixa modelant els seus rostres mentre s’esforçaven per contradir aquells muscles en un intent fallit per somriure al nen.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un altre conegut del benestar és el silenci que ens regala la visió d’un carrer buit de gent però carregat de tramuntana empaitant tota mena d’objectes, agrupant-los amb un embolcall invisible per els racons, per de sobte fer-los esclatar en un cant a la llibertat deixant-los uns segons a mercè de la gravetat en conjunció amb la resistència del mateix aire, per de nou etzibar una fuetejada convulsa trencant aquella amistat efímera entre fulles i plàstics.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un o varis cafès incandescents jugant entre solapa, coll i paletilla, en un intent de fusió amb la meva pell, varen callar aquell silenci de la ma d’un crit impetuós alhora que colèric, per convertir-se en renecs acompanyats de pensaments irracionals sobre aquell complot contra mi de les forces de la naturalesa més sàdica de la setmana.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">De nou les alarmes s’esplaiaven amb raó, tornava a estar sota mínims, en números vermells. Aquell banc acabava de fer fallida, però mentre la cambrera es disculpava agenollada recollint restes de la trencadissa que jo ni havia escoltat, amb la mirada alta i el cap ben baix, em va regalar uns xecs al portador amb data instantània, que sense més miraments vaig acceptar deixant-me emportar per la reclama d’agradables sensacions.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Explicant-ho unes hores més tard a un amic em va dir: que estava bona?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La mirada complaent d’una noia maca sempre ve amb vals de descompte, però la mirada d’aquella cambrera poc agraciada podia cotitzar en <span style=""> </span>borsa en aquell moment. Perquè? No en tinc ni idea, per això valien tant.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Em vaig disculpar per la fúria de les meves paraules i vaig acceptar uns tovallons de paper que m’oferí amb un moviment de titubeig.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Realment ella ho estava passant pitjor que jo, i tota aquella situació, sumada als comentaris, mirades i retrets dels assistents de la funció de les tres, només afegien malestar en nosaltres, mentre alimentaven ments faltes d’emocions, donant vida a la resta de morts que hi havia fins llavors a la sala.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Com una injecció d’energia, aquell cafè abans tant apagat, semblava haver passat a millor<span style=""> </span>vida, com quan et donen una bona noticia després de patir molt temps el neguit d’un <span style=""> </span>dubte tràgic. Com si fins ara algú amb un comandament els hagués posat a càmera lenta i de sobte premés el play de nou, donant-los aquella empenta per retrobar-se amb el seu ritme natural.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Mentre aquell txec anava perdent decimals a traves del temps, algú amb molta feina a fer, em va retreure que m’hagués disculpat per el que es mereixia aquella “sudaca”. Jo que feia massa estona que em barallava per uns punts de més, vaig decidir fer veure que no l’havia escoltat, però ell que deuria ser a la taula de darrera meu, va insistir, amb un to més indignat, parlant sobre el tema amb la que vaig deduir seria la seva dona. Com aquell qui és sord vaig deixar que aquelles paraules rebotessin en el vidre i caiguessin a terra; la cambrera mateixa s’encarregaria d’escombrar-les més tard segurament. Aquí va quedar mort el tema, fins cinc minuts més tard que la parella després de pagar de mala gana a la nostre cambrera, és varen aixecar, i mentre la cambrera recollia la taula, ell em va tocar l’espatlla i més amablement però alçant la veu com a ofrena per a tots els assistents, i sobretot per a la cambrera, em recalcà la dubtosa professionalitat de la noia, mentre jo, davant de l’exterior separat d’un vidre, i d’esquenes a la resta del bar, vaig restar en silenci, i l’home com qui parla sol, va seguir el discurs d’esquenes a mi, impedit per el flanqueig d’una planta, una columna i la meva sàvia cama dreta barrant-li el pas, fins que parà en sec per reconduir el tema des d’ una altre perspectiva, i em digué: em dic Manel Espinosa i Fortuny, advocat del bufet” dona pel cul”( no recordo el nom), segur que ens coneixes per aquell desagradable succés l’any passat. Si aquell cas d’assassinat, va sortir per la televisió durant un mes, el cas del cotxet, gracies al bufet aquell drogoaddicte no farà mai més mal, tot i que si es portes be, cosa que dubto, encara sortiria d’aquí vint anys..., res, no hi ha justícia. Be per on anàvem. A si! El bufet es caracteritza, i no ens fa cap vergonya dir-ho ja que és una veritat que ens honora; per la seva espectacular fiabilitat, el números no enganyen sap?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquell moment, crec que si hagués marxat sigil·losament, no m’hauria vist marxar, anava amb el pilot automàtic, com quan un cambrer et recita el menú del dia, però<span style=""> </span>mai he sigut prou valent per fer això. I perquè no em veies, jo el tenia que controlar, i no tenia ganes de veure-hi la cara, jo ja l’hi havia posat una, i m’era més còmode així.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">No tenia cap ganes d’escoltar-lo però era impossible evitar-ho, aquell trempant d’alt voltatge repicava massa endins per poder-lo evitar. Així que vaig pregar a deu primer, a una fulla esquinçada que ballava davant meu després, que aquella tempesta amaines per tornar al meu reducte simbòlic.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Després d’una llarga desfilada de paraules cosides amb passió de pa sucat amb oli, en un acte de generositat em va donar una targeta, be, em va acostar la targeta mentre feia contorsionisme en un intent frustrat per veure’m el perfil, mentre jo somiava amb un atac de cor fulminant, primer per a ell, després, com a remei, per a mi. Finalment la va desar sobre la taula tot recitant la gran frase del bufet, be com va dir ell “ la frase que millor ens representa” amb un to ple d’un convenciment introduït amb calçador, però ja integrat totalment per l’advocat, que resava “ si vostè te un problema, aquest és nostre també”, recalcant amb aplom i serenor el “també”, i s’allunya amb un somriure triomfant als llavis. No el vaig veure, però ressonava dins d’aquell “també” i en el meu malferit cervell.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La meva dentadura encara era sota pressió, tot i el meu intent de gaudir un cop més d’alguna cosa, de qualsevol cosa, digne d’un puntet petit, minúscul, però positiu, unes dècimes, les justes per tornar a obrir la boca i el puny, tancats<span style=""> </span>i oprimits com el cervell i el cor d’aquell advocat. Quan de sobte a traves del vidre s’acostà una parella, crec que era l’advocat i la seva dona, així que em vaig elevar de la cadira com en aquells gags amb càmera oculta on posaven corrent a la cadira, evitant així el contacte visual amb aquella cara. La vista és directa, i les paraules ja em deixarien seqüeles per dies, i amb la meva impecable memòria fisonomista, hauria arrossegat aquell neguit amb forma de cara uns mesos. Les paraules en canvi, amb la meva penosa retentiva, s’esfumarien juntament amb la careta de plàstic que l’hi vaig posar.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Vaig pagar a la caixa tot buscant la cambrera per dedicar-li un somriure per rebaixar el dolor d’aquella mirada, però s’havia dissolt com la picor de la pell del meu coll.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La propietat diürètica del cafè sumada al litre d’aigua que m’avia empassat durant la reunió dinar, em van fer desfilar cap al bany. La reunió m’havia esgotat, no vaig prendre cafè tant sols, excusant-me amb mentides rapides tretes de la carpeta dels clàssics, aquelles que de tant manides, ja son acceptades com a certes. Quan de sobte, de la porta del bany de dones aparegué la cambrera amb un posat despreocupat, fins que la seva mirada va topar amb mi, i s’estremí fins a límits surrealistes, i abaixant el cap sense esma ni per respirar, marxà esperitada, quan jo per frenar-la li vaig dir:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Perdoni, m’agradaria donar-li les gracies, el fred del carrer s’havia apoderat de mi fins que els seus cafès i la meva irritabilitat sobtada, m’han fet entrar en calor.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb les cames mirant endavant el tronc mig corbat, la cara de perfil a mi i sense alçar la vista, em dedicà un silenci hermètic acompanyat segons més tard d’un “ho sento” sincer però copiat a tampó.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La vida no havia tractat be aquella dona menuda i jo, intentant pagar els meus errors en la vida, em sentia amb deute en vers ella i vaig intentar de nou treure carrega a aquella feixuga motxilla plena de desenganys i dolors. Ja que no era la mirada de una amargada, sinó la mirada d’una persona farcida de mals moments, amb una caixa de caudals barrada a la vida,on s’amagaven il·lusions soterrades des de l’ infància,ocultes sota la veritat d’un dia a dia feréstec. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En un intent de fer-la riure<span style=""> </span>li vaig dir:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No ha de sentir res, a tothom l’hi pot caure algun cafè, sobretot quan ho fa tantes hores, jo ven pocs que en tragino a casa, i la meva dona em va deixar quan havia esgotat tot el joc de la seva mare, heretada dels seus avis, nomes queda una tassa i em sembla que la va emmarcar com a un heroi de guerra, ja, ja.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Impassible, impedida per riure; com si aquells muscles destinats a tibar els extrems del llavi superior cap a munt estiguessin atrofiats, es disculpà amb l’excusa (també de la carpeta dels clàssics) amb un “ho sento, tinc que fer feina o....” </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hi ha gent que és creix davant el patiment dels altres, que s’animen pensat amb la sort que han tingut, a mi en canvi; i més en un dia depriment com el que tenia, em destrossa, tornant a entrar en l’espiral de pensaments pessimistes que m’empenyen cap avall arrastrant-me sense remei a l’oblit de la raó per fluir entre pesars cada vegada més ferms. Aquella cara, aquells ulls, revelaven tanta misèria que el meu cap esperant solucions intentava entendre els perques, després de deduir d’una manera dubtosa tot el que reflectia tota la informació rebuda durant aquells escassos vint segons davant la cambrera.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Semblava rondar els quaranta, i tot i tenir el caminar d’una nena,la pell molt fina i cap rastre de les arrugues típiques del somriure; ja siguin les potes de gall als ulls, aquelles paral·leles ondulants al front o els parèntesis ajaguts sota els pòmuls, l’aura que l’envoltava, es barallava entre l’ infància i la vellesa per sortir fora. Aquella estranya sensació de l’esser indefinit, de l’esser imprecís, com la imatge d’un cotxe antic reeditat de nou, però envellit, on el va i be de sensacions contradictòries ens acaben marejant com les carreteres de corbes. <span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquella tarda, tirant de la carpeta dels clàssics, amb el mestre entre mestres, no vaig anar a treballar, explicant que tenia unes dècimes, i era veritat, me’n quedaven poques, era al llindar del cero, i en el fons aquest cop no mentia, tot i que sabia que el que jo deia no s’entenia com el que realment escoltaven:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Si, ara son dècimes, però ja se sap, això és el principi, ara suposo que començaran a pujar, el cap em pesa, les cames les tinc garrativades i els ulls em demanen repòs de parpella. Reposaré i dema estaré com nou.....Si, si, ja ho se, hi ha poca feina, per això m’estimo més descansar i arribar més fresc demà, que tenim la grossa...Si, si, gracies, adéu,...si, si, si.....deu.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Un cop a casa(primer error), amb el bucle de melangies on em trobava, i amb la necessitat de distreure’m, em vaig posar una pel·lícula del 1969 <span style=""> </span>“danzad, danzad malditos” de Sidney Pollack, una gran pel·lícula basada en la novel·la “oi que maten els cavalls ?” d’ Horace Mccoy, entretinguda com poques, divertida per l’ humor negre, malaltissa com la vida mateixa, cruel com la humanitat, clara i directa com els meus pensaments maltractant-me.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Aquest fou el segon error, i no pas l’últim d’aquelles setmanes diabòliques. Es podria dir que va ser el catalitzador d’aquells esdeveniments, però podria haver estat qualsevol altre: el aleteig descompensat d’un ocell ferit o primerenc, l’últim raig de sol morint entre els porticons, l’olor del pa cremat per un descuit, qualsevol cosa podia restar l’ultima dècima de la tarda.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Però cap d’aquests fou el culpable, sinó una pel·lícula reflexiva, que mentre la veia em feia gaudir i m’apartava dels meus pensaments, però que en acabar, va fer esclatar l’ incendi dins meu convertint-me un cop més en un remolc a mercè del vehicle de les decepcions. <span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Dos setmanes senceres m’apartaren de la realitat, a base d’aigua i pa sec quan la cremor d’estomac passava del mal a les punxades convulses, moltes hores de son fins que es van convertir en insomni. Tot regat amb un sense fi de mentides per no perdre la feina, o per covardia de dir la veritat o d’engegar-los tots a la merda.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La meva ex dona, ara gran amiga, em va venir a veure tres vegades, les dues primeres sense èxit. La tercera gracies a l’èxit del porter amb la barra de ferro aconseguint <span style=""> </span>fer la palanca definitiva rebentant el pany, fou la definitiva.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ella més tossuda per la preocupació fruit de trobar el meu mòbil sempre apagat que per naturalesa, sospitava coneixent-me com em coneixia, que havia recaigut, i coneixia el meu pou, tot i no haver vist mai el fons, però tement que aquest tingues la cara més tràgica, havia descartat la tècnica de la paciència, acudint amb reforços fins entrar aquell mateix dia. I ho aconseguí, amb un rebombori d’aquests que tant agraden als veïns, que tanta vida dona als morts.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">No m’esplaiaré mostrant les vergonyes del meu estat i voltants, la imaginació dels carronyaires superaran la realitat, i a la resta no els farà falta.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Alguns detalls mínims faran comprensibles els vòmits descontrolats d’un aprensiu veí que amb el seu afany lúdic s’acosta massa a l’escena fatídica on em trobava. Ell mateix m’ho explicà amb pels i senyals uns mesos més tard, mentre jo evitava escoltar, tot fent-li saber que no m’interessava, com el pesat de torn explicant-te la pel·lícula que uns segons abans li has dit que vols anar a veure, i desprès de repetir trenta vegades que no expliqui, ell com una maquina escurabutxaques, continua escopint monedes donant la grossa.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Creu-me que tu mateix no ho hauries aguantat.Be, així estaves..., pensa que només l’olor ja podia tombar a un mort, la nevera era oberta i no se per quins set sous era desendollada! Ja m’ho explicaràs, nomes tu ho pots saber, però el que realment hem va destarotar va ser la teva cara, i la teva boca deixant anar un líquid verd, eres com desat per un gegant sobre el sofà, mig cos dins, i el cap penjant fins tocar el terra, amb els ulls oberts com si ens miressis, però amb la mirada morta, T’ho juro que estava convençut que eres mort. Tu i jo només som veïns, no ens hem fet mai gaire, més que res per la teva timidesa...</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">És típic que la gent ens muntem histories sobre els coneguts i els saludats, per entendre’ls i acceptar-los millor, però sobretot és bo per enganyar-nos. Si, soc tímid però sobretot soc egoista, i no m’agrada perdre el temps parlant del trivialitats, i conec molta gent amb la que mai passaré d’aquí, i em posa de mala llet perdre el temps, per això em decanto sempre per fer-me l’orni, el tímid, l’atrafegat i fins i tot quan fa falta, el mal educat, a fi de treure-me’l de sobre per sempre, cosa que per als més pesats, ni això funciona.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Sempre he cregut que un bon silenci val més que mil frases nascudes mortes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">I continuava:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-......tanmateix sempre ens hem apreciat crec, i veure un amic (a qualsevol cosa en diuen amic alguns) en aquell estat... pensa que la postura..Ah! fotia un calor insuportable, i com et deia, per el calor que feia, duies una samarreta, i en la postura que et trobaves t’havia baixat fins al coll, deixant veure un cos esquelètic, entre el blanc i el morat, tu que sempre has estat be físicament, ni prim ni gras, tirant a forçut, i veure’t amb aquell cos com de ionqui... perdona eh? Acabava d’esmorzar, i no pas poc, un tiberi d’aquells que se’t endurien de nou al llit, i entrar allí amb el calor, el desordre, l’olor. Be la pudor, el mort... perdona eh? i tot allò, la naturalesa se’m escodrinyà des de dins fins decorar la teva moqueta. La teva dona si que fou valenta, com un llamp et va recollir el cap i mentre se li desencaixava la cara i totes les venes visibles eren a punt d’explotar,( aquí em vaig perdre, només podia veure la moqueta, quan se’m entreobria algun ull), començà a cridar-te i a bufetejar-te sense pietat, però si amb molta passió, segur que se’n va aprofitar, una ex sempre te rancors, son com els gats, sempre se’n recorden, i acabes pagant tard o aviat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquell dia fart d’escoltar bajanades no em vaig fer ni l’orni ni el tímid, la tècnica del mal educat em funcionà de meravella. No deu ser dels pesats de debò perquè no m’ha dirigit més la paraula gracies a deu o al seu orgull.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Com podeu deduir no era mort, per poc, per unes dècimes segons els metges, no es varen atrevir a parlar ni de minuts ni de segons, és el meu si no, unes dècimes.....maleïdes dècimes.....</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><span style=""> </span></span><b><span lang="CA" style="font-size:20;">JOCS<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">La meva ex, per por d’una nova recaiguda, i amb problemes d’una comunicació més<span style=""> </span>física, em trucava regularment, a mi i als meus amics, Sabia que havia tornat a perdre la feina, cosa que encara l’amoïnava més tot i saber que m’avantatjava davant aquest ferotge adversari. El treball com el seu nom indica, suposa un esforç, i tot esforç neix d’una mancança de ganes. Totes les feines que havia tingut les trobava fàtues, i canviar sovint em feia retrobar-me amb el misteri del desconegut, cosa que sempre il·lusiona, canviant la monotonia avorrida per una més captivadora.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Se les manegava per mantenir-me ocupat, sabia de sobres que el meu pitjor enemic era jo mateix. La meva lluita interior sense guanyador em podia esgotar fins la tragèdia com havia demostrat en el passat.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Tenia un amic psiquiatra, que l’encoratjà a animar-me a visitar-lo, només de prova, no hi perdrà res li va dir. </span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><span style=""> </span>L’hi vaig regalar més hores de feina que els minuts que l’hi havia pres i vaig sortir més decebut del que vaig entrar.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Amb una hora en vaig tenir prou, no només em va dir el que ja sabia, sinó que a demés, <span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">tirava de topics ja gastats per totes les pel·lícules de la Meg Ryan .</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Un cop més vaig fer el cor fort tot i la feblesa del mateix, oblidant aquella hora digne d’un acudit de diumenges de ressaca.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Vaig provar d’allunyar-me de mi tot el que vaig poder en un intent d’encaixar en la realitat que ens manega, però no mi sentia be. Vaig canviar d’hàbits, amb sopars de feina, el cinema(deu meu!), fins i tot, com quan era jove, endinsant-me en el desconcertant mon dels pubs i discoteques, ingerint quantitats industrials d’alcohol per oblidar les penes, no les de la meva vida, sinó les de la discoteca en sí.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Durant tot aquest temps em vaig sentir com un farsant, mentre la resta convençuts de la meva millora, m’animaven a continuar amb aquell deliri. Fins i tot vaig arribar a creure que si aconseguia mantenir-me enganyat, al final la conversió seria una realitat. Dos anys de felicitat imposada es van convertir en dos anys estèrils, dos anys perduts. Suposo que des de fora molts podien pensar que eren els millors anys de la meva vida. Sento decepciónar-los, però no els puc ni esborrar, ja que no varen existir mai.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Els únics records que guardo amb melancolia son els relacionats amb la meva soledat, que almenys era real. Cruel? Si, però real.. </span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Durant els dos anys vaig treballar en tres llocs diferents; un, el segon, era en un edifici semi abandonat, una part era totalment restaurada, i a la zona on jo treballava, era davant de la part desolada, amb un jardí, o un pati totalment salvatge, només destinat a alegrar a alguns romàntics com jo. L’edifici tenia dos entrades, la oficial, per on entravem tots els de l’oficina i una portalada gran per on descarregaven el material pesat. Davant la portalada hi havia una escola o un centre on feien cursos, mai vaig preguntar, per no trencar el misteri, però el fet és que per la tarda, sempre hi havia moviment de vailets encuriosits per la foscor de la tarda del hivern, ja que feia temps que no funcionava cap llum exterior, i la de les oficines, a dures penes il·luminaven un metre més enllà. La portalada de ferro al obrir-se, per el contacte entre planxa i planxa, amb un so breu, xisclava com un gat rogallós. Alguns vailets, sortint de classe, un dia<span style=""> </span>tot jugant, van descobrir que la porta no era tancada amb clau, però el so els va tirar enrere obrint un misteri que els deuria impacientar per tornar-hi l’endemà. Des de el meu lloc de treball, el so metàl·lic m’avisava de possibles camions, però aquell dia no va entrar ningú, i jo, amb grans dots d’innocència més que de detectiu vaig sortir del meu cau per investigar. Res.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">L’endemà, suposo que s’atreviren a mirar, però ningú va entrar. Recordant la tarda anterior, i aprofitant-me de la soledat del meu lloc de treball,vaig tornar a visitar aquell misteri. Res. Però vaig suposa que eren els vailet.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Una tarda més, el gat amb carraspera va fer palesa la seva gana, i jo amb set de misteri vaig córrer fins la portalada sense fer soroll, i uns metres més enllà, tres nois d’uns dotze anys movent-se i parlant de manera elèctrica, moguts per el rau-rau de l’emoció, feien càbales sobre l’assumpte. Aquella era la meva, esperaria fins que el més valent fes el pas. No volia que descobrís que els reis son els pares, encara podien somiar una estona, deixar-los creure en alguna cosa, almenys uns dies més.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Dos parlaven neguitosos, l’altre rumiava, però durant poc temps. Sense dir res als altres, amb pas ferm s’acostà a la portalada mentre m’amagava darrera pensant en com enriquir aquell enigma. El vailet va treure el cap i al girar-se per avisar als altres de que entrava, vaig fer un crit apagat i greu, digne del monstre més cavernós que és pogueren imaginar. Els faltaren cames per arribar a l’altre cantonada entre riures tibats i mueques de terror, el més valent, tot i estar més lluny, creient haver sentit l’alè del monstre, els va passar amb facilitat. Encara deuen riure mentre es pregunten que era allò. No sé si varen tornar, però segur que van tardar a provar-ho. Per la meva banda, al girar-me tot content, amb un dels somriures menys falsos tot i haver adquirit un mal hàbit, em vaig topar amb la cara del meu encarregat, que em sermonejà per la falta de civisme, cridant a la gent, en comtes de fer la feina. Feia tres dies que em veia sortir i just aquell dia em va seguir, i quan era a punt de parlar-me vaig fer el crit. Crec que l’espant que s’endugué, fora el més decisiu per anar-me’n al carrer quan va acabar la setmana.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">De la tercera feina no en recordo res, aquest arxiu es va esborrar quan vaig sortir-ne el segon mes(ho he deduït per les nomines, dos en concret) així que oblidem-nos que va existir, serà el millor.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">La següent feina, va ser la pitjor fins que hi vaig posar solució. M’avorria tant que vaig dissenyar totes les triquinyueles possibles per distreure’m; la meva ex em va recomanar que no pensés gaire i jugar era una bona eina.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">No tinc res en contra de ningú, però el meu company de fatigues, era un plom, d’aquells que no poden callar mai, però amb la desgracia de no dir mai res d’interessant. Feia desfilar els temes com qui enfila una desena de badalls, d’una manera natural però avorrida, passant del temps al cul de la secretaria, del cul a la sèrie de moda, de la sèrie a la gran cançó de la setmana de la radio, de la cançó al cotxe que es volia comprar, del cotxe al futbol... Així fins l’eternitat. Gracies a ell vaig aprendre la tècnica més practica del mon; deixar d’escoltar. Em va costar, però la necessitat és poderosa.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Ja tenia com escapar-me d’aquella vomitada d’informació erma, però després del dur però emocionant aprenentatge, va tornar la desesperació. Així vaig començar amb els jocs.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Al principi em vaig convertir amb el seu antagònic, contradient sempre el que deia, parlant fins i tot més que ell, esperant reaccions noves en ell, intentant fer-li-ho anar més enllà, però els fruits van caure de l’arbre encara verds, durs com un roc i sense gust.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">No era el meu propòsit, però vaig aconseguir que es cansés i calles de tant en tant, empipat com una mona.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Aquell joc m’agradava, i el vaig dirigir cap a tots els que em rodejaven.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Amb els altres vaig suavitzar-ho, només els contradeia en moments concrets, en moments clau, quan tot era a flor de pell, buscant l’ intensitat de la qualitat en favor de la quantitat.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">No pretenia guanyar enemics, el meu sistema era sutil, contradeia mesurant les paraules, sense ofendre, tanmateix tothom s’ofèn quan el contradius tot i trobar raonaments convincents, raons que convencien finalment a tots menys al afectat. Allò era divertit i profitós, més d’un em va sorprendre, entrant en el joc, gaudint de la lluita de pensaments. Vaig aprendre molt. Era un bon exercici d’humilitat.<span style=""> </span>Em tenia que posar de totes bandes. Vaig ser d’esquerres, de dretes, lliberal, conservador, misogin, comunista, llibertí, anarquista, més papista que el papa, cabró, sumís, ateu, masclista.....</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Intentava fer papers que no es repetissin<span style=""> </span>contradient-me <span style=""> </span>amb cadascú, però al final se’m va anar de les mans. Per això és tant fàcil caçar un mentider, és molt difícil recordar tot el que un s’inventa. Em caçaven amb frases meves que es contradeien amb altres ja dites. Vaig rebaixar la dosis un temps, crec que alguns m’odiaven, era impossible mantenir una conversa sobre el temps sense entrar en una discussió filosòfica o sobre l’ecologisme radical.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Un “bon dia” per a ells, es podia convertir en un “mal dia” per a mi ràpidament.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Tots eren d’un mateix equip. Jo defensava els colors del seu gran adversari.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Si la qüestió eren les dones, a mi m’agradava la més lletja. Etc.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Anava equilibrant l’odi que desprenia, intentant mantenir el joc en un terreny més fructífer, no només per a mi, també pensava en ells, no pretenia putejarlos a costa del meu divertiment, només buscava aquell afany de dubtar, tant latent en el infant, on poques coses tenen una veritat absoluta. Intentava fer reaccionar aquells cervells dirigits, fer-los més flexibles, treure aquells esquelets tant rígids, aquelles cuirasses que ens impedeixen modelar-nos d’una manera més orgànica. Tampoc els volia modelar a la meva manera, simplement els volia posar dins d’una caixa més gran de la que tenien.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">I per moments ho vaig aconseguir.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Un altre joc que vaig implantar en orari d’oficina era el de posar objectes inclassificables en els llocs més insospitats. Això els va agradar més, els enigmes sempre ens superen, sobretot quan son palpables, en aquesta edat, no ens empassem les coses de fantasmes, però agafar amb la ma un objecte nou, ens activa la fabrica dels somnis on tantes hores havíem treballat.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Mai he perdut el costum de recollir el que em trobo per el terra i si l’objecte em desafia a rebuscar en els meus polsosos arxius, encara millor. Hi ha peces que veiem cada dia formant part d’un tot, i quan les separem de la seva família, es tornen autònomes, projectant una llum nova que ens encega i ens dificulta concretar de on provenen.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Vaig començar amb coses senzilles, com un tap de goma, un dels que tapava un cargol de l’armari més visible del despatx. Un dia treballant amb el cap, el vaig desar sobre la seva taula. Ell atrafegat com anava el va apartar arronsant les celles, sense fer-li gaire cas, però tot d’una el va aixecar i posant-lo davant dels seus ulls, fent ganyotes, em va preguntar:</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">-De on ha sortit això?</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">-No ho se, no és seu això? Abans l’he vist a la seva taula i m’he preguntat que era però no l’hi sabria dir....</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">-És estrany, diria que ho havia vist abans.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">-No serà una peça de la fotocopiadora nova?</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Semblava posseït, buscant com un nen on encaixar aquell objecte, la fotocopiadora ja no tenia secrets per aquell home, havia mostrat fins les parts més intimes. Era curiós veure la resta de treballadors perseguint amb la mirada aquell home carregat de saviesa perdut com un alumne el primer dia de curs de la universitat. Això si gaudint de la màgia del misteri.</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Aquell joc se’m presentava exultant de possibilitats, i no el volia cremar massa ràpid, i li vaig dir:</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">-No serà d’algun moble?</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">La recompensa es convertí en un somriure afalagador, havia trobat el tresor, aquells ditots es varen alçar a l’altura del forat de l’armari i fent una línea recte tot caminat va penetrar-lo com qui s’endinsa en el cos d’una dona. Quin plaer...</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Tots dos desfruitàvem, i només va perdre dos minuts de la seva incessant feina. Valia la pena? Crec que si no?</span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Jo seguia treballant tant be com podia, fins i tot diria que mai havia treballat tant, així aquell joc no només m’alimentava a mi, era un banquet per tota la oficina.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquella setmana, el destí compinxat<span style=""> </span>amb l’abandó, em donaren unes peces claus per al joc. Una, desprès de lluitar amb l’inconscient se’m descobrí mostrant-me el seu lloc habitual de descans; era una peça metàl·lica, sempre acompanyada d’un cordó gruixut, habituals en les bosses de botigues de roba sofisticades. Bosses de cartró plastificat, on les nanses (el cordó) no s’escapen dels forats del cartró gracies a aquesta peça metàl·lica.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La segona eren les restes d’un bolígraf de plàstic bastant psicodèlic, que desmuntat i trencat con era, feia difícil reconèixer de que es tractava.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El tercer i últim, encara no he descobert de on sortia, però semblava una peça d’alguna maquina. Un cable flexible d’uns vint centímetres de llarg per mig centímetre de gruix, amb una anella mòbil que recorria tot el cable, sense poder escapar per cap dels extrems, salvaguardats per dos cons invertits, i provistos d’una rosca interior cadascun d’ells.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Com per art de màgia, aquells tres objectes encaixaven de meravella per varies bandes. Desprès de provar varies combinacions, de retallar, aixafar i repicar algun sobrant, i sobretot de rumiar com fer algun instrument creïble, però insòlit, allí el tenia, una nova eina desconeguda, desprovista d’utilitat, però provista d’un encant i d’una falsa aparença d’utilitat pasmosa. A demés tenia un encant extra; podies treure i posar peces donant-li un aire d’utensili més que creïble. Sense quedar completament complagut, vaig omplir-lo d’una barreja de líquids, donant un to verd i un olor difícil de classificar, això si, un olor molt desagradable.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Dos dies després, aquell aparell va aparèixer misteriosament en retirar una carpeta de la ma d’un treballador, al caure a terra davant la mirada atònita del mateix.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquell moment, l’home es desempallegà de la carpeta ràpidament per agafar l’aparell amb les dues mans, amb una intensa devoció. Era davant d’una ofrena simbòlica dels deus? Per que servia allò? De on provenia? Qui el va amagar?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest era el destí dels meus jocs, mentre el mon buscava respostes jo em des vivia per incitar preguntes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ningú se n’adonà a part de mi, que no treia ull a l’amagatall d’ençà que l’hi havia posat. Amb l’objecte entre mans, va vacil·lar uns segons, vigilant si algú l’observava. Va ser una sort que no el trobés un valent encuriosit, altament improbable en aquella oficina.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Mentre buscava respostes un company, estranyat per aquella mirada i quietud tant solemnes, s’hi acostà buscant respostes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els interrogants omplien la sala, l’aire començava a recular davant l’ invasió de preguntes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Entre els dos enriquien l’aura inquietant que desprenia l’objecte.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un tercer, encuriosit, donà la seva opinió. Tots tres estaven d’acord en una cosa, allò ho havien vist abans, però ho recordaven diferent, i no sabien on.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Després de dubtar, de qüestionar-se moltes coses, se’m van acostar buscant respostes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">M’avia guanyat una fama de bitxo estrany, i tot el que resultava enigmàtic, tenia que passar per el meu veredicte.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Que collons es això? Ho havies vist abans?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-A veure? -vaig dir en un to d’intriga.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Em sembla que es dels dentistes no? No, no.... -es va respondre ell mateix.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-En un viatge a la xina vaig veure una cosa molt semblant -vaig afegir -sempre em vaig preguntar que era allò, però no n’estic segur, va ser de nit, ens aviem perdut per uns carrers que hi havia darrere d’un mercat gegantí, i tres personatges amb unes mirades inexpressives ens van encerclar. No semblaven interessats en robar-nos ni en fer-nos mal, però em produïren un neguit espantós, nomes ens parlaven en xines, tots tres alhora. (en aquell moment vaig veure que els tenia bocabadats, nomes faltava un foc i una guitarra per ser de colònies).</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquella reflexió m’apartà de l’historia unes dècimes de segon... si, meravelloses dècimes...les justes per avivar l’expectació del moment.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-I que, i que? -van saltar tots alhora.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Durant un minut etern, dins d’aquell triangle de sons indesxifrables i evitant ser endut per el pànic, em vaig dedicar a observar aquells individus, i recordo com si fos ahir que cadascun, duia un estri a la ma, i un d’ells s’assemblava a aquest. De on ha sortit?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-I que va passar desprès? -va dir un traient-li la pregunta als altres oblidant-se de la meva.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Els records es transformen en el temps, però diria que aquell era més llarg, i d’un altre color, però també tenia aquesta peça mòbil, recordo com la movia sense parar, mentre repartia paraules al vent.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-I com vareu sortir de allí?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Tant tranquils, com aviem entrat, els tres, com si d’un somni es tractes, s’esfumaren entre la gent, cadascú per la seva banda, com si els vèrtex d’un triangle desprès d’explotar, s’allunyessin del centre cap a l’infinit.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Potser era una broma no?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No ho se, aquelles mirades de sonàmbuls, sense mirar-nos en cap moment, aquelles paraules ininterrompudes ni un segon, aquells objectes inclassificables, no eren fruit d’una representació, allò no havia estat assajat, va ser d’un natural, d’un orgànic...</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-I no ho vareu preguntar a ningú?<span style=""> </span>No vareu investigar el tema?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No, realment mentre va durar el minut el neguit se’m va apoderar, però al desaparèixer els tres, vaig quedar en un estat plaent com pocs, i la meva dona suposo que també, ja que mai varem comentar res d’allò. Ara que ho penso és la primera vegada que en parlo, és estrany...</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Va... estàs de conya no? –va dir el més incrèdul sense gaire convenciment en la seva pregunta.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Perquè m’hauria d’inventar alguna cosa així?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Però? Va dir un sense saber com continuar, amb la mirada perduda entre pensaments, imitant als altres en un atac simbiòtic.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tots tres absorts, feia estona que no eren al despatx, respiraven l’aire de les piràmides d’Egipte, de l’illa de Pasqua, d’una pel·lícula de David Lynch, fins que preocupat per la mirada de reüll del nostre cap, els vaig rescatar del somni tornant-los a la avorrida realitat dient-los:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Ja m’explicareu de on ha sortit, però ara aneu a treballar que el cap fa estona que ens envia amenaces amb la mirada.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’objecte el va tornar a deixar on era l’artífex de la troballa, amagant-lo com un tresor, i aquella tarda i els dies següents, flotaven per el despatx com marionetes, guiats per el plaent imaginari.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Necessitava un còmplice per fer més veraç aquella historia. Eren dins l’espiral de preguntes, i necessitaven respostes. Aquell joc els havia transformat, els havia despertat l’ interès per el misteri, tant abandonat com el tenien, i no pararien fins trobar respostes, i això no ho podia permetre, l’interessant eren les preguntes, no les respostes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tinc una amiga bastant esbojarrada, sempre a punt per gastar bromes, o per a riure sense motiu aparent, així que la vaig fer passar per una antiga dependenta fent veure que havia perdut aquell objecte feia temps quant el local era un magatzem xinés.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La historia la vaig ubicar a la xina gràcies a l’ improvisació, que buscant referents mentre explicava, m’havia encès la llum un cartell que encara penjava d’una paret del despatx, gràcies al interès d’un ex treballador amant d’Àsia.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tot lligaria vaig pensar, només tinc que treure’l del mig, engrandint el misteri.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els dies següents, via secretets, divagàvem sobre l’objecte, nomes els quatre. Vaig provar d’involucrar més personal, però s’hi negaven en rotund, aquella historia era d’ells, exclusivament, fins que les ànsies per descobrir alguna cosa més, els va fer pensar en interrogar a tothom, Allò no va arribar sol allí, algú en sabria alguna cosa no?.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El cap va ser el primer en caure a la trampa. No entenia res, deia que ell mateix havia col·locat els estants amb les carpetes, el dia que distribuïren el despatx juntament amb l’ex treballador. Entusiasmat per la troballa va reunir a tothom en un intent per desvetllar l’enigma, i mentre jo repetia aquella historia agafada amb pinces, tots els assistents, com si d’un porro es tractes, es passaven l’objecte l’un a l’altre amb cares de pòquer. Aquell objecte estranyament familiar no donava cap pista, no se’n deduïa cap utilitat, tot i estar tots segurs que en tenia alguna, però... quina?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un punt a favor va ser quan obrint-lo, va caure sobre una taula aquell líquid misteriós, que en contacte amb la fusta va reaccionar amb un fum estrany. Això si que era sort, la part de salfumant (àcid nítric dissolt en aigua) que hi duia, devé reaccionar amb la pols.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La meva amiga, en una actuació impecablement insuperable, ben dirigida per mi mateix amb un guió flexible per la necessitat que demanava la improvisació, va arribar a tres quarts de deu, maquillada sutilment per accentuar mala cara. Al ser prima com un secall, un sac de nervis i amb uns ulls més aviat fora de les conques, donava una sensació que ni pintada.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Va preguntar per el cap. Es va presentar, fent referència a la botiga xinesa, on ella deia que havia treballat, per després entrar en el tema:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Vaig treballar l’ultima temporada, i per raons que no venen al cas, crec que em vaig deixar una peça fonamental de la meva vida entre aquestes quatre parets, ja se que sona molt estrany, i espero no molestar-los, però no se on més el puc buscar, he estat fora un temps i rumiant se’m va ocórrer que podia ser aquí. Em feia vergonya preguntar, no m’agradaria molestar, però...és imprescindible que el trobi.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El cap començava a lligar caps. Tardava en contestar. Finalment es decidí a preguntar:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Com era? Em pot donar alguna referència?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ella es sobresaltà com si aquella pregunta l’hi dones esperances. Jo no em podia aguantar el riure, estava tant ficada en el seu paper, semblava tant real, que sabent-ho, es convertia en surrealisme pur. Ella, ell, l’objecte i l’historia per separat no s’aguantaven per enlloc, però units, donaven vida a una faula impossible d’acceptar, però totalment creïble.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Així han trobat quelcom? -va dir excitada.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No ho se, però si tingues més dades potser la podríem ajudar.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Fa molt que treballa aquí? Qui és el treballador més antic? Desprès de la botiga xina, va haver algun altre negoci aquí? No tenen cap traster amb coses guardades? No és clar, perquè haurien de guardar res aquí....</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Pari el carro, tranqui-la, pas a pas. Digui’m com era, i encara el trobarem. -va dir reflexionant, semblava preocupat alhora que content, potser podien descobrir més sobre el tema, o potser no parlava d’allò, la millor manera d’esbrinar-ho era identificar-lo amb una descripció.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Això seria un miracle, un be de déu, no sap com l’hi agrairia, no em mereixeria aquesta sort, gracies per el seu interès...</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Be, be, digui’m, com era? -cada vegada estava més nerviós, volia respostes ja!</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ella retenia la informació com havíem pactat amb una delicadesa bestial, era la millor actriu que podia haver trobat. Era l’Actriu.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Segur que te molta feina, vol que vingui un altre dia que no el molesti? -mossegant-se les ungles compulsivament, passant de dit a dit, de ma a ma a velocitat vertiginosa.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No, no, no es preocupi, digui’m, com és el que busca? -era prop del límit. Un home amb molta paciència, però els nervis l’estaven atacant.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Tant temps esperant aquest moment, somiant que el trobava, fins i tot de tant en tant em desperto amb la ma tancada convençuda que l’he recuperat, sense atrevir-me a mirar, per por de no veure’l, però mai hi és, tornant-me a.. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Be, be! Però.. com es?! -la va tallar traient espuma invisible per la boca, mentre tot el despatx notava aquella tensió sense entendre res.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Com és que el vaig perdre? No ho se pot..</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No! No! Vull dir com és l’objecte que busca?! -cridava fumejant.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-És un regal per a la vida, un somni fet realitat, un tot.....</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Va quedar meditativa, mirant l’infinit. Estava donant informació, i el cap sabia que parlava de l’objecte, només aquell misteriós objecte podia guardar aquells poders.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Van restar en silenci i ell esperant informació reveladora, no volia trencar el discurs de ella, i ella malparida com poques i disfrutant com un porc, s’empescava un nou atac, i trencant el silenci digué:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Trobo que fa calor aquí, no agafaran un refredat quan surtin? Fora fa fred i..</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">- Tenim molta feina, si em vol dir com és, físicament (recalcant-ho) l’objecte...</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Ho sento, no els volia molestar, ja vindré un altre dia, doni’m el telèfon i el trucaré (i agafant una targeta de sobre la taula..), no pretenia molestar, adéu i gracies, ho sento, fins aviat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Va fer veure que sortia, però abans que pogués obrir la porta, el meu cap ja la tenia agafada pel braç implorant:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">No, no, no em mal interpreti, vull dir que... be, el que m’agradaria és solucionar el seu problema, però si no em diu com és, no la podré ajudar.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquell home ja havia patit prou, i ella n’era conscient, i va fer un pas endavant en el pla.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No sabria descriure’l. Si, és groc, allargat, amb una peça mòbil per desbrifar, i una rosca d’acoblament per encaixar els suplements.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Ni tant sols va donar importància a aquell nou verb(desbrifar). -al reconèixer de quin objecte es tractava, va quedar mut.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Que diu. L’hi sona? -va dir ella amb un posat nou.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Desbrifar ha dit? -reaccionà després de recopilar aquella informació una mica tard.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Veig que no l’hi sona.... és una llàstima.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Em sembla recordar un objecte, be em sembla que el tenim aquí. Esperi.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ella fent gala del seu més que après paper s’abraonà a petonejar-lo amb llàgrimes als ulls donant-li gracies eternes,gairebé sense vocalitzar entre plors i sanglotades.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En aquell punt, tot el despatx apuntava al mateix punt; aquella parella. Preguntant-se que passava. Que eren aquells plors, aquella confiança, aquells moviments intrigants.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Per un moment fins i tot jo vaig entrar en l’obra. Els personatges ho vivien, i la meva avantatjada posició, es convertí en el palc presidencial, regalant-me un espectacle digne del millor teatre Londinenc.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Desempallegant-se d’aquell sac de nervis i mocs, el cap s’adreça a l’estant, traient la carpeta, i ficant la ma en el forat, va treure l’objecte. Quan va entrar en l’angle de visió de ella, i esperant a que ell la mirés, posant una cara desencaixada, va fer veure que es desmaiava, amb fluïdesa, fruit de l’entrenament i l’entrega; manant tota anima vivent a sortir al seu ajut, incloent-m’hi fent part del meu paper en aquella funció de les 10.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Durant uns instants,en aquell despatx tant monòton durant tots els anys d’existència, regnava el dubte, en infinitat de tonalitats, el ventall era tant ampli, que ningú s’atrevia a dir res, l’únic era el meu cap que amb suavitat, intentava tornar en si aquella noia misteriosa, portadora de moltes respostes, a base de crits, i plantofades selectes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Entre l’ humor i el terror, començaven a atacar-me els remordiments, estava clar que m’havia passat. Dos o tres pobles, res de dècimes, aquí podíem parlar de kilòmetres. El mal ja era fet, així vaig decidir continuar amb l’espectacle, al fi i al cap allò estava tant calent que em faltava perspectiva per jutjar-ho.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Va ser un bon intent d’enganyar-me, però no suficient. Tot i patir un moment de vertigen, vaig poder recalcar-me a la primera cosa solida que va trobar la meva ma, negant-me el tacte cap mena de percepció, fins que la vista se’m esvaí. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El següent record, fou el de tots els assistents de la funció de les deu, amb la meva amiga inclosa, mirant-me atemorits, mentre algun d’ells em parlava, em feia preguntes per certificar que era conscient, o viu si més no. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Era tombat a terra, amb un bum, bum passejant-se per tot el meu cap.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La meva amiga, a punt de perdre l’oscar a la millor actriu secundaria, seguia fent el seu paper, però amb menys credibilitat que el meu paper. Sort que havia passat a un segon pla, juntament amb el”objecte”, amb el meu cap obert reclamant l’atenció de tots els assistents.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El final de l’acte no es podia posposar, era la guinda del pastis, tot allò eren minúcies, faltava el detonant, faltava el nou engendrepreguntes, una aparell capaç de crear suficients preguntes per deixar irrespirable la monotonia, ofegant-se a si mateixa per falta d’aire.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Em vaig aixecar com vaig poder, fent veure que hi era tot, que aquell trau no era res, comentant que fent pressió uns minuts pararia de rajar. El metge, minuts més tard, destrossava la meva teoria amb setze punts de sutura.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Però abans teníem feina a fer.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La meva amiga desprès de disculpar-se repetidament fins l’esgotament popular, reclamant l’audiència, va reconduir l’escena final amb aquestes paraules:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Ho sento, la visió del tant temps anhelat m’ha esmorronat, no he pogut evitar-ho, tants anys esperant. El podria veure? Tocar?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Si però ens agradaria fer-li unes preguntes abans que marxes. Es troba be? Be, us trobeu be els dos? Podem interrogar-la? -per un moment el meu cap ja s’havia oblidat de mi. Perfecte. Necessitàvem tota l’atenció en el tema.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Es clar, com vulgui, estic a la seva disposició, l’hi dec la vida, estaré en deute amb vostè fins que em mori, be i amb tots els aquí presents, i amb especial atenció amb ell; em sento responsable del seu aterratge forçós. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ella seguia tant seria com sempre, però es burlava de mi, l’espant havia mort. Tots van somriure, mig avergonyits, convençuts que parlava en serio.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Pregunti’m el que vulguin, però sisplau, deixi’m tocar-ho, sentir-ho de nou en mi.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquelles frases elevaven a aquell objecte a l’alçada d’un deu, incentivant el misteri fins de manera grotesca.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El cap li desà sobre les mans obertes, com si ella esperes un bebè, agafant l’objecte amb delicadesa, amb un amor inigualable, l’actriu tornava a mereixés l’Oscar. El va abraçar i posant-me a prova un cop més, va fer veure que es marejava ne nou, amb un va i ve de cap entretancant els ulls, posant-los en blanc i deixant caure un fil de baba, demostrant un plaer descomunal, mai vist per aquells essers mundants com nosaltres, mentre jo com si tingues davant el camarot dels germans Marx, se’m va escapar el riure. Tapat per aquell silenci que emanava d’aquella noia amb el seu fill, la resta ni se n’adonaren, completament absorts en ella, Fins que amb l’objecte a la ma, va obrir la porta, i va arrencar a córrer, deixant-los de pedra, fins que d’un en un, reaccionant massa tard la van perseguir durant deu minuts sense trobar cap rastre. Havíem dissenyat aquella sortida amb èxit, l’esperava un amic seu amb una furgoneta aparcada davant del despatx, amb la porta oberta, a punt per sortir pitant si descobrien l’amagatall, cosa que no va fer falta, els havia despistat totalment.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El meu paper requeria realisme, així que vaig sortir més lentament, fent veure que la seguia, tot i aprofitant la direcció que em duia cap a urgències, que no era lluny de allí.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquell trau era la meva coartada perfecte, jo era fora d’un possible complot.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">No us podeu ni imaginar quantes hores de preguntes sense respostes vam aconseguir amb aquella sessió. I si, es va complicar més del esperat, però el resultat va superar tot el previst, aquella gent s’havia transformat completament, l’ injecció d’energia que van rebre semblava no tenir aturador. Tornaven a creure. En que? Ni ells ho sabien però tornaven a creure. Fins quan? Ni idea, però en aquell moment creien.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Només un resistia, l’havien posseït unes dècimes, però no acabava d’encaixar-li del tot l’historia, masses dubtes per un cervell tant clarivident. Per això, es va convertir en el meu nou objectiu. Coneixia molt be la seva gran afició, be la seva única afició. Consistia en ordenar el seu escriptori sempre de la mateixa manera. Era sempre tot al seu lloc, i cada cosa tenia predeterminat un lloc exclusiu. Fins i tot quan algú necessitava aquella taula per fer una presentació, desar alguna cosa un segon, o simplement repenjar-se-li per parlar amb ell; la seva mirada vibrava espantada esperant que ningú o res modifiques aquella pau visual, aquell conjunt gloriós.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquell era el blanc més fàcil, tanmateix, el repte més difícil.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Era viu, sempre pendent del seu material, cosa que em dificultava l’accés al seu mon. A demés, la tècnica havia de ser convincent. Tenia temps, encara esperava viure uns anys extres.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquell escriptori, era d’uns magatzems propers al despatx, l’hi havia vist mentre buscava una cadira quan vaig entrar a l’empresa. Un dels meus amics era fuster, i a través d’unes no veritats(no arribaven ni a mentides), desprès de comprar una taula igual, l’hi vaig fer retallar uns deu centímetres. Va ser un treball de xinesos, la taula del company de feina tenia unes marques que no passarien desapercebudes per aquella maquinaria perfeccionista que dominava aquell àtic poblat de calvície. Reproduint amb paciència els detalls de la taula, e intercanviant-la en un dia de festa fen hores extres, teníem ja el nou joc en orbita.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’endemà per culpa de la suada carregant sol els mobles, en aquell ambient tant fred i humit vaig agafar un refredat d’infart, però ni a setanta graus de febre m’agüés perdut aquells moments. El meu cap després d’intentar-ho amb totes les eines al seu abast va aquella victòria tant obvia per ell. La meva cara i sobretot els meus ulls delataven una aclaparadora victòria del meu contrincant, però tot sol a casa, la febre m’hauria pujat dos graus més, mentre que delirant entre febre i plaer, encara aconseguiria rebaixar unes dècimes.... oh dècimes....</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Depenen del tema que toquem, deu centímetres no son res. En aquella taula en concret, era realment sorprenent el procés de canvi que provocaria en tot l’univers d’aquell personatge.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquella taula era davant meu i jo immòbil, gairebé impossibilitat en tema de dissimular, no treia ull als esdeveniments.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Abans de seure, la seva percepció l’avisà d’alguna cosa sense entendre de que es tractava, aquella harmònica perfecció ja no enviava papallones al ventre, llençava pinçades als budells. Tot era al seu lloc, però aquells llocs semblaven morts, aquells espais en blanc, abrigant cada objecte, semblaven acollir de mala gana. Desprès d’estudiar detingudament cadascun dels objectes, alertat per una seguretat dubitativa, va restar en silenci uns minuts. Aquell pensament de ceràmica, rígid i fort, inflexible i fràgil, no trobava solucions, i fins i tot podria dir que ni tant sols en buscava, semblava intentar retrobar aquell equilibri desaparegut a força de paciència, fe i sobretot tossuderia.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Col·locar de nou tot el material un a un, tampoc el va convèncer, estava absort, abstret d’aquell despatx, era Kasparof, sol, davant del tauler encarant una jugada més poderosa que la providència, contra un adversari intrèpid, temible, capaç d’amagar qualsevol truc, capaç d’esborrar les seves intencions desmuntant tota possibilitat de reacció.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Va seure. Va contemplar una a una totes les marques només conegudes per a ell (i per a mi que les coneixia de vista, sense conèixer el seu passat). No entenia res, i la seva cara donant ordres mai rebudes per els seus muscles d’expressió, deformaven aquella serenor habitual donant formes totalment inèdites en ell.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Demanà al cap si podia sortir una estona, amb l’excusa que s’havia deixat el mòbil al cotxe.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La por em va recórrer tot el cos. Per un moment vaig patir pensant en el desencadenant de l’efecte de contraposició de forces; la de la realitat de la taula contra la seva, fent petar aquell més que tens dilema. No trobar les claus per obrir portes, crea pors, conflictes interns desmesurats si no es te un pensament prou flexible. En aquest cas, el que va petar, va ser una barrera, cansat o impedit, derrotat o deixant-se vèncer, va acceptar aquell canvi sense dubtar, entrant deu minuts més tard, sense dir res i com aquell qui comença un nou dia de monotonia, convençut per la necessitat, va seure seguint com cada dia el seu ritual.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Alguna cosa succeí allí dins, va deixar d’ordenar aquella taula, la resta de manies les tenia igual, però aquella s’havia esfumat, com “l’objecte”, encara palès en tots els cors del despatx.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-size:20;"><span style=""> </span><span style=""> </span>NOUS AMICS<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Mai vaig parlar dels jocs amb cap amic, temps enrere havia intentat parlar-los de temes menys esbojarrats i encara ho recorden com una mala tarda. I ja en tenia prou amb la desconfiança de la meva consciencia, com per generar més conflictes. S’ha d’estar molt desconnectat del mon per no dubtar d’un mateix. I aquesta connexió era la que em mantenia sobre la corda, sempre fent malabarismes per no avorrir-me, però vigilant de prop la corda, no fos cas que per sentir més al cor que al cap, tornés a caure al buit.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquell buit m’atraurà fins que em mori però l’essència en la vida esta en el centre, en l’equilibri, els extrems no son mai bons, son inamovibles, el centre en canvi et permet moure’t a banda i banda, descobrir les dualitats de la vida. Les superfícies son més amples, donen més joc, i et permeten gaudir de més punts de vista.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Només una persona sabia quelcom, era l’actriu secundaria del aclamat espectacle titulat “l‘objecte”, i un dia, després de renyar-me pel desmai de veritat, i desprès de preguntar-me el perquè de tot allò, vaig decidir mentre la convidava a sopar, premiant la seva gegant actuació, explicar-li tot. I tot era tot.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Érem amics, però no sabíem res l’un de l’altre, sempre havíem preferit delitar-nos amb els moments que érem junts per dir bestieses esgotant el temps amb rialles. I realment ens en sortíem de faula. Aquella nit ens varem obrir l’un a l’altre, i realment no se qui estava pitjor del cervell, tot i descobrir que ens movien impulsos semblants. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">A partir d’aquella nit, sortírem més sovint, no només per divertir-nos, aprofitàvem aquell nexe d’unió per entendre’ns millor a nosaltres mateixos. Sense deixar enrere la vessant més còmica, els drames entraren més sovint, agafades de la ma de les intrigues,la comèdia negre, la fantasia. La gamma creixia, podíem parlar del que fos, tant riallera com era, tenia molt ben amagada la faceta menys passota, el seu cap era un trencaclosques, posseïa molta informació personal i externa que m’atreia, parlava de conceptes dels quals mai havia tingut el plaer de parlar-ne, a part de amb mi mateix, filosofant a base de monòlegs esquizofrènics com fa tot esser pensant.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">No coneixia cap amic seu, sempre quedàvem sols, rarament estant amb ella, havíem topat amb algun conegut, ni seu ni meu. Vivia a les afores, i la seva vida era lluny de la meva, cosa determinant per fer-la aparèixer en el paper de la seva vida amb “l’objecte”.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquells dies em parlà d’uns amics que mai fins llavors hagués pensat que tinguessin res en comú, però que ara, coneixent-me com em coneixia, estava segura que no me’n penediria de conèixer-los. Jo prudent com era en qüestions de presentacions de gent nova, cansat de despendre’m de coneguts, rebutjava amablement l’oferta, fins que em va convèncer amb raonaments més que convincents. I una nit desprès de parlar fins tard, hem va dur a un bar, per conèixer algun dels seus amics, si no és que hi eren tots, cosa més que probable.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els bars no m’atrauen, el fum, la gent, la musica, be allò que en diuen musica, els crits; massa informació remesclada altament tòxica per un subjecte com jo.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En bars, pubs, discoteques, supermercats, botigues, etc..tinc el costum de barrar la percepció musical abans que em destrossi alguna neurona encara viva, tot seguit activo l’alarma contra els ploraespatlles professionals, i per últim, m’estudio on és la porta per una fulgurat sortida d’emergència, no per el que pugui passar allí dins no, més aviat per el que pugui passar dins del meu àtic ple de mobles de combustió ràpida.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Després del tercer pas dins del local, encara restava oberta la succió musical, de bat a bat, gaudint del “kind of blue” de Miles Davis. No hauria fet ni un pas més, sentir, que no escoltar; <span style=""> </span>musica que m’agrada en un lloc públic accentua el plaer, les novetats sempre venen regades amb morfina i aquell disc per si sol ja tenia efectes psicotròpics per si sol.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ella m’estirà com a un gos flairant orina d’una gossa, orina melosa i adictiva. Van caldre tres tivades més per arrencar-me de les dents d’aquell monstre de bufera envolvent, i arrastrant-me fins al fons em va presentar d’una tirada a tres personatges qualificats per a ella dies abans com els tres Mestreters, jugant un cop més amb les paraules, i entre rialles s’autoproclamava com a l’esser ambigu anomenat Don tomant.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El més baixet dels tres era el doble de la meva amiga, un sac de nervis revoltós i juganer amb unes ganes boges per fer riure a tothom i amb un do especial per aconseguir-ho.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Fou presentat amb el seu nom, però rectificant ràpidament s’anomenà “cantat”. Més endavant vaig entendre aquell joc de paraules quan el vaig presentar a un company tot dient:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Hola, que fas per aquí? Et presento en “cantat”.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Jo també estic encantat que me’l presentis, però com et dius? -l’hi digué mentre jo entenent aquella bestiesa tant absurda però resultona, vaig esclatar a riure davant del desconcert del meu company, mentre em deia mig indignat i mig desconcertat:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No t’entendré mai a tu.... <span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El més silenciós, el varen rebatejar amb el sobrenom de “llum”, be, el propi “cantat” l’hi posà. Parlava menys que els altres, però quan ho feia, la resta si encara no havien begut suficient, callaven com els feligresos quan es preparen per escoltar la missa dels diumenges.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Era el més enigmàtic, aquell cervell semblava turmentar-lo per moments quan de cop l’alimentava sobtadament alguna substancia sideral dotant-lo amb unes capacitats d’expressió, d’unió, de lucidesa, d’eufòria controlada que et deixaven perplex durant una bona estona. Allò no eren paraules, eren sentencies universals, tocant de ple qualsevol punt clau en qualsevol conversa. Mentre parlàvem, de qualsevol tema, gairebé mai engegat per a ell, quan algú s’encallava sense trobar la paraula o la frase, aquell engranatge sideral escopia les paraules adients, i no només les justes, sinó que traspassava l’essència del que parlàvem, fulminant tot intent de aprofundir sobre el tema, mentre la resta quedàvem embadalits davant d’aquell regal instantani i celestial, tanmateix fastiguejats per l’inevitable mort d’aquell assumpte.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El tercer era el més temperamental, tot i gaudir d’una C.P.U envejable, la seva apassionada existència el feia derrapar constantment, alegrant-nos la vida amb aquelles respostes colèriques, seguides d’un rebaix a través de la seva meditació ràpida.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Era la mutació en persona, no sabies mai per on et sortiria, tot i ser bastant coherent amb el que deia i feia, no com jo amb el meu primer joc a l’oficina. Allò era real, no actuava.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Era de dobles respostes, la primera extremadament apassionada i ràpida, la segona per recular la passada de frenada, era menys profunda, però sempre més sensata.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un altre en lluita continua, un més a mercè del dubte, a redós d’un intent d’esser just, equànime, tot i saber que el rampell sempre el dominaria en primera instancia, impedit per barrar el pas a aquells impulsos més poderosos que el seu conscient.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En “cantat” el presentava com “el cor”.<span style=""> </span><span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">“ En cantat”,” la llum”, “el cor”,” don donant” i “el nen”. Així va mudar el meu nom de mans del “cantat” aquella mateixa nit quan ens despediem fent esses i ensopegant per els carrers empedrats del barri vell on ens trobàvem.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La nit en vela em preparava per un nou futur ja present.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Era dins d’una dimensió desconeguda, un nou mon on de sobte, de les pedres sortien realitats paral·leles, visions tant certes com un cotxe, canviaven d’aparença, mostrant altres formes, alterant el seu contingut mentre el seu esperit fent befa em saludava. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquell estat de confusió m’animava a observar de nou l’entorn, donant-me el plaer de redescobrir aquell mon, com si amb el Fotoshop hagués canviat colors, fons i formes.<span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tots per separats però amb la mateixa idea, ens vam trobar al bar, a l’hora del show patrocinat per les animes dolgudes, amb l’actor principal absentant-se, i amb una cerimònia molt maca, emotiva i digne d’aquella família, com ens comentà una veïna amb ganes de plor fàcil e il·lustratiu del seu pesar dolorós fruit d’un amor mai demostrat fins llavors a aquell jan ple de secrets malèvols, recordant les seves mateixes paraules. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El nostre amic era més a prop del bar que de l’església o el cementiri, i fent gala del nostre sincer i emotiu adéu momentani, ens vam quedar al bar rient, plorant, cridant i escopint consignes d’odi contra el mon fins que l’amo mogut més per el cansament que no per la ràbia, a les set del matí, mentre els comerciants muntaven les parades sense treure’ns la vista ressentits per les seves vides, ens va treure amablement,enllaçats els quatre, en un intent mig inútil per verificar la gran frase “la unió fa la força”, desestimant la part més física, deixant clar que si, mentalment funcionava de meravella, però físicament feia aigües per tot arreu, deixant-nos a mercè de la gravetat seguit de la duresa de la pedra, que fins l’endemà ni tant sols varem notar, generant algun que altre somriure i sobretot donant peu a comentaris podrits d’enveja tapada amb falsa moral barata i greixosa de gran part del públic. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El grup caminava coix, la cinquena pota, ens queia al damunt aixafant-nos, en els silencis per la falta del llamp quan encallàvem parlant sobre qualsevol cosa. Amb ell els silencis no existien, ell els omplia amb silencis sonors carregats de saviesa, i sobrats de misticisme, màgia, lluentor encegadora, sospirs inevitables, viatges astrals i altres sensacions de mal descriure sense les seves siderals paraules.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els nostres silencis a pesar de la ràbia que ens feia no poder-los omplir tant be com ell, ara es convertien en la musica de la tristesa, de la melancolia, del terror de l’inconcebible i encara irreal sensació de buit, per culpa de l’entranya mescla de clarividència amb el fals estat d’incredulitat imposat per les nostres irrevocables ànsies d’enganyar-nos. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La mort demana temps, mentre la vida s’afanya a robant-se’l.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Dues cares de la mateixa moneda, rient-se de nosaltres en un joc macabre, aprofitant-se de la nostre imposada realitat dibuixant-nos gestos infames per un deu falt d’aquesta consciencia tant terrorífica i alentadora que ens regalen mort i vida.</span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-65898955802681714102009-03-25T09:41:00.002-07:002009-03-25T09:44:58.856-07:00????????<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tot i ser molt poc habitual en ell, aquell matí l’Ernest; un pintor de prou nomenada, és despertà a les set en punt. Res semblava haver-lo despertat sobtadament. Cap soroll, i encara menys el fet d’haver descansat suficientment. Com cada nit es posà al llit a llegir a les tres de la matinada passades, però a diferencia del que era habitual en ell, es trobava totalment despert, sense necessitat de fer el ronso entre els llençols bruts. Això el preocupà lleument, estaria malalt? Com si aquell cos no fos el seu, s’aixecà d’un salt del llit, amb una energia no gaire usual en el seu ritual matutí. Dins del seu cap ressonava una curiosa buidor, això si, una buidor plena de tranquil·litat, absenta de neguit. Cos i ment fluïen com una maquina ben engrassada, fins al punt de poder sentir l’olor del greix que la mantenia lubricada. Abans de sortir de l’habitació va recollir els mitjons de terra, plegà les peces de roba que salpicaven l’estança; guardant-les ordenadament a l’armari. El llit, per primera vegada en la seva vida, el deixà llis, ordenat i cofoi com només una avia sap fer-ho. Al entrar al bany, girant el cap mentre pixava, advertí gracies al abandonat mirall una barba de dues setmanes que el deixà perplex. Ni tant sols buidà en la seva totalitat la bufeta, que ja era Gillette en mà i la cara plena d’espuma. La seva inexperiència(o això pensà) en tals manualitats, fruit d’un abús d’us de la maquina talla cabells per afaitar-se, donaren com a resultat una afaitada rasant, però amb una dotzena de talls repartits equitativament per tota la cara, formant curiosament quelcom semblant a una dispersió d’aviram després del tret d’un caçador inexpert. Ni tant sols una gata en zel hauria aconseguit tal destroça. Ben content amb els resultats, desvià lentament cap amunt la seva inspeccionant mirada, fins trobar un altre punt crític en la seva presencia, el cap, poblat d’unes escaroles revolucionades de fulla llarga. Així no podia sortir al carrer! Però ell no sabia tallar cabells! Un pot ple i caducat de gomina domaren el barret salvatge que presidia el seu cap. Mirà l’hora compulsivament i recordà que el rellotge de polsera que duia mai havia funcionat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Unes gotes de colònia no estarien de més, llàstima que en aquella casa l’únic perfum que entrava duia sempre adherit una dona. En aquell punt, s’adonà que el seu fins llavors desordenat cervell, era clar com una agenda i amb una lletra tant ben feta.....</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Encara no havia esmorzat, i dins seu rondava l’inexplicable idea d’embetumar les sabates. Betum? Mai l’havia fet servir! L’acumulació de contrarietats feien cua ordenadament, sense que cap d’elles intentés guanyar posicions de manera innoble. Una feia cara d’intentar-ho però l’Ernest deduí que aquella cara de moniato roent era fruit de la genètica.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ordre; primer rentar mans, després menjar, en acabat rentar dents, dutxa, i tot seguit l’acoblament perfecte amb els teixits que conformen allò que anomenem roba.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’armari, ple de material, no oferia cap solució satisfactòria al visitant d’ulls de noria, i l’esglai de nou s’apoderà d’ell hissant el bell del seu cos, emulant un raspall de pues per a pel de gos. Com va poder, combinà amb anodins resultats uns pantalons de pinça(que per equivocació replegà un dia de casa els pares al recollir la colada) marrons amb un jersei llis d’un negre pàl·lid, i prou satisfet, va maleir no haver comprat mai una corbata. Mirà de fer-se’n una retallant un jersei de coll alt ratllat amb colors gens estridents, però descobrí fatalment, que aquelles mans que tants mèrits havien fet en temes artístics, eren incapaços d’agafar les tisores correctament, encara menys de dirigir-les i no parlem d’aconseguir un tall mínimament decent. Però abans, de la ma de la tossuderia aconseguí tallar-se un dit(del peu(?)) i separar la aleta dreta del nas, donant-li en el moment de l’exhalació, un aire de sortida de fums d’una xemeneia industrial moderna.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Convençut de la pèrdua de facultats artesanes i mediques, escombrà fent molta pols la idea de cosir-se dit i nas, més que res; si soc sincer, per la incapacitat d’obrir la caixa que contenia tal utillatge.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La seva acabada d’adquirir capacitat per l’orde, l’allunyà d’intentar tal proesa, per continuar amb el seu pla. Esmorzar.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquesta fase la superà amb pocs entrebancs, una lleu cremada amb la torradora, un petit got trencat, mitja torrada amb melmelada perduda sota de la nevera i una gran decepció al predir l’incapacitat per moure-la sense desmuntar mitja cuina.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Va caldre mitja hora de capgirar i reordenar obstinadament mil·límetre a mil·límetre gran part del pis buscant el seu maletí, per adonar-se que fins llavors, l’únic que l’acompanyava a la feina era una motxilla vella i gastada amb més cosits i pedaços que el rostre del nostre vell amic, estimat i vilipendiat Franky.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Després de la revelació motxillera, i consternat per els dubtes que li generaren aquell succés, rebuscà dins l’immaculada agenda; que amb el pas del temps s’havia convertit en el reflex de la seva cara, plena de tatxons vermells, i decidí continuar amb les pautes a seguir. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Net i polit, rasurat i ben vestit, però amb la cara feta un mapa amb els rius marcats amb sang, notà la carència de solidesa en els peus, i prenent consciencia del calçat que duia, advertí que sortir amb sabatilles no era el més adient.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest fou un dels punts més difícils del dia, el que se’n diu sabates, no abundaven en aquella casa. Gracies a deu o a una pedra poc esmolada, recordà la apreciada possessió d’unes sabates(mai utilitzades per cert) que anys enrere li foren concedides per a un casament, amb la ferma condició de ser-li retornades ràpidament. Obsequi d’amistat pensà ell en el moment de decidir que no l’hi tornaria mai, per mandra de conversar amb ell.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Les dades del seu emplaçament no constaven a l’agenda, hauria de servir-se del seu olfacte per trobar-les, si no anava errat feia una colla d’anys d’ençà, i la humitat de l’armari de ben segur ja havia cobert d’un verd protector la pell, donant la patina olfactiva perfecte per a la seva recerca. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Al obrir la porta i concentrant les seves forces només en el sentit de l’olfacte, s’adonà ràpidament que el nariu esquerre notava la presencia clara d’humitat relativa, i que el dret sense cap dubte, recollia sumes importants de material sanguini en estat gasos. La sang reseca del nas impossibilità l’adient desenllaç, fins que un altre cop gràcies a la tossuderia del nostre amic, en un intent per tapar tal nariu, i amb la no menys notable falta de traça manual, reobrí el tall amb la mala sort de tacar-se els pantalons amb les típiques ultimes gotes d’una pixarada de discoteca. Missió sabates cancel·lada fins a proper avís.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ho tenia clar; “no tinc rentadora però sabó, fregall i mans si......assecador no però una estufa potent..... ai no, la vaig deixar al taller! Els radiadors estan freds i tardaran massa en escalfar-se......mmmmm....el forn!”</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El temps era vital, havia de decidir-se ràpidament:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Rentar abans d’engegar el forn? Si tardo en rentar no marxarà la taca, i si tardo en engegar el forn no estarà prou escalfat.....</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest dubte el mantingué absent durant vint minuts. Temps suficient per fer una becaina i retornar als quefers més lúcidament. Optà per engegar el forn primer, adonant-se més tard que només <span style=""> </span>havia perdut trenta segons i dues dècimes, més nou amb quatre segons(tot i malfiar-se de la seva rapidesa visual al mirar l’hora) per calcular el temps que havia tardat en fer-ho, sumat a la dificultat d’anar al menjador a mirar l’hora cada vegada que iniciava o parava la fita.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tinc que afegir una observació útil; que no essencial, que ajudarà a ben poca cosa en el relat, però que no em puc estar de puntualitzar.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El temps de demora entre la cuina i el menjador(on hi havia el rellotge) era exactament d’un segon i mig, segons que restaven al total per saber del cert el temps que tardava realment, però no contà els tres segons que tardà de més en un viatge en que la seva avida mirada va topar instintivament amb un llibre capgirat dins la biblioteca, i que com no, va col·locar en correcta harmonia amb els seus semblants.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Afegir també, que curiosament es tractava d’un llibre d’edició limitada(per falta de demanda) sobre artesania xapucil casolana, d’una editorial que no recordo, però no és important aquesta dada. L’autor tampoc el recordo, tot i que el tinc a la punta de la llengua. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Felicitacions per la magnifica aplicació i refrega del sabó sobre els pantalons! Si senyor! Cap incident a destacar tret d’algun vol típic del sabó en pastilla, amb les seves no menys característiques restes de baba de cargol traçant camins viscosos per terra.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Començava a dominar de nou la manipulació d’objectes varis?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb boca d’arc destensat, amb dits pinces subjectant els pantalons sense taques i amb un levitar de peus alegre, cap al forn que hi falta roba!</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Evidencià l’escalfor tant punt entrà a la cuina, i l’olor de l’ultima cosa que havia enfornat també. Salmó, però amb una nota plasticoleosa de mal definir.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En obrir el forn recordà que la paella plena d’oli per a les patates estava allí, amb el màneg intentant tocar de peus a terra, fruit d’una de les propietats del plàstic que consisteix en la facilitat d’aquest per convertir-se en xiclet a altes temperatures.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Sense perdre la calma tot i estar fins els collons de tot plegat, desà els pantalons xops sobre el marbre gotejant intermitentment per terra. Ajupit i amb un drap i unes pinces de barbacoa, mirà de recollir aquella botifarra negre amb vida pròpia i el seu afiliat recipient farcit d’incandescent oli cremat. Les pinces amb moviments poc fiables collien i recollien la massa descontrolada, mentre l’altre mà retirava lentament el metàl·lic recipient, quan tot d’una, la bassa del degoteig mesclat amb el terra llardós de la cuina, invitaren a navegar al peu esquerre del pintor; poc a poc, suaument. Gairebé imperceptible, l’obertura de cames anunciava una imminent “castràstrofe”. La concentració era tal que fins que no li pujaren els dos ous a la gola per culpa de la patacada, no s’adonà del creuer que feien peu i cama. Al bolcar-se la paella, l’oli, com tot líquid en situació d’anomenar-lo com a tal, netament s’escolà entre la camisa i el pit del nostre amic fins topar amb el forat tapat que conforma tot melic no sortit. Foren poques gotes, però suficients per fer brotar l’ instint menys adequat, la reacció menys pertinent, clau per convertir en sortidor la paella i en recipient l’interior de la camisa; encabida de manera sublim en els calçotets, els quals en pocs segons absorbiren part de l’apreciat i bàsic aliment mediterrani. Abans de l’absorció, el fatal contacte entre oli i pell, animaren efusivament al seu cervell a gaudir de l’espectacle del dolor amb una intensitat diabòlica.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquí ha de fer menció d’un succés totalment inesperat. Com un llamp, camisa i mans trobaren l’equilibri perfecte en qüestió de moviments i aquesta abandonà violentament el cos fins quedar planxada contra les rajoles, amb l’encert i gracia de donar forma a una composició surrealista; deixant el coll a dos mil·límetres per sota del minipimer capgirat que descansava en la paret, donant el curiós efecte d’haver vestit un alegre robot. Fins llavors mai havien fet d’ulls els cargols que collaven l’aparell a la paret. També ajudà a la credibilitat de l’ individu robòtic la misteriosa composició que formaven cinc culleres en un expositor de paret col·locades estratègicament al final de la màniga de la camisa.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style=""><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span>Llàstima que l’Ernest no prestà atenció a l’obra que acabava de crear. Estava per altres menesters, concentrant tots els sentits en encertar el màxim de vegades el compulsiu llançament d’aigua recollida de l’aixeta sobre la zona devastada, amb tanta poca perícia, que el noranta per cent d’aigua catapultada trobà el terra com a destí. A la platja, la tant criticada per amics i desconeguts mata de pel que poblava el cos de l’Ernest, fou crucial per salvar gran part de la pell afectada, tot i haver de suportar l’olor de pollastre cremat que envaí la cuina.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">De nou la fatídica combinació d’aigua i brutícia més el nouvingut material oleic, tornaren a garantir un viatge marítim a traves del terra inclinant el tronc inferior del seu cos a bon ritme, fet que tampoc advertí aquest cop, fins que fou massa tard i després de llepar la pica, aterrà pla sobre els fluids. Ja estava; no cauria més avall, i el refrescant terra mullat li garantí prou temps el benestar que necessitava. En dos minuts en tingué prou, i ja es trobava fent el ball de la gallina en un intent per sortir d’aquell infern greixinós. Gracies a deu o a un peix espasa, tenia crema hidratant; l’oblit d’un amant.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ràpidament calmà la picor, però més endavant descobriria la data de caducitat del producte; no per mirar la caixa, sinó per les desagradables reaccions cutànies amb que fou obsequiat dies més tard, però no em voldria recreaar amb les desgracies dels demés així que deixarem el tema.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Curar, fregar, enfornar. Sense incidents!!</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Esgotat com estava, esperà al sofà i mentre es dauraven el pantalons quedà totalment endormiscat, fins que el despertà el típic olor del lli socarrimat, tant conegut per a tothom. Amb la parsimònia d’un Kuala primer va fer un riu, es rentà les mans i parà el forn sense extreure’n el contingut; decidí que un punt més cocció no li faria cap mal.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Exhaust, novament va caure al sofà, i reflexionà sobre l’estrany i accidentat dia. Ja era fosc, eren vora les vuit i desistí de sortir al carrer, era massa tard per a fer res.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Sense haver menjat, i guiat per l’esgotament es rentà cara i dents i es posà a dormir.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Després de dormir unes deu hores, es retroba amb la mandra matutina, arrebossant-se amb els llençols com era habitual en ell, amb excepció del matí passat. Calgueren quatre capes llençol per decidir-se sortir del llit, i amb moviments de borratxo descarregà la bufeta, eliminà uns gargalls i es plantà davant del mirall. El pentinat seguia impertèrrit i l’afaitada en perfecte estat, detalls que l’inquietaren mortalment. Greus dubtes sorgiren de l’ imatge de l’home amb boca de canó. Qui era aquell desconegut? On soc jo es preguntà. L’ansietat brotà com una planta carnívora, vestint de calfreds el seu cos. L’ordre de tots els elements del bany es sumaren al trasbals.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els deu minuts següents intentà dissipar les tremolors i el descens de to en la seva cara.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El retrobat mal despertar amb la seva corresponent absència de consciencia clara, el neguit, l’ imatge del no ell,<span style=""> </span>i la infinitat de sensacions depressives de que gaudia, l’empenyeren cap a la finestra a gran velocitat, però bastaren tres centímetres quadrats de terreny mal fregat en el passadís davant la cuina, per salvar-lo de l’absurd suïcidi, no sense estalviar-se una ruptura de còccix, un nyanyo de dimensions bíbliques i certs blaus de mal aspecte en gran part del tronc i els braços. Estirat a terra, amb el cap elevat per els cinc centímetres del nyanyo, i amb la visió de l’entrada de la cuina, pogué gaudir del robot encamisat, i amb un lleu somriure contemplatiu i d’èxtasi, es disposà a rossegar el marc de la porta; delectant-se amb el mal gust de la pintura combinat amb els esquitxos d’una crema de carbassó que allí restaven. <span style=""> </span></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-71347880198209034842009-03-25T09:41:00.001-07:002009-03-25T09:41:35.340-07:00SOBRE RODES<p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Ahir voltava en moto per fer mes suportable aquest meu enemic anomenat calor, quan a punt d’entrar en una de les mil rodones que envaeixen camins, carrers i autovies. Un cotxe em va impossibilitar continuar amb embranzida que duia.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Un cotxe de luxe, gamma alta<span style=""> </span>i fanfarroneria extrema.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Un Ferrari crec, motor gran i descapotable. Apart de vestir amb el color amb les màximes garanties per atreure les mirades menys variades.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Rosa no! Encara el titllarien de “ marica ”! (Deu meu sagrat diví de la vida perdoneu els nostres pecats concebuts i per concebre...)<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Com no podia ser d’altre manera, després de la victòria en gran part dels sentits, per no quedar curt, duia activat el caçador de possibles preses via audició, Shakira<span style=""> </span>o succedani,<span style=""> </span>succedani o Shakira, a un volum inaguantable fins i tot per un sord acabat d’enterrar tres carrers mes enllà del país veí.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Es una pena, que cap geni de l’inútil hagi tingut la delicadesa de crear un captador de possibles receptors via olfactiva. Mitjançant una gasolina amb olor a maduixa, plàtan, taronja,<span style=""> </span>préssec amb almívar o molt millor; olor a Chanel nº 4, (no ser cap mes nom ,o no tinc cap ganes de recordar-los), etc.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Seria interessant, vint o trenta milions de les antigues pessetes en forma de toro dins d’una gavia de metre per metre es mereixen un públic entregat<span style=""> </span>en cos i anima, preparats per consumir sense notar el gust, tones d ‘informació ensucrada per tots els poros del cos. Dos sentits (vista i oïda) son insuficients. Imagineu-vos una persona<span style=""> </span>sega i sorda; ni tan sols es giraria al passar prop seu!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Tot i que el pitjor dels possibles vindria de la ma d’un mut.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Penseu-ho. Com compartir la seva divina experiència amb la resta , però sobretot<span style=""> </span>com mostrar-la al conductor ?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Si esta clar, un mut pot expressar amb la cara o amb gestos però mai gaudirà del plaer de dir aquelles frases tant repetides en el passat i en el futur com:<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Mireu, Mireu!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">La puta!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Joder!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Dió mio! Egto e un carraco!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Amb això si que follariem!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Quan pagui el crèdit del Toyota me’l compro!(Sense pensar que amb noranta-vuit anys ningú et dona un crèdit)<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Després de reflexionar sobre tot això, abans d’entrar a la rotonda, la trajectòria de la meva mirada va topar amb l’ésser (no dic viu perquè si, conduïa, però he vist coses mortes movent-se amb mes gràcia) transformat desde que entrà en el cotxe en un globus inflat a base de quantitats industrials d’ego de tercera.<o:p></o:p></span></p> <span style="font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman";" lang="CA">Trenta-cinc o quaranta anys de massa estèril. Estava clar que havia sigut un playboy<span style=""> </span>fins feia poc. Encara estava de bon veure però el buit ocasionat per un principi avançat de cruel<span style=""> </span>alopècia, quedava equilibradament ple amb l’ acudit de mal gust que esdevenia aquell meravellós descapotable</span>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-34386974589224032432009-03-25T09:39:00.000-07:002009-03-26T07:08:35.252-07:00XARNEGASSA!!!!!!!!!<p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Com en el dia de la marmota, en aquella gran pel·lícula protagonitzada per Bill Murray, ahir entre una i dues de la matinada com molts dies, l’únic espècimen mereixedor del títol de campió mundial i guardonat per unanimitat com la xarnegassa vivent per excel·lència, la nostre educada (malament però educada) veïna, amb els seus martellejants<span style=""> </span>talons, la seva mal modulada veu (a l’alça per desgràcia), amb la seva poca precisió de càlcul de potencia manual obrint i tancant portes, i seguida per un sempre canviant acompanyant masculí abans d’un espetec fill de la patacada entre marc i porta, ens avisa que ja és amb nosaltres. Senyal premonitori e inequívoc d’una nit de lectura forçada. No per a ella, la teoria no és el seu fort, en canvi la practica, que domina de meravella si sembla ser-ho.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">De ben petit que tinc problemes per dormir, i moltes nits de vigília m’han ensenyat a no perdre els nervis, tot i que les circumstancies d’aquesta nit deixen poc espai per altres estats anímics. Així que respiro profundament vàries vegades, encenc la làmpada i mentre les meves pupil·les lluiten amb la llum acabada de néixer, amb dificultat i mala llet continguda, agafo el llibre de rigor i me’l planto davant dels morros. Fent gala del meu estat, afusello paraules com en un joc de marcians, matant per matar sense reconèixer cap cara. Desprès de rebentar tres vegades el mateix exercit invasor, tanco el llibre tot reconeixent l’absurd d’aquella aniquilació marciana, i reflexiono:<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Si fos una pel·lícula muda, amb color o sense, l’espectador, convençut per la meva sentida interpretació, deduiria gràcies a la meva concentrada i absorta mirada, una total compenetració entre els meus pensaments i el que llegeixo. I realment el meu cervell capficat en pensaments clars com els que no veig però tinc davant en forma de lletres escampades, es tradueix en una mirada precisa, com si l’escrit llegit ( en el cas de l’espectador) o els meus punys aterrant forçosament entre dues celles ben il·luminades i femenines (en el meu cas), fossin palpables a dos pams de la meva cara.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Torno a respirar a fons i mentre aquells talons intenten arreglar el parquet veí i la seva portadora llença quantitats industrials d’ordres insondables, decideixo canviar de tribuna a pelús, on<span style=""> </span>el rugir d’aquell motor de tres-cents cavalls de potencia mal guiada, resulta més suportable per les orelles, i sobretot per l’ànima.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Encara m’acompanya el meu llibre, una eina tant efectiva per distreure’m, com un escuradents com a pinxo de fira, sempre que no el mossegui per descarregar l’energia sobrant dels meus muscles garratibats.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Una altre tongada d’inhalacions amb les seves corresponents exhalacions d’aire carregat fins els topes. I mentre penso amb el creador de la teoria del relaxament a través de la respiració profunda, per un moment la flota de potents avions que generalment guardo en el hangar del saber estar, canvien de rumb per aterrar en plan camicaze sobre l’home (o dona) d’aire comprimit (reprimit millor), però els pilots al rebre noves instruccions del pis veí, tornen al seu full de ruta original, dins del meu plaent imaginari.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">A menys de deu metres, la cavalleria muntada pren possessió del camp de batalla, i de lluny arriben proclames de venjança carnal. Durant la primera hora, la batalla no és molt intensa, cossos i ments, encara són fredes, bales i fletxes sonen llunyanes, però de tant en tant algunes troben el seu destí i els seus destinataris, expressant-se, projecten sons típics de l’anima humana en valls de so tènue.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">La trifulga a mida que succeeixen els minuts, puja de to. Queden poques bales, tanmateix les fletxes xiulen i espeteguen com el crepitar d’un fuet contra carn i ossos. Només resten els guerrers més valents i forts, més sentits i ressentits i amb els seus sobre esforços; els conseqüents gemecs, sospirs i crits ofegats em recorden la barreja de sons d’una gossa en cel esperant un mascle, que neguitós com ella udola demanant pietat a la balla d’una gossera.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Finalment la lluita es lliura sense armes, cos a cos, i sentint de prop l’intercanvi de fluids amb el<span style=""> </span>seus corresponents efluvis emanant incombustibles arriba al seu punt àlgid de bracet de frases clàssiques del llenguatge masoquista. <o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">Portes, finestres, parets, llibres i múltiples pensaments son insuficients per ofegar aquella soferta carnisseria humana <span style=""> </span>entre suor i llàgrimes, i com aquell qui intenta separar una escaramussa entre gossos, raspo les meves cordes vocals fins trobar l’equilibri perfecte entre greus i aguts just per fer palesa la meva sobresaturada paciència.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span>Tot i l’efectiu <span style=""> </span>raspat de gola, encara queden els penals, molt igualats per cert, perfectes per algú expectant <span style=""> </span>però infinits per els que odiem el futbol. Tot i així i sense saber el resultat final, després dels vint minuts de rigor per rebaixar l’atac d’histèria que em domina i d’escampar la fumera de pols i pólvora que impera en el camp, em dormo.<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span lang="CA">No dubto que desprès de dues hores i mitja, aquests experimentats lluitadors, mereixen un premi a la constància, resistència i potencia física, i sobretot ell per la psíquica, però no treu ferro al fet que cada dia no és diumenge, i que si, follar és molt saludable (si no ens passem amb el fuet), però el no dormir no gaire.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:black;"><span style="color: rgb(255, 255, 255);">Però del que si dubto és: oci o feina?</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:black;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:black;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:black;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:black;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:black;"><o:p> </o:p></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-49619832237368329292009-03-25T09:38:00.000-07:002009-03-25T14:57:35.146-07:00NEURONES SOLITARIES<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:navy;"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Fa poc, que tinc aquesta falera per escriure qualsevol cosa.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Hi ha dies que escric per escriure, i a mesura que vaig tirant em surt el tema o el que sigui.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Altres dies com avui, el tema es clar com el cervell que desitjaria adquirir de segona mà (nou deu ser carissim!).<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Parlant amb la Montse, ha sortit el tema de les Titelles.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Be, la conversa anava sobre els Mossos d’Escuadra, però el catalitzador per escriure, ha sigut el de les titelles: Policies, jutges, advocats, i altres espècimens de mal viure.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Tot i que al final, he decidit concentrar-me només amb els Mossos.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Al parlar de la policia m’ha vingut al cap la imatge que associo des de fa una setmana, cada vegada que algú fa menció d’alguna paraula relacionada amb els Mossos o la policia en general.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Sincerament, mai he tingut respecte per els “companys”( Es el mot que fan servir ells mateixos. Imagino, per la necessitat de tenir algú que et recolzi en el transcurs de la quarta part de la vida que representa la feina.), però ara....<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Aquesta serà la imatge dels Mossos, des que les meves retines varen enviar aquella ridícula (per no dir llastimosa) imatge al meu cervell i aquest la va digerir amb un somriure com a resposta inicial del meu cos, per tot seguit convertir-se amb una rialla semi tapada per les meves mans, per respecte; no al mosso sinó a la raça humana.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Tot seguit posaré sobre la taula, els detalls necessaris per recrear el clima que em va portar a no oblidar mai aquest gloriós moment.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Sort que hi ha gent que creu en alguna cosa. Perquè el que vaig veure, era insostenible per part d’algú que no creia.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">En part el vaig envejar per això, una part petita si però una part. Be, ínfima part, però segueix sent part d’alguna cosa no?<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Realment difícil de creure, algú que creu en quelcom!<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Be, som hi. Preparats?<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Situació; Fires de poble merdós.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Hora; No més de les dues i mitja ( no m’agrada dir Dos quarts (s’ha de ser burro!)).<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Detalls: Amb una intel·ligència només superada per un peix mort, el funcionari de torn, decideix el següent (faré una recreació de la suposada conversa que va tenir amb els respectius agents de l’ordre):<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">- Funcionari de torn- Desprès de meditar durament, la meva neurona malalta i amb doble personalitat, ha decidit el següent:<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">- Neurona malalta - Ja que en les fires típiques de poble, la gent gairebé només veu cervesa, deduïm que només necessitaran un bany per cada quilòmetre quadrat(fins aquí, algú amb dos dits de front podria haver saltat a la jugular de l’orador en qüestió).<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">I ja que els espais proveïdors de cervesa romandran oberts fins les quatre i mitja (m’abstinc de fer cap comentari sobre aquesta hora de nens de primària, i encara menys sobre la gent responsable d’aquest tancament prematur), els banys tancaran a partir de les dues i mitja.(Bravo!)<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">- Varis agents de l’ordre a l’uníson- Ggr,aghffsi ( i més sons guturals impossibles de transcriure).<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">La neurona, viva com poques, preveu les possibles solucions de les futures bufetes amb potes, i afegeix:<span style=""> </span><o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">- Neurona malalta - Aquests delinqüents, no contents només amb l’ ingesta desmesurada de l’ assassí alcohol de la màfia, encara intentaran mixionar a la platja.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Heu de parar-los costi el que costi! Per Catalunya! Prohibir!!!!<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; color: rgb(255, 255, 255);"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">- Agent de l’ordre nº 1- FGrrhhrefrpot!<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; color: rgb(255, 255, 255);"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">- Agent de l’ordre nº 2- Grtefdjglruhj!<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; color: rgb(255, 255, 255);"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">- Agent de l’ordre nº 3, 4, 5, i 6- Ghhhhhr!<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><span style=""> </span><o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">En aquest punt, ja podem deduir quin dels agents porta la veu cantant.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Un detall sense importància a afegir als desproposits anteriors, digne d’una inexistent pel·lícula censurada de Billy Wylder, per un humor negre massa àcid, fóra la presencia infernal d’uns banys, posats única i exclusivament per les fires, amb la desavantatge d’estar tancats duran tots els dies corresponents a la festa.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Així, tenim l’agent nº1, el 2 o la mare que el va parir! (no se perquè intento diferenciar-los. Algú diferencia els pèsols abans de menjar-se’ls? I menys quan un te la gana que tinc en aquest precís instant). Son les dues i mitja com ja he dit abans, i el Mozombi d’esquadra sobre pas entre la multitud cap al bany, a la recerca d’algun delinqüent de bufeta fluixa.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">El bany situat en un sotan, desprès d’uns graons a ma dreta, ja és tancat i varies bufetes plenes fan cua per delinquir al seu aire. En l’últim replà, abans de la porta que feia escassos minuts duia a la salvació eterna, el Mozombi, unint unes lletres, crea el que per a ell sembla una frase coherent, però, que <span style=""> </span>per la resta de mortals, sona inconnexa.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Sense més dilació, obeït per la bufeta i no per l’agent, el malvat delinqüent de baixa estofa, fuig desesperat per trobar un espai per delinquir impunement, un espai digne per descarregar els seus euros líquids. Però els bons de la pel·lícula, que mai defalleixen en la recerca de la veritable justícia, i l’esperen amb els seus somriures de plàstic, inflats per les avantatges de l’uniforme. Mentre la bufeta humana, resa entre dents dos desigs; pixar i matar, sense poder definir, en quin ordre.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Però la imatge que he promès al principi no és cap d’aquestes.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Com he dit, quan el Mozo arriba al bany, aquest ja es tancat. Quants minuts han passat des que algú tanca fins que arriba el<span style=""> </span>Mozo? Suficients per trobar múltiples descarregades de líquids poc agradables a l’olfacte, en l’últim replà de l’escala. Suficients per fer irrespirable,<span style=""> </span>aquell ex pixadero improvisat per les veixigues més sensibles de la nit.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Vet aquí el resultat uns segons desprès de foragitar l’últim criminal.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">L’escena impagable; el pobre (me’n començo a compadir eh?) Mozo, dempeus sobre els pudents fluids (no a dalt de les escales. Sinó, sobre del mar de cervesa transformada!) amb els braços creuats i amb la mirada més segura que he vist en ma vida. Realment esfereïdor. Còmic si som positius, denigrant mirant la part negativa, però trist, molt trist, sent realistes.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Ja que fa temps que les atraccions de les fires<span style=""> </span>no son el meu fort, i la ràbia que corria per el meu cos tenia una sortida difícil o d’entrada a la presó, vaig optar per descarregar aquesta energia malsana jugant a fet i a amagar amb els Mozos, que tot i ser efectius, vaig guanyar juntament amb un amic, que no company, per dos a zero cada hora. Multiplicat per quatre hores, igual a vuit a zero.<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:navy;"><span style="color: rgb(255, 255, 255);">Així dons, demano a la neurona més implicació per l’any que be. Tota la vida han guanyat els bons, perquè haurien de canviar les coses?</span><span style=""><span style="color: rgb(51, 0, 51);"> </span> </span><o:p></o:p></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-54274257376993777542009-03-25T09:36:00.000-07:002009-03-25T14:58:55.150-07:002 DIES, QUE NO 48 HORES<p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Flotant en una piscina relaxat com mai. Polit i pelat, com acabat de néixer expressament per a la seva segona vida. Amb un posat triomfant desprès de la amarga lluita amb dolços de postre. Com quan era dins la seva mare, deixat anar, lliurat a alguna cosa que ignora però sent.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Quants interrogants en només dos dies. Bé, en només vint i pico hores. Quants plans esperançadors, quant goig i plaer, quanta il·lusió, però tanmateix quanta tristesa, ràbia, desesperació, quanta impotència, quants remordiments amb encara no dos dies.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">El fet d’aparèixer dins de casa dels meus pares mentre parlaven la meva mare i una amiga assegudes a la terrassa desprès d’entrar invitat per els nostres dos gossos, gràcies a la hospitalitat d’aquests i la de la meva mare deixant-se la porta oberta; ja ens avisava de la singularitat del cas, però ni en una pel·lícula d’en Hitchcock hi cap tant amor, misteri i terror com en aquesta realitat.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Petitet i amb un look d’infart; clapes de pel (originalment blanc) gris brut entortolligat en forma de tumors gegantins que feien impossible deduir on començaven les orelles i on acabava la cua, adornat amb múltiples tons verds de varis tipus de plantes silvestres, i coix a resultes d’una pota trencada i soldada tal qual; com el monstre del pantà emergent de les profunditats es va plantar davant d’elles, amb una felicitat elèctrica que poc s’adeia al seu estat. Perplexa davant aquella aberració de la naturalesa (humana), la meva mare ni s’atrevia a tocar-lo. Tot i haver-ne tocat d’altres en estats lamentables, allò era intocable, sobretot pel desconcert que produïen aquells bonys que li poblaven tot el cos, dignes d’un film de terror de sèrie B. La amiga, elèctrica com el visitant, s’allunyà uns metres gairebé sense tocar el terra, com en els dibuixos animats quan el gat era perseguit per el gos, o la rata per el gat, per més tard va confessar la seva por amb una frase inconscient d’humor negre-lisergic, molt propi en ella que deia: És que em pensava que explotaria!<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Gràcies a la simpatia del gos, la meva mare en un moment de valentia, o de pena, s’atansa fins tocar-lo amb dits pinces per acabar amb una manta per por d’infectar-se amb aquells amenaçadors i desconeguts esquitxos verds habitant entre protuberàncies.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Lluny del monstre l’amiga fugia a refugiar-se al seu cau, mentre la meva mare baixava al poble a la recerca d’un veterinari per resoldre l’enigma d’aquells bonys i la resta de gos, però davant la dificultat de conduir mentre la llengua assassina i la pota tova eren disparades repetidament contra l’angoixada cara de la meva mare, va decidir passar per el meu taller amb la finalitat de convertir-me temporalment en taxista mentre ella aguantava aquella bèstia immunda amb necessitats imperioses d’afecte immediat.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Un cop allí el cas queda ajornat fins que una rapada total mostri al jutge alguna de les pistes amagades sota aquell corall de pel, per donar un veredicte amb fonament fins llavors impossible.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Aconsellats per la veterinària agafem carretera i manta, i enfilem cap a una esquiladora professional. Ja és tard, hora de no demanar rés a ningú ni a canvi de diners, a no ser que aquest algú sigui una ànima caritativa com demostrà ser la noia que ens atengué, tot<span style=""> </span>i no deixar perdre l’ocasió de delectar-me amb la repulsiva e impagable cara d’una de les seves treballadores després de repassar amb la mirada aquella mutació(amb fonament es clar). <span style=""> </span><o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">No em vull ni imaginar la feinada que deuria donar aquella manta de pel compacte, cosida de cap a fi, ja que ni nosaltres, ni els veterinaris, ni les perruqueres, havíem vist res semblant( i mira que entre tots devem haver vist uns quants gossos...). <o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Com teníem ordres de no aparèixer fins que ens truquessin, vaig aprofitar per anar a treballar mentre pensava en aquell saltimbanqui juganer, intentant deduir que li podia haver passat per arribar en aquell estat tant deplorable, desprès de recordar l’única informació que ens va revelar el veterinari al veure-li les dents (l’única part del cos que no tenia pel), claus per determinar l’edat d’un any mes o menys. Deuria ser l’antic presoner d’algun individu amb uns sentiments més dubtosos que els d’un revòlver, que acabat de néixer l’havia rebotert dins una gàbia desprès d’apallissar-lo i trencar-li la pota.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Aquell reboltillo de pel i verdet només pot ser fruit de la deixadesa durant un any com a mínim. No era acabat d’abandonar i un gos tant petit no pot haver viscut alimentant-se tot sol. Tenia un amo segur (amor i amo: el que pot fer una “r”), però qui? Un caçador (n’hi ha cada un...)?. Un pagès? Be, la professió no la sabrem mai però el color de la sang segur que si: un blau clar i blanquinós semitransparent. <o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Però com no serveix de rés elucubrar amb pistes o sense, millor deixar-ho estar i pensar només en el prometedor futur d’aquell animaló.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Desprès d’imaginar-me’l de mil maneres mentre modelo més amb els pensaments que amb les mans, opto per anar a casa dels meus pares a veure si ja ha arribat la sensació del dia, amb el seu nou look. Fent hores extres, les perruqueres encara destrien entre pell i pel per no ferir l’animal, fins que el telèfon ens marca el final de la proesa, i anem a recollir-lo expectants d’emoció entre comentaris mentre dura la carrera.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Deslligat dels pels i amb algun petit trau que altre, prim com un secall però maco com ell sol (més encara si el comparem amb l’abans descrit), se’ns presenta exultant d’alegria i amb unes ganes boges de saltar, jugar i llepar, i nosaltres fent gala de les mateixes pretensions, el corresponem amb igual intensitat. Sembla que esta prou be, la cama la te feta un nyap però la recolza sense dolença alguna, manegant-la com un basto de goma, amb una naturalitat només concebuda a partir d’un llarg temps d’entrenament, que ens certifica l’antiguitat de la fractura.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Contents com gínjols, entre festes i petons, tots tres enfilem l’auto fins la seva nova llar mentre discutim sobre el futur del gos amb la meva mare.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Fa poc ens va deixar un dels gossos que teníem, un callejero professional com pocs, amb un master de la bona vida a base d’infinitat d’hores de pràctiques, i la meva mare, amb aquells tristos records encara massa vius, es nega a creure amb l’evidencia d’aquella imminent adopció. Jo l’empenyo insistentment mentre em plantejo l’opció de dur-lo al pis, però no hi som mai i tots els records que tinc amb gossos són en el bosc o en un jardí, i sobretot sense corretges i amb les portes obertes, cosa difícil on vivim.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Un cop a casa és rebut amb les màximes atencions de tots els curiosos que esperen impacients aquell heroi del qual tant han sentit a parlar i passades les sinceres festes de rigor, els meus pares decideixen trucar uns amics encara dolguts per la pèrdua del seu gos, convençuts d’una clara victòria per els comentaris uns dies abans de la parella parlant de recollir algun gos a la gossera.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Fent ús d’una tècnica de venta immillorable, jugant amb sentiments tant efectius com són la llàstima o la compassió, sumats a adjectius tant vendibles com: bonic, preciós, alegre, juganer, carinyos, etcètera, i uns quants relats imaginaris del seu possible passat però sense esmentar rés referent a la pota trencada; convenç la parella a conèixer aquell bé de déu aquella mateixa nit, aprofitant que el relat encara és calent en els seus piadosos cors.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Convençuts però amb la pena que comporta, donem per segur que no serà un membre més de la família, tot i haver conquerit els nostres cors en pocs minuts. Almenys estarà en bones mans, i les gosseres son plenes de gossos frisant per traspassar aquelles balles repletes d’històries inhumanes. <o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Els adoptants arriben impacients, expectants amb la il·lusió de l’ incert regal.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Mentre a través d’un vidre contemplem els meus pares rebent amb els seus millors somriures la parella, el meu germà gran i jo comentem entre ventríloqües rialles les possibles reaccions de la parella davant les cabrioles descontrolades d’aquella pota boja, però tots dos queden prendats d’aquella bestiola tant carinyosa, sense qüestionar-se ni un segon l’adopció, tot i informar-nos que l’endemà seran fora i que haurem de cuidar-lo un dia més. Visca!<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">Cada vegada em fa més ràbia, fins i tot penso amb la possibilitat de raptar-lo amb l’excusa del carinyo pres en dos dies seguits, però la raó torna a superar els sentiments en una lluita aferrissada.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">L’endemà treballant, entre polir i soldar reprodueixo constantment amb els records aquell goig immens, aquell pessigolleig d’estómac, tant ben definit altres vegades com “un passeig de papallones per aquí dins”. Només penso en el moment de tornar a veure’l, repetir de nou la sensació d’escalfor d’aquell cos esquelètic repenjant-se sobre el meu genoll arrupit, per descansar la pota bona desprès d’un sortit de cabrioles, salts i corredisses acompanyades d’un va i bé de cua tant intens com el meu plaer. <o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(255, 255, 255);" class="MsoNormal">L’enèrgic principi de bateria de la cançó “prince of the rodeo” dels escandinaus Turbonegro m’anuncia l’interès del meu germà gran de parlar amb mi a traves del mòbil.<o:p></o:p></p> <p style="color: rgb(0, 0, 0);" class="MsoNormal"><span style="color: rgb(255, 255, 255);">De deu frases que surten de la seva ingeniosa</span><span style="color: rgb(255, 255, 255);"> </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">ment, sis són bromes, dos són exageracions per salar histories insípides, una és mentida per putejar i la resta és d’una serietat d’alt voltatge. Normalment, després de tants anys reconec en menys d’un segon de quin tipus de frase es tracta, però en aquest cas no volia haver encertat, només esperava tenir un mal dia i haver-me equivocat de ple, però al repetir-me dues vegades més la lapidant ristra de paraules amb forma de bales, punyals i altres objectes castradors del benestar, vaig saber del cert que aquell cos imaginari flotant en la piscina dels meus pares, no era una broma, era un gos, predestinat a tenir només dos dies de glòria.</span> <o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color:blue;"><o:p> </o:p></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-55246149503647760022009-03-25T09:32:00.002-07:002009-06-03T11:32:21.044-07:00UN NO BON DIA, UN NO MAL DIA<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hòstiaaaaa! Joderrrr…..qui collons és ara?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Què vol ara aquest pesat?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Quin despertar més alegre! Aquestes son les primeres i les ultimes paraules que he emès oralment en el dia d’avui. Per descuit, m’he deixat el mòbil encès aquesta nit, cosa poc habitual en mi; no el fet de tenir despistes, sinó el de no apagar el mòbil.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">M’he deslliurat com he pogut del poder seductor del llit. Pixada de rigor. Com cada dia he lluitat amb la llum nova del carrer a traves de la primera finestra que em trobo oberta, sempre la del passadís, esquivant-la com a un saludat en el carrer.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La nevera, m’ha mostrat la meva pròpia buidor. L’aigua s’ha encarregat d’enganyar-la una mica. Embadalit davant la escassa població d’aquest fred refugi m’he fet un test sensorial per definir el meu estat. El físic be. L’anímic no tant, he deduït. Continuo sense reaccionar davant del desglaç imminent. La suma dels elements no em complau per a obtenir un esmorzar digne.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Escometo el cerimoniós conjunt de moviments per a quedar suficientment net i fresc mentre penso on trobar el servei i els aliments adients per a començar el dia.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ipod on. Auriculars en posició d’atac i el volum al màxim. L’after the gold rush de Neil Young sempre anima un dia ensopit. Surto de casa. No tanco amb clau. Agafo l’ascensor, reduint la probabilitat de trobar-me amb algú. Ja soc al carrer i sense deixar de mirar el terra, m’amago darrere de les ulleres de sol. Amb les rajoles del carrer com a única visió m’encamino cap a la cafeteria. Ja de lluny m’inquieta la visió del local bastant ple. Escrutant tot l’espai en una fracció de segon hi reconec uns quants adversaris, però segueixo endavant. Un cop dins em trec les ulleres, però l’ipod ni pensar-ho. Decidint no quedar-me, m’acosto al mostrador perseguint amb la mirada la treballadora més silenciosa. Per sort ella mateixa em pregunta si vull una barra i amb un lleu moviment de cap accepto l’oferta. Pago. Em torna el canvi. Intercanviem un somriure; el seu ben fresc, el meu ben moix, però sincers els dos. La meva ma els diu un borrós adéu. Mentre surto intento casar mentalment el pa amb el material de la nevera encara present en la meva memòria.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Res, o no em convenç, les meves necessitats avui no donen gaire marge.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La solució no és més alentidora, però el massatge tèrmic del sol a l’esquena m’anima a caminar una estona en busca d’aliments.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Gaudint novament de les quadricules sobre on camino, el reüll m’avisa constantment de coneguts i saludats a banda i banda, però continuo encegat per la soledat que em reclama l’apatia social de la qual soc assidu. Fins i tot reconec veus que reclamen la meva atenció. Ni cas.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Durant el silenci entre cançó i cançó, les eternes nadales m’ataquen escassos segons. Nomes uns segons son suficients per desballestar el meu inflexible cervell. L’intimista començament d’alegre piano em refà de nou. Busco en el meu GPS personal la ruta menys transitada fins al pròxim destí. Es troba a uns minuts de allí. M’amoïno a la vegada que m’aviva l’idea d’escoltar sencer el tema que duc entre orelles. Negocio amb les cames el ritme adient per no tallar el “temazo” abans d’entrar. Entre estira i arronses obro la porta just en el moment que el silenci separa les dues cançons.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Alarma roja! Esta tot cristo aquí dins! Com si d’un rebobinat es tractes, desfaig els tres segons anteriors fins trobar-me de nou en el carrer, amb el caliu de la seca llum del mati que em recorre afablement mitja part del cos, mentre l’altre part rep la pesarosa ombra humida del record de la nit. De ple en la zona de llum i caliu enfilo cap al refugi. El record d’aquella nevera trista es transforma en un bazar indi, ple de llum, olors i colors agradables. Sembla que per necessitat, el que em be de gust esmorzar s’ha ampliat considerablement.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">A mig endinsar la clau, de nou una possible conversa morta m’omple de pànic, accelerant els meus moviments per obrir la porta, entrant com un llamp, tancant-la, i acabant amb un sospir d’alleujament i gratitud.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un cop dins i veient que l’ascensor ve a trobar-me, segurament ple de misèries, pujo de dos en dos els graons sense mirar enrere fins refugiar-me de nou.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Salvat! El calor reconfortant del pis amb la no menys consoladora solitud, m’acullen de bon grat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Obro la nevera. Un altre cop m’envaeix la tristesa; la desolació d’un espai desesperançador m’allunya, mentre que el llibre que tinc al sofà em reclama. L’estomac encara no em bull, llegiré fins que la necessitat decideixi amb menys pressió emocional. Baudelaire s’encarrega de donar-me la dosis d’encisadora melangia suficient per evadir-me de la irritant realitat. Consumeixo fins l’últim gram de línees, quedant-me amb ganes de més. El camell fa festa avui, fins dema no obren la biblioteca. Rapinyo de mala gana un dels llibres que encara no he llegit, i sabent del cert que es un gran llibre, desprès de cinc pagines el rebutjo, insultant a l’autor per no donar-me el que anhelo. Ja farem les paus una altre dia.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Penso amb el taller i l’escultura que tinc a mitges. Deixo de pensar-hi ràpidament. Estic inquiet, vull fer-ho tot, però no tinc ganes de fer res. Em pressiono. Ho necessito.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Em replantejo anar al taller i m’ho torno a treure del cap. No faria res de bo, em conec massa be.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Resto immòbil, en silenci, en blanc una bona estona. Hòstia! Em dic tornant a la realitat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La resta del dia me’l passo lluitant entre el voler, el poder i el fer.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Veig dues pel·lícules italianes i una francesa, seguint dues filmografies que tinc en joc.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El sentiment de culpa de no fer res s’ha esvaït acompanyat de la ma de la llum del gran astre.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El mòbil, després de sonar dues vegades, com la gana descansa apagat. El meu cos apagat igualment, allotja un va i ve constant de pensaments contradictoris.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La barra de pa intacta, resta sobre el marbre, i jo en un atac simbiòtic faig el mateix en el sofà, amb la vista perduda entre les cortines, fins fa poc incandescents pels raigs de sol que ja no arriben. Infinitat de tons s’han passejat per les cortines, mentre feia veure que no m’interessava tal absurditat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">He mirat de fer les paus amb el llibre, però cap dels dos volia canviar d’opinió, ni tant sols hem intentat negociar. Ho teníem clar. Ens hem donat les mans educadament i cadascú per al seu costat. Sense rancors.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Desprès de cinc mesos, després de cinc intents fallits per la falta d’ús he aconseguit canviar el canal del vídeo, i com una revelació, ha aparegut un anunci en un canal qualsevol. Bufff! Es nadal! Ja no hi pensava.....</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Han desfilat tota mena de trampes per a les innocents mirades. Felicitat a caudals. Tot maquillat amb el vel llefiscós de la il·lusió embotada. Un rere l’altre s’anaven trepitjant sense treva. La felicitat envaïa la pantalla de la mateixa manera que l’amargor m’envaïa.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Abans d’acabar de veure tot el mostrari, he canviat de carril. Molta gent contenta ha intentat ensenyar-me paraules que ni tant sols existeixen, a velocitat vertiginosa, molt didàctic tot plegat. Canvi. Un idíl·lic prat verd, acabat d’afaitar s’ha convertit en un batalla aferrissada per aconseguir el control d’un objecte amb ganes de rodar món, molt alliçonador també. Una metàfora de la vida, si senyor. Canvi. Les notícies, el resum del dia d’aquest mon m’ha sorprès amb una constant repetició del vermell acolorint l’espai més hipòcrita de la televisió, tot i que les agradables imatges es contradeien amb el sentit del que es narrava allí. Desolador. Canvi. En aquest canal també lluitaven els mateixos, l’objecte seguia sent el trofeu a conquerir. Els mateixos adversaris estressats corrien amunt i avall com <u>bèsties</u> engabiades perseguint un pollet indefens mentre unes veus adormides m’intentaven distreure amb el seu contingut no menys avorrit. Canvi. Buff. Canvi. Ufff. Canvi. Canvi. Canvi. Torno a posar el canal del vídeo i em delecto amb la pantalla en blanc, oferint-me molta mes diversió que tot el abans vist. M’hi he abonat una bona estona, no veia el moment de canviar. Paro la tele.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ara si que tinc gana de debò.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">No hi ha res de nou dins la nevera, però fa una altra cara, s’hi pot conversar amb més alegria. Em convenç amb poc arguments.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Mentre bull l’arròs em poso a escriure.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En uns minuts ja mastego quelcom sòlid sense deixar d’escriure. És tard, i aprofitant la mandra, repeteixo la cerimònia de buidat i rentat per anar a somniar adormit.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-43557494884239766102009-03-25T09:32:00.001-07:002009-03-25T09:32:40.449-07:00EL FORAT<p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Em recorda al meu propi jo, si, aquell frontó que em convida a comunicar-me, que em respon quan la necessitat impera en el desig irrefrenable de parlar amb ningú.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’únic espai que ens pertany única i exclusivament a cadascú de nosaltres.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Tot i que el compartim, en el moment que el posseïm o ens posseeix, es fusiona amb nosaltres per formar un de sol.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Realment, pensant-ho be, es el lloc que més s’assembla al records o a l’imaginari que suposadament representa el meu pensament. Aquell espai sense límits, abstret de tot concepte. L’infinit podria assemblar-s’hi? No ho se ( si en tingues cap idea seria una afirmació). El que si sé, es que el bany (si, heu entès be, parlo del bany) es un espai vital en la vida de l’ésser humà, i no només pel que anem a fer suposadament, sinó pel que realment succeeix en ell. A saber...<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Realment és l’espai més ocult, més íntim, menys representat; pel·lícules, contes, poemes, cançons, teatres etc mai inclouen aquest moment de incommensurable plaer.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Esta en el conscient col·lectiu, però sotmès entre les reixes del gran mestre tabú, atrapat dins les xarxes de l’educació més hipòcrita, esperant el seu torn, lluny de ser a prop.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Un lloc tant menyspreat, sense cap credibilitat en sentit col·lectiu, però tant apreciat per l’individu en solitari. Tant ridiculitzat entre converses, tanmateix, alabat al estatus de déu (sense menysprear el bany) en moments clau. Qui dubta d’una bona clavada d’ancla segons després de ser atacat per la suor freda i les pinçades típiques del ventre?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’espai ideal per aïllar-se del mon. Competent en tasques tant àrdues com la de despendre’s d’una part de nosaltres, i <span style=""> </span>no estic pensant en evacuar precisament, sinó en alleugerir-nos del pes d’algun moment difícil entre parelles, familiars, amics, etc.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Un <span style=""> </span>bon lloc per confessar-se a un mateix, per llegir, escriure, desfogar-se ( no! Anar de ventre no!) en un sentit més sexual.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Parlant de sexualitat i de cagar, aquesta va per vosaltres i sobretot per els homes:<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Tots sentim un plaer descomunal en el moment d’extreure material descartat via anal, serà igualment plaent el moment de l’ introducció d’algun element? La resposta crec que és clara, a no ser que formeu part d’algun grup de mascles irreductibles en cos i ànima.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Tant de mal ens ha fet <span style=""> </span>el col·lectiu social que ni tant sols ho he provat? No formaré part del abans anomenat grup de mascles en cel?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Abans d’entendre el que volia dir ser marica, quan el nostre cervell encara no tenia límits (els del desconeixement d’infinitat de coses si, però cap barrera imposada) quan encara érem verges (no! No parlo de l’anus!) de ment. Sense tabús, lleis o normes, sempre regides per la societat que ens ha tocat viure a cadascun de nosaltres, estic més que segur que en alguna exploració del nostre cos, aquell mini forat (sona a pederàstia això!), deuria ser burxat en varies ocasions. Fins i tot el Papa (si els vostres pares també, però parlo de l’altre) en el passat, va furgar per dins seu. Que collons i en el present encara més! Un home “teòricament” reprimit! No vull ni imaginar-me la varietat d’objectes que han fet una visita guiada per la cova més sagrada del planeta.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Heu vist la col·lecció d’art que hi ha en el Vaticà?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Quina quantitat i varietat de peces que alberga (soc només jo o també us recorda una paraula adient al tema?) <span style=""> </span>allí. És pervers, ja ho sé però és menys pervers el fet de predicar la pau, l’amor, la justícia, etc i a la vegada posseir (aquesta és la paraula que millor encaixa) tot aquest material, de valor incalculable?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Que hi fot tot allò entre quatre parets?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Neix allà el concepte “hipocresia”? No, el més probable és que l’home va nàixer amb aquest concepte sota el braç i no una barra de pa congelat del Lidel.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Imagineu-vos tots aquells marbres rodons. O quadrats! Aquest nou Papa té una cara d’assassí en potencia, que el sado es preveu un joc de nens per a ell.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Val! Val! Deixem-ho aquí<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Be, d’avui no passa que no ho provi, si el Papa pot jo també. Ja diré el què en la futura secció que anomenaré: “un passeig per l’anus”.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Jerònimo!!!!!! <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">És de boig la facilitat que tinc per<span style=""> </span>anar d’una banda a l’altre per no dir rés de rés.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Be, on érem? A si! ” El aseo “que diuen els castellans.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Conec molta gent que podria suprimir aquest moment, el moment del buidat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Clar, també hi ha gent que podria deixar de follar i fins i tot gent que podria deixar de respirar. Llàstima que no s’ho plantegin més seriosament. Seria un gest molt generós per la seva part. La Societat hauria d’encoratjar a aquests individus a una vaga de respiració col·lectiva. Com es pot dir que cagar és una pèrdua de temps?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Mirar el resum d’un partit de futbol de primera ronda entre els dos equips dels pobles més desconeguts del planeta no és perdre el temps no?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Si és cert, segurament desprès de les discoteques, el futbol és l’enemic més odiós que tinc. He dit després? Suposo que m’he distret, en la llista de l’odi, tots dos estarien fent equilibris per no caure en segona posició.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Ahhhhhhhhhhhhh!!!!!!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">No passa res! He comès l’error d’imaginar-me un partit de futbol dins d’una discoteca amb tots els” hits del verano” des de els anys 80 fins ara.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">AAAAAHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">No si vos plau!!!!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">AAAAAAAAHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Merda, no m’ho treuré del cap en tres anys! Hauré de pensar amb alguna cosa bona per oblidar-ho. La mort per exemple, ara s’hem presenta en forma de xocolata desfeta i xurros. De vici!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Sense gaire atenció pel que llegiu, cosa fàcil per el poc que hi ha que llegir, la deducció més obvia és la d’una falta de continuïtat envers el tema d’allò més absoluta.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Mira que el tema te merda per treure i tot i així em veig sotmès a un poder sobrenatural que m’allunya de l’escrit que intento dur a terme i quina casualitat, aquest poder sobrehumà m’ataca des de dins!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">A cagar!<o:p></o:p></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-9489439487065917782009-03-25T09:29:00.000-07:002009-03-25T09:31:00.377-07:00EL VOL<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Quants anys fa que em succeeix o quant fa que en soc conscient?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">No ho se del cert, potser des que tinc us de raó. Els records més llunyans que tinc pertanyen a aquest procés mental gratament inquietant. Canviant l’entorn i la llibertat del domini en si, però en cap cas variant l’essència del perquè.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tot comença i es succeeix en el transcurs del somieig, és indiferent en quina situació em trobi; tot i que no em passa sempre, la varietat de situacions en que m’hi he trobat, evidencia l’inexistent base o nexe d’unió perquè s’esdevingui aquest regal diví.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En l’estat de semi consciencia que em permet el cervell si no em dormo de cop, quelcom dins meu s’eleva sense pressa, sempre amb una mena de tanteig previ, com si fos la primera vegada, com si em poses a prova de nou per certificar l’estat adient per al vol. I amb raó, ja que per més que tinc clar que ja ho he fet milers de vegades abans, la suposada realitat tant present en el dia a dia, com si d’una pesada cadena es tractes, m’empeny cap a vall adoptant la seva forma més recurrent, en forma d’inseguretat, o de por.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Durant aquest domini prodigiós envers la física, a diferencia de qualsevol aparell volador, el combustible ideal per a volar és el de la fe, però no una fe qualsevol, sinó una fe sense additius, això si, una fe al cinquanta per cent meva sumada a la de la resta de mortals. Potser és l’excusa que em dono quant no aconsegueixo enlairar-me, no ho se. Però quelcom em diu que no soc jo sol el que proporciona tota l’energia suficient per lluitar amb la gravetat de la terra i vèncer-la durant uns instants inexistents. “No temps” suficient per delectar-me amb el plaer immediat d’aquell flotar tremolos, entre el suor fred i el càlid benestar acariciant-me tot el cos, fins convertir-se’m la roba en una mena de mant fluid a la vegada que sec però suau com la carícia d’un cadell llanut, sedós i juganer.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tot s’ha de dir, pot semblar senzill, però per assaborir l’èxit se’m exigeix vèncer en una lluita aferrissada amb un contrincant perseverant, tenaç i obstinat fins l’esgotament; sense nom, ni cara ni res que el representi, tant sols en podria dir que el més probable és que no existeixi, tot i posar-m’ho cada vegada igual de difícil. No és el típic porter de discoteca que desprès d’infinitat d’encontres, acaba cedint ni que sigui un xic. Aquest guarda de la gravetat és inflexible, robòtic tot i despendre una sensació totalment natural.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Com un vigia mig adormit, pendent de qualsevol moviment, no em permet cap error, no puc pensar en res que em dugui al seu mon, m’he d’allunyar sense una consciencia clara. Només em puc permetre unes fraccions intermitents de micro pensaments per no despertar al guardià mentre creuo la frontera de la consciencia. Tot i que un cop creuada tot és més fàcil, més àgil. El perill amenaça constantment, per això la valentia, la inquietud i el sentiment alliberador son les úniques eines imbatibles per a un vol sense ensurts.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Deslliurat de la gravetat, radiant entre les carícies dels núvols i amb una visió fresca i dòcil de la fins llavors tant ferma terra, el meu cos, inabastable com un holograma però present com una fina banderola, oneja suaument acompanyat d’una vibració gairebé imperceptible, només allí per enviar-me una infinitat de plaents sensacions que conjuntament amb l’especial entorn que m’embolcalla, m’allunya en diversos plans alhora. El pla espaial es el més elemental, el primer en donar senyals de vida, però un cop assumits els canvis de posició envers la terra, començo a evidenciar canvis en el meu estat anímic, no només canvia com en qualsevol situació nova, sinó que pren un nou format, una nova direcció, creixent en quantitat i qualitat. Més tard prenc consciencia del no temps, cosa que em sedueix tant com m’altera, concedint-me per uns “no moments” una folgança màxim. Substituint-me tots els fluids, sòlids i gasos del cos i la ment per a uns nous components. A traves del tacte amb el moviment de l’aire, amb les imatges i perspectives inaudites, o les olors fresques i clares fruit d’una mescla entre l’aire impregnat de la humitat d’un camp de blat amb una fina capa de seda verda i lluent sempre en moviment, amb el fum càlid de la fusta cremada desprès de passejar-se per unes graelles familiars plenes de costelles i botifarres sortint d’una xemeneia, o el so tranquil·litzador d’una infinitat blava arropant-me dins d’una independència acotada però inacabable, inabastable, insondable e inalterable per als meus somnis, o els de qualsevol. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest poder no dura gaire, escassos “no temps” que em permet el cervell en l’estat adient.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest és el moment màxim de l’experiència, quan amb un somriure lleu però sincer, saludo amb un moviment suau del cap a l’infinit donant-li les gracies per aquell equilibri tant complex per a la nostre consciencia a la vegada que tant perfecte per al nostre ser.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span><span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-47271404626473035472009-03-25T09:27:00.000-07:002009-03-25T09:29:29.868-07:00QUAN ELS SONS ENCARA ES DISTINGEIXEN<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA"><span style=""> </span><br /></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquí estem, jo i el meu amic Insomni gaudint del despertar del dia.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El camió de les escombraries fa estona que es passeja i que be que s’expressen els ocells de bon mati, tot i no entendre’ls.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Escolto les passes de dos homes que es creuen i me’ls imagino a tots dos abrigats fins les celles, passant l’un davant l’altre sense ni tant sols mirar-se.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Les persianes badallen mentre estiren els seus membres encarcarats.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Una moto de 49 cms cúbics amb la veu rogallosa em comenta que marxa!</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un sonor gargall allisa la gola d’un home coix. Que més pot generar aquestes petjades tant descompensades?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Mitel! El camió de les escombraries s'ha deixat quelcom. O torna per a saludar-me?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Portes i finestres toregen de nou la llum del fresc dia.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El so del dilatant gemec de l’edifici fa palesa la càlida temperatura de l’exterior fins fa poc d’allò mes gèlida.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un cotxe aparca ben be davant la porta i en surten quatre peus mandrosos que de manera sincopada incorporen la base rítmica a la música del mati. Un gat que reclama qui sap que fa de guitarra solista. El ventilador de l’ordinador també se’n recorda de donar-me el bon dia, mentre fa més evolvent la melodia. Ara és el torn d'un violi desafinat simulat per la corretja de l'alternador d'un auto sense casa, que al deixar de sonar dona pas a l’apnea d’un carburador glaçat. Quina meravella tot i ser al llindar de la mort varies vegades!</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El container del vidre, el del plàstic i el del rebuig alternen sense ordre les seves tonades particulars, que sense cap ritme aparent lliguen la cançó de manera inquietant.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Com de costum son varies les escombres que raspallen les dents de les aceres, amb el compàs i la subtilesa d’unes maraques de gra fi.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El campanar em recorda que ja son les vuit, marcant el punt d’inflexió en la tonada, mentre el so d’unes rodetes, entra inapreciable repicant incisivament el tramat de les rajoles, augmentant el volum de manera fastuosa, fins fer-se l’amo del moment. El repicar m’allunya de la musica, derivant l’imaginari cap a zones no menys agradables. Marxa de viatge? El primer so de les vacances! És una dona, no hi ha dubte.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Si si, segurament una dona gran amb un carret de la compra direcció al mercat, però m’ha fet il·lusió imaginar-me com algú amb l’inquiet caminar volava fins l’aeroport. El pas del viatger és mes agut, la planta del peu dret no acaricia suament el carrer, el palmeja violentament cedint ràpidament el torn al seu germà esquerre.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Mira! Que canta aquest tarat? Quin despertar! Aquest si que dorm pla!</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El so ferm i sord dels diaris visita les papereries, com cada mati.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Que em manté tant despert? La tercera pel·lícula aconseguirà adormir-me? Val la pena sabent l’hora que es? Odio aquest moment. El moment clau:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Dormir ara vol dir perdre el mati.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">-No dormir significa perdre el cap.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Després del reguitzell de plors es dorm de conya eh bandida?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El plor elimina la tensió, mitjançant les llàgrimes? O és el moment just abans d’explotar el llagrimall que ja ens desfem d’allò que ens entristeix, que ens neguiteja?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El proper dia que plori guardaré les llàgrimes. I un dia que estigui apagat(com ho estaré dema) m’empassaré el fluid. Si no vaig errat l’essència del neguit ha de ser allí no?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Que passarà? Ploraré? Em posaré nerviós? Res?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Qui sap, queda pendent.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un altre auto que s’atura davant l’edifici amb el motor en marxa, fa vibrar els vidres de casa de manera monòtona.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El veí de dalt remena trastos a la cuina. No tardaré gaire en escoltar l’ascensor fent el seu primer viatge del dia.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Més persianes, més portes i més finestres, el tentinegi d’unes claus fredes, el rugir tremolos dels motors despertant-se, el fregar de les rodes amb l’asfalt i el balanci de les reixes del clavegueram també per culpa de les rodes, les passes amb pressa i les que surten amb temps, els tacons martellejants, les botes ensopides, les bambes silencioses, les sabates fermes i els botins vergonyosos, el trinar i l’aleteig entre els arbres dels ocells, comentaris adormits, avorrits, de rigor, col·loquials, d’amistat i els de compromís, crits ben desperts, apagats, delirants, inquisidors i els cerimoniosos, tos matinera, tos sorda, tos raspada, tos crònica i alguna malaltissa omplen els carrers, la plaça, les llars i com no el meu despatx.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Tot cobert pel tel dels crits de les gavines que fent de les seves, se’n riuen de mi al ritme de l’heroïna; ha!...ha!...ha!...</span></p>Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7162420304370264592.post-51871306101206551002009-03-25T09:16:00.000-07:002009-03-25T09:24:59.903-07:00Monstrensucrathttp://www.blogger.com/profile/14705375695266672449noreply@blogger.com0